Frankenstein i l’essència de la vida

Cada ésser viu, pel fet d’estar viu i d’estar a la Terra, va ser per molt de temps interpretat com a prova incontestable de l’existència de Déu i de la seua intencionalitat: es tractava del miracle de la vida. Semblava indiscutible que als éssers vius, a diferència del que passava amb la resta de la matèria inert, les interaccions purament físiques i químiques no podien explicar-ho tot, que hi devia haver algun fil conductor que donés coherència al fenomen de la vida, alguna mena de força vital. Però, estava Déu darrere d’aquesta força vital?

«La conferència d’Antonio Lazcano és la primera d’una sèrie d’activitats amb motiu del 200 aniversari de la publicació de Frankenstein»

En la recerca per saber que podia amagar-se en aquest impuls, van emergir explicacions materialistes, alternatives a la teològica, que simbolitzaven la progressiva secularització de la biologia que havia d’arribar. Antonio Lazcano, prestigiós científic expert en biologia evolutiva i divulgació científica, catedràtic per la Universitat Autònoma de Mèxic i recentment doctor honoris causa per la Universitat de València, començava amb aquesta idea la seua conferència «De Gòlem a Frankenstein: la secularització de la Biologia», la qual va tindre lloc el passat 14 de juny a l’Octubre Centre de Cultura Contemporània.

Antonio Lazcano en un moment de la conferència referint-se als peixos elèctrics i a com des de l’antiguitat ja es trobaren indicis del fet que la vida podia tindre caràcter elèctric. / Foto: Prats i Camps

Prova d’aquesta progressiva secularització de les ciències biològiques la troba el catedràtic Antonio Lazcano a la manera en la qual el monstre creat pel doctor Frankenstein pren vida mitjançant una descàrrega elèctrica. «Darrere d’aquesta manera fictícia de crear vida pensada per Mary Shelley quan va escriure aquest llibre, es troba una època de gran llibertat intel·lectual, encara sense fronteres clares entre l’àmbit filosòfic i l’àmbit científic», va explicar. Amb aquesta conferència es va inaugurar el seguit d’activitats «Els dijous de Frankenstein» que l’Espai Ciència, programa d’activitats organitzat per la Universitat de València, oferirà en homenatge a Mary Shelley i el doctor Frankenstein en motiu del dos-cents aniversari de la publicació de la novel·la.

L’expert va ressaltar dos fets perquè en l’explicació del fenomen de la vida pogueren sorgir alternatives a la idea que és Déu qui la genera. «En primer lloc, l’acceptació d’una perspectiva temporal de la biologia en la quals els éssers vius podien evolucionar  sense intervenció divina, propiciat açò per la primera teoria evolucionista, o l’última transformista, de Jean-Baptiste Lamarck. I d’altra banda, la dilució de la frontera que solia separar nítidament els processos físics dels biològics.», va comentar Lazcano. El professor va explicar com, amb l’aparició de les primeres propostes mecanicistes dels processos biològics, per exemple L’homme machine de Julien Offray, es contribuïa a la creació d’una visió materialista de la vida, entesa aquesta com a reduïble als moviments del cos. Així, la pregunta que sorgia a continuació no podia ser altra: Si l’home és una màquina, quina és l’energia que anima a la màquina humana?

Diferents experiments es van dur a terme per a tractar de dilucidar la relació entre l’electricitat i la vida; amb el d’aquesta il·lustració Luigi Galvani es proposava estudiar l’efecte de descàrregues elèctriques atmosfèriques sobre potes de granota dissecades.

D’acord amb Lazcano, el fet que siga l’energia elèctrica la que dóna vida al monstre imaginat per Mary Shelley no és casual. És el resultat d’un context en el qual es van fer molts experiments, com els duts a terme per Luigi Galvani i després el seu nebot Giovanni Aldani, que mitjançant electricitat, generaven moviment en músculs animals. Encara que l’energia elèctrica no es va demostrar capaç de ressuscitar cap dels éssers vius que es van sotmetre a electrificacions després de morts, la idea de que la vida i l’energia elèctrica podien anar de la mà va perdurar a l’imaginari col·lectiu. Així, Antonio Lazcano va destacar com la diferència entre un monstre que pren vida gràcies a l’energia elèctrica com el creat pel doctor Frankenstein i un monstre que pren vida gràcies al gravat de la paraula de Déu al seu front com representa el mite jueu del Gòlem és profundament filosòfica. En la seua opinió, el mite de Frankenstein representa la força amb que la ciència començava a secularitzar-se: per a explicar el fenomen de la vida ja no es necessitava a Déu, la ciència podia fer-ho.