La sentència de la Cort Suprema dels Estats Units, que prohibeix patentar material genètic humà, ha suposat una revolució per al món de la ciència, i el col·lectiu científic ha acollit la notícia amb gran satisfacció. Fins aquest moment, la empresa nord-americana Myriad Genetics posseïa la propietat industrial i l’explotació comercial exclusiva dels gens BRCA1 i BRCA2, l’anàlisi dels quals servia per mesurar el risc de desenvolupar càncer d’ovari i mama. Açò impedia a altres companyies investigar lliurement utilitzant els gens esmentats per a realitzar diagnòstics genètics. Ara l’escenari és diferent, entre altres qüestions perquè la competitivitat al mercat augmentarà, abaratint el preu dels tests, que seran accessibles per a més persones. Mètode ha consultat alguns experts sobre el genoma i la recerca en càncer per conèixer les seues valoracions.
Jaume Bertranpetit «És absurd patentar allò que es descobreix perquè ja existeix prèviament, no s’ha inventat» Catedràtic de Biologia a la Universitat Pompeu Fabra (UPF)
Quin rumb pren a partir d’ara la recerca biomèdica? No ha de canviar res. El punt conflictiu és que s’havien acceptat inicialment patents sobre seqüències humanes naturals (naturally occurring). Tothom està d’acord en què s’han de patentar les invencions, però no pas els descobriments perquè ja existeixen. A més, fer un diagnòstic genètic consisteix a descriure una cosa que estàs veient. Fins ara si volies seqüenciar el gen BRCA1 o el BRCA2 per diagnosticar calia pagar diners a Myriad Genetics. No tenia cap sentit.
La sentència deixa la porta oberta a patentar ADN sintètic (productes artificials derivats del gen). Quines utilitats podria tindre i quina és la seua valoració de l’esmentada decisió? Qualsevol invent de qualsevol material és patentable. Potser de cara al futur serem capaços d’inventar coses que la natura no ha inventat. Açò és interessant per als qui treballen en biotecnologia i biologia sintètica
Des de la indústria farmacèutica se sol utilitzar l’argument que sense la protecció de la propietat intel·lectual «serà més difícil atraure inversors per a continuar investigant perquè les patents garanteixen un retorn d’aquesta inversió». Què n’opina? Les patents només haurien de ser vàlides per a invencions, mai per a diagnòstics, a menys que hi haja una tecnologia molt específica per a fer-ho. És incomprensible concebre una patent quan es fan servir les tecnologies estàndards per descriure una cosa que estem veient i ja existeix.
Considera que aquesta sentència podria servir de precedent en referència a altres tipus de patents, como per exemple vacunes o antibiòtics? No, no rotund, perquè són invencions. La lliçó més bonica que podem extraure d’aquesta sentència és agafar quan Craig Venter va intentar patentar totes les seqüències humanes en nom del National Institutes of Health, un organisme públic. Llavors la pregunta és: estava bé fer-ho? I un es diu: «Home, és que ho va fer per si de cas, no fóra que algú ho poguera patentar abans.» Com que ara ja sabem que no es podrà donar aquest cas perquè no és legal, tothom tranquil.
«Les patents només haurien de ser vàlides per a invencions, mai per a diagnòstics, a menys que hi haja una tecnologia molt específica per a fer-ho»
Ana Cuenda «Patentar un gen humà no és ètic» Directora del Departament de Immunologia Oncològica del Centre Nacional de Biotecnologia
Quin rumb pren a partir d’ara la recerca biomèdica? Suposa un gran avanç per els científics perquè podran investigar més lliurement els gens en qüestió, alguns d’ells implicats a malalties relacionades amb el càncer, i que el resultat es traduisca en una aplicació terapèutica per als malalts.
Què canvia llavors la sentència al camp de la recerca al càncer? A trets generals, l’eliminació de la trava que suposaven les patents dels gens humans agilitzarà en gran mesura els processos científics, que es desenvoluparan més ràpid i en major quantitat, donat que desapareix aquesta restricció.
Des de la indústria farmacèutica se sol utilitzar l’argument que sense la protecció de la propietat intel·lectual «serà més difícil atraure inversors per a continuar investigant perquè les patents garanteixen un retorn d’aquesta inversió». Què n’opina? Crec que en un sentit aquesta afirmació pot ser certa per a les empreses farmacèutiques, però a llarg termini considere que és tot el contrari. Quant més coneixement es genere sobre el càncer, més benefici pot dur per al sector privat perquè la recerca no estarà restringida a uns pocs.
Encara que sabem que ja no és legal, és ètic patentar un gen humà? La meua visió personal és que no. Es tracta d’una cosa que hauria de ser accessible a tots perquè tot el món es posa malalt i té dret a curar-se. Encara que podria entendre’s que per a ells tot açò és un negoci i que volen tenir els seus beneficis.
«L’eliminació de la trava que suposaven les patents dels gens humans agilitzarà els processos científics, que es desenvoluparan més ràpid i en major quantitat»
José Pío Beltrán «És una barbaritat que algú siga l’amo d’un gen» Delegat institucional del CSIC a la Comunitat Valenciana
Quin rumb pren a partir d’ara la recerca biomèdica? És una qüestió complicada i haurem de veure què ocorre. Els qui donen suport a la postura tradicional americana que diu que els gens es poden patentar han defensat que aquest era el camí per poder dirigir-nos cap a una medicina personalitzada. Però per a rics. La decisió dels jutges nord-americans és molt sàvia perquè, en un món on els rics són cada vegada més rics i els pobres cada vegada més pobres serveix per equilibrar la balança.
