Com informar sobre el coronavirus?

Divulgació en temps de crisi

informar sobre el coronavirus

L’emergència sanitària que ha provocat el coronavirus SARS-CoV-2 –i la malaltia que provoca, el COVID-19– està generant multitud d’informacions, notícies, missatges, programes de televisió… Davant d’aquesta allau informativa, ja hi ha associacions que han proporcionat claus als periodistes per a combatre la desinformació o la mala praxi periodística, com ara l’Associació Espanyola de Comunicació Científica (AECC) en un comunicat recent. Com informar sobre el coronavirus i fer-ho d’una forma rigorosa és un dels reptes als quals s’enfronten els mitjans aquests dies.

Des de Mètode, hem consultat dues periodistes i expertes en comunicació i dos científics perquè exposen el seu punt de vista sobre com estan tractant els mitjans de comunicació la nova pandèmia. Darrere d’aquestes mirades es troben Gema Revuelta, directora del Centre d’Estudis de Ciència, Comunicació i Societat de la Universitat Pompeu Fabra; Margarita del Val, viròloga del Centre Superior d’Investigacions Científiques; Ángela Bernardo, periodista de CIVIO i membre de la junta directiva de l’Associació Espanyola de Comunicació Científica (AECC), i Salvador Macip, metge, escriptor i investigador de la Universitat de Leicester. 

Tots quatre coincideixen en diversos punts que els mitjans haurien de millorar per a informar sobre el coronavirus d’una manera més consistent i aclaridora que faça entendre les claus bàsiques de la pandèmia i les mesures que es prenen al respecte. Davant una situació d’incertesa com l’actual, el periodista no pot saber més que un expert, per tant ha de cedir la seua veu a les persones especialitzades. No és moment de comunicar informació científica de manera esbiaixada o interpretativa. La situació d’emergència requereix informació clara, rigorosa i el més coordinada possible, apunten els experts. 

Buscar les fonts adequades

La varietat de fonts és interessant per a donar una visió polièdrica d’un tema però en el cas del coronavirus no es recomana que siga així. No tothom pot parlar del tema, així que els experts recomanen ser prudents per a evitar confondre el públic i generar-li més incertesa. 

Ara bé, això no vol dir que no es contraste la informació. Ans al contrari, cal fer ús d’especialistes de diferents àrees. L’especialització de les fonts és vital per a informar sobre el coronavirus de manera acurada i rigorosa. «Si tenim dubtes sobre epidemiologia, hem de preguntar a un epidemiòleg, no a un pneumòleg», explica Ángela Bernardo. Una regla que no s’ha seguit en algunes tertúlies televisives d’aquestes últimes setmanes, on hi ha hagut experts que parlaven d’altres àrees de la salut que no eren les seues. Segons explica Bernardo, això no genera problemes quan es tracta una qüestió general i ben estudiada, tanmateix a l’hora de parlar d’un tema concret i encara desconegut com la crisi del coronavirus no és la millor idea. Per als experts, que un professional estiga fent el paper d’un altre a un plató de televisió és motiu per a desconfiar d’allò que està dient. 

Un altre factor a tenir en compte a l’hora de fer un bon treball de comunicació científica és l’ús de fonts oficials i independents. Segons expliquen els científics, seguir els comunicats oficials del Ministeri de Sanitat, de l’OMS o del Centre d’Investigació Johns Hopkins és necessari però deu anar acompanyat amb informació de fonts independents com els experts de les diferents branques sanitàries i, en cas que siga necessari, utilitzar també fonts documentals. Aquesta combinació ajuda a contrastar la informació i a oferir perspectives més aclaridores de la crisi. D’altra banda, tal com diu l’AECC, és interessant deixar referències a articles o a les mateixes fonts emprades a la notícia perquè el lector puga adreçar-s’hi per a ampliar-ne la informació. 

Sense informació clara hom no es pot acostar a la realitat que l’envolta. Per als experts, comunicar al voltant de la crisi del coronavirus és arriscat perquè encara no és un tema que es conega en profunditat. Salvador Macip i Margarita del Val coincideixen en la idea que el periodisme s’ha de centrar a convèncer la gent i resoldre els dubtes que es plantegen. «No cal farcir els textos de dades, sinó que hem d’emprar els mitjans per a ajudar a entendre allò que passa a través de la divulgació», explica Del Val. Tal com diuen, és moment que parlen els experts i cal que la ciutadania confie en ells i seguisca les seues indicacions perquè sense el suport de tothom, contenir la propagació del virus serà més complicada encara. 

Comunicació en clau col·lectiva

Una de les coses més importants a tenir en compte segons Del Val és la necessitat d’un canvi de xip cap a una «comunicació en clau col·lectiva». Segons la viròloga, hem de tenir una visió epidemiològica de l’assumpte. En aquest sentit, el periodisme ha d’actuar com una mena de reflex de moviments col·lectius i dels efectes d’aquests, en comptes de centrar-se en casos particulars o dades exclusivament quantitatives. Segons afirma, és moment de vigilar-ho tot: de què parlem, amb qui parlem, com ho fem, quin missatge transmetem… cal que els professionals de la comunicació revisen textos abans de publicar-los, consulten dades, contrasten informació i controlen el nivell de sensacionalisme que conté la informació que publiquen, fins i tot la de les fotografies. 

«És per això que s’hauria de plantejar si es mantenen en la graella programes que difonen informació sensacionalista i poc rigorosa. Caldria que la societat reflexionara sobre el fet de veure’ls si vol mantenir-se ben informada», conta Macip. El doctor explica que l’audiència sol filtrar la informació i tria en funció dels seus criteris quina li interessa més, i tot i que els mitjans més sensacionalistes tenen elevades dades d’audiència, també hi ha una important part de la població que no s’informa a través d’aquests. Però ni tan sols així escapa de les informacions i notícies falses perquè li arriben a través de les xarxes socials. Segons comenta Gema Revuelta, no es pot prescindir de les xarxes, però sí fer-ne un ús responsable. «Per a combatre la desinformació, hem de recórrer als fact-checkers com Maldita.es i difondre la seua tasca, no ens queda un altre remei», explica al mateix temps que convida a replantejar totes les teories de conspiració sobre el virus que han anat sorgint aquests dies. 

Equilibri entre l’alarmisme i l’excés de positivisme

No s’ha de ser alarmista però tampoc excessivament positiu, assegura en el seu comunicat l’AECC. De moment no hi ha vacuna ni control de la pandèmia, i aquest escenari es pot allargar més o menys temps. Davant aquesta situació, la presa de decisions esdevé transcendental en el curs de les coses. I per a poder prendre decisions racionals, cal estar el millor informats possible. 

Per als científics, els mitjans tenen un paper molt important en aquest moment com a transmissor d’informació. La ciència demana coneixement i rigor per a frenar l’expansió del coronavirus. Tal com afirmen els entrevistats, aquests dies són moments delicats on l’únic que ens portarà endavant és treballar el més coordinats possible des de tots els punts de la societat. 

© Mètode 2020
Estudiant de Periodisme de la Universitat de València.