Filles i fills d’una estrella

Jocelyn Bell és capaç de parlar amb senzillesa d’una qüestió tan complexa com l’origen de la vida. Explica però, que ella no és biòloga, sinó física. A la presentació de Power Point que usa al llarg de la conferència mostra les parts del cos d’un ocell. Fent broma deixa entreveure que l’astrofísica va més enllà de nomenar músculs, óssos o òrgans d’animals. És la ciència que tracta d’explicar l’origen de l’univers.

El passat 11 de febrer, la Universitat de València va rebre una visita especial amb motiu del Dia Internacional de les Dones en la Ciència, dins del Cicle de Conferències de la Facultat de Física. Jocelyn Bell és una astrofísica rellevant perquè va descobrir el primer púlsar mentre treballava al seu doctorat, una tasca per la que els seus professors –i no ella– reberen premi Nobel.

Excepcionalment, l’acte se celebra a la Sala Darwin en lloc de fer-ho a la biblioteca. Malgrat haver-hi ampliat la capacitat a més de 300 persones, la sala està abarrotada d’alumnes i professors que acudeixen a escoltar Jocelyn Bell. Tot és silenci fins que esclaten els riures. A més de ser una científica reconeguda en el seu camp, la professora Bell destaca pel seu sentit de l’humor i la seua vocació divulgativa.

«A més de ser una científica reconeguda en el seu camp, la professora Bell destaca pel seu sentit de l’humor i la seua vocació divulgativa»

«Comencem pel principi», diu la científica. I acte seguit explica l’inici de tot. Tot l’univers, tot l’espai, la matèria, l’energia i el temps començaren amb una explosió enorme. El Big Bang. Fa 13,7 milions d’anys. Els científics no han pogut respondre encara què hi havia abans d’aquesta enorme bola d’energia. Bell convida a buscar la resposta a altres àmbits com la religió, l’art o la música, i desitja «bona sort» a qui ho intente. El que sí que sabem és que amb l’explosió, la matèria s’expandeix per tot l’espai. Al temps que es gela i adquireix la temperatura apropiada, es formen els nuclis d’àtoms dels elements que donaran pas a la creació de l’univers. Açò s’explica pel «Goldilocks effect», que podríem traduir com l’efecte «Rinxols d’or». En llenguatge científic l’expressió fa referència a les condicions òptimes perquè una cosa passe. El principal protagonista d’aquesta creació és l’hidrogen, en un 95%, seguit de l’heli i l’hidrogen pesat.

Com arribem fins la vida humana i els 98 elements restants de la taula periòdica?  Els principals components químics en el nostre cos són l’hidrogen, el diòxid de carboni, el ferro, l’oxigen, el calci i el potassi. Provenen d’una estrella. A l’espai trobàvem núvols obscurs compostos de molècules o partícules de gas que, tocades per la casualitat van convertir-se en matèria. Com a conseqüència d’un extra de gravetat van començar a créixer sense parar. Un augment de temperatura al nucli va provocar la pressió necessària per a una fusió nuclear de l’hidrogen. Tot seguit, el procés dóna pas a l’heli i a l’energia. Finalment, d’aquesta combinació naixen les estrelles, que estan en constant evolució. El canvi d’hidrogen a heli es produeix, per exemple, al Sol, durant els seus primers 10 milions de vida. Quan el centre de l’estrella està ple d’heli, però, aquest es converteix en carboni, procés que durarà 200 milions d’anys. Serà aleshores quan l’estrella morirà després de convertir-se en una gran bola roja, tenint al seu interior els elements necessaris per a la vida humana.

Quan el nucli d’una estrella adquireix suficient temperatura es produeix una explosió, i gràcies a aquesta es formen els planetes, seguits de les espècies que els habiten. La Terra, explica Jocelyn Bell, està formada bàsicament del mateix material que el Sol. Per això, nosaltres som «íntimament i en última instància –remarca– fills i filles d’una estrella».

Marta Navarro. Estudiant de Periodisme de la Universitat de València.
© Mètode 2016.