La sentència deixa la porta oberta a patentar ADN sintètic (productes artificials derivats del gen). Quines utilitats podria tindre i quina és la seua valoració de l’esmentada decisió? Encara no té molta utilitat, però una vegada és possible tallar i pegar el material genètic s’obri una porta a la síntesi de gens que no existeixen a la natura i a buscar-los aplicacions pràctiques. La diferència és que ací no parlem d’una cosa que és patrimoni de la humanitat, sinó de quelcom que sorgeix al laboratori.
Des de la indústria farmacèutica se sol utilitzar l’argument que sense la protecció de la propietat intel·lectual «serà més difícil atraure inversors per a continuar investigant perquè les patents garanteixen un retorn d’aquesta inversió». Què n’opina? Sí, suposa un revés per a les empreses que tracten de comprendre les bases genètiques i moleculars de les malalties. Però no és un revés dramàtic, hi ha molt camí per a recuperar aquestes inversions. Allò que està clar és que ningú pot ser l’amo d’un gen, això és una barbaritat. Malgrat tot, crec que sí que deuen poder protegir-se els usos que se li donen a aquest material genètic. Per exemple, si a partir d’ell algú dissenyés un procediment per prevenir o curar una malaltia, ací hi ha una propietat intel·lectual a defensar, però no significa que una altra empresa no puga dissenyar un altre procediment a partir dels mateixos gens.
Considera que aquesta sentència podria servir de precedent en referència a altres tipus de patents, como per exemple vacunes o antibiòtics? No es pot permetre que el material genètic puga patentar-se, i açò deuria estendre’s també a plantes i animals, no sols als gens humans.
«No es pot permetre que el material genètic puga patentar-se, i açò deuria estendre’s també a plantes i animals, no sols als gens humans»
Manuel Pérez Alonso «Quasi el 30% dels gens humans estaven patentats abans de la sentència» Bioemprenedor i president de Bioval (Bioregió de la Comunitat Valenciana)
Quin rumb pren a partir d’ara la recerca biomèdica? Aquesta decisió judicial afecta milers i milers de patents ja existents. D’ara endavant nombrosos laboratoris, públics i privats, podran utilitzar coneixements i aplicacions derivades sense dependre de les patents que els controlaven, perquè fins ara era l’empresa propietària qui devia autoritzar per poder treballar sobre ells. Aproximadament un 30% dels gens humans estaven patentats fins la fallada de la sentència. Per tant, arran d’açò s’espera una gran extensió de les aplicacions mèdiques al camp de la genètica.
La sentència deixa la porta oberta a patentar ADN sintètic (productes artificials derivats del gen). Quines utilitats podria tindre i quina és la seua valoració de l’esmentada decisió? És allò que anomenem molècules d’ADN recombinant, que entre altres coses serveixen per crear eines útils al descobriment de fàrmacs. En aquesta branca de la biotecnologia és necessari garantir una protecció que incentive a investigar.
Des de la indústria farmacèutica se sol utilitzar l’argument que sense la protecció de la propietat intel·lectual «serà més difícil atraure inversors per a continuar investigant perquè les patents garanteixen un retorn d’aquesta inversió». Què n’opina? Al meu entendre aquest principi no és aplicable al camp del diagnòstic, perquè crec que sí és possible atraure inversors encara que no existeixen patents. Les que hi havia mancaven totalment de sentit, no tenien cap raó de ser. I aquest absurd s’ha viscut durant molts anys.
«Nombrosos laboratoris, públics i privats, podran utilitzar coneixements i aplicacions derivades sense dependre de les patents que els controlaven»
Alfonso Valencia «Ara les empreses buscaran la sofisticació a la manipulació genètica per a justificar la invenció» Vicedirector d’investigació del Centre Nacional de Investigacions Oncològiques (CNIO)
Quin rumb pren a partir d’ara la recerca biomèdica? Un dels canvis és que hi haurà major facilitat perquè les empreses puguen realitzar tests de diagnòstic, la qual cosa considere molt positiva. Però una conseqüència inesperada que pot ocórrer és que les companyies tendiran a buscar la sofisticació a la manipulació dels gens per a justificar un fet inventiu, ja què la sentència emfatitza que els productes derivats dels gens sí seran patentables. Hi haurà més oportunitat de negoci al sector de la biotecnologia sintètica.
Des de la indústria farmacèutica se sol utilitzar l’argument que sense la protecció de la propietat intel·lectual «serà més difícil atraure inversors per a continuar investigant perquè les patents garanteixen un retorn d’aquesta inversió». Què n’opina? És difícil saber fins a quin punt aquestes afirmacions són certes o es corresponen amb un temor infundat i un poc proteccionista dels seus interessos. La seqüenciació del genoma humà ha promogut un creixement important de la indústria, amb la creació d’entre 350.000 i 400.000 llocs de treball als Estats Units. Sembla que els números no avalen la idea de que la manca de patents sobre els gens perjudique la industria.
Encara que sabem que ja no és legal, és ètic patentar un gen humà? No sols és poc ètic, sinó que a banda és poc raonable. Seria com patentar un arbre, o qualsevol cosa que et trobes al món natural.
Aquesta sentència podria servir de precedent en referència a altres tipus de patents, com per exemple vacunes o antibiòtics? És clarament extensible a tot allò que siguen productes naturals, obtinguts directament de la natura, siguen genomes o altres productes químics, com ara les proteïnes.
«La seqüenciació del genoma humà ha promogut un creixement important de la indústria. Els números no avalen la idea de que la manca de patents sobre els gens perjudique la indústria»
