«In memoriam»: Luis Estañ Yago

La mort d’un amic produeix una gran tristesa. Si, a més, l’amic t’ha acompanyat en la major part dels bons i mals moments dels últims trenta anys, és difícil descriure el que se sent, però es té la certesa que se li deu un record públic.

Luis Estañ Yago (Yecla, 1959), professor titular de Farmacologia de la Universitat de València, va morir en la nit del 23 de novembre com a conseqüència d’un accident estúpid (tots ho són: es va ennuegar amb el menjar), i ens ha deixat tots els qui el vam conèixer sumits en la consternació. És fàcil parlar bé dels qui se’n van, però el mèrit de Luis és que tothom va parlar bé d’ell quan era viu. I era just, perquè Luis va balafiar generositat amb els altres, amb la seua família, amb els seus amics, els seus companys, però de manera especial amb els seus alumnes.

Luis va arribar al Departament de Farmacologia de la Facultat de Medicina i Odontologia quan era estudiant de cinquè curs de Medicina. Venia d’Alacant, on havia cursat els primers cursos. Vam treballar junts des del primer dia, vaig ser el seu director de tesina i de tesi doctoral i ens ajudàrem mútuament en tots i cada un dels avatars de la nostra vida acadèmica. Persona de claríssima vocació docent, tenia una gràcia especial per a transmetre la farmacologia, però sobretot per a empatitzar amb els alumnes, que l’adoraven. Els estudiants que l’han tingut com a professor, especialment en pràctiques (a ell li encantava donar classes pràctiques), no podran oblidar la seua forma particular d’enfocar alguns temes, ni el contingut d’aquests.

Luis no era persona que deixara ningú indiferent, la seua lleialtat, les seues extraordinàries habilitats socials i la seua permanent disposició per trobar solució als problemes, sobretot si eren dels altres, ha fet legió dels qui tenim motiu per estar-li agraïts i per recordar-lo com una persona intel·ligent, íntegra, bondadosa i amb una facilitat especial per a eliminar tensions i crear consens. La seua tendència natural era perdonar, fins i tot quan alguns li van posar traves, fora de tota raó, en la seua carrera acadèmica, va saber acceptar la situació, no llançar la tovalla i aconseguir el seu objectiu oblidant accions i omissions fins al punt que alguns que li van barrar el camí han estat més tard beneficiaris de la seua ajuda i col·laboració.

 Luis és autor de l’article «Fàrmacs contra el dolor» en el monogràfic sobre dolor de l’últim número de la revista Métode. Vaig comentar amb ell el contingut del monogràfic i debatérem sobre la conveniència o no de tractar el dolor psíquic, el que produeix per exemple la pèrdua d’un ésser estimat. Paradoxes del destí, decidírem no tractar-lo i pocs dies després vam tenir la desgràcia d’experimentar-lo de manera intensa.

La pèrdua és irreparable i encara provem d’acceptar l’absurditat de la seua mort, però les persones romanen vives mentre són recordades, i serem molts els qui, junt amb la seua dona, els seus fills Elena i Luis, i sa mare, recordarem Luis sempre, i el dolor que ara sentim es veurà atenuat, perquè, com va deixar dit el poeta, «…que aunque la vida perdió, dejonos harto consuelo su memoria».

Francisco J. Morales Olivas. Catedràtic de Farmacologia de la Universitat de València.
© Mètode 2011.

ESTAN02© Mètode

«És fàcil parlar bé dels que se’n van, però el mèrit de Luis Estañ és que tothom va parlar bé d’ell quan era viu. I era just, perquè Luis va balafiar generositat amb els altres»

 

ESTAN03© Mètode

«Persona de claríssima vocació docent, Luis Estañ tenia una gràcia especial per a transmetre la farmacologia, però sobretot per a empatitzar amb els alumnes, que l’adoraven»

 

© Mètode 2011

Catedràtic de Farmacologia del Departament de Farmacologia. Facultat de Medicina i Odontologia. Universitat de València.