‘Interconnectats’, nou número de la revista Mètode

El monogràfic interior gira entorn del món dels robots i la intel·ligència artificial

En qui estat de desenvolupament es troba la intel·ligència artificial? Pot arribar a ser una màquina tan intel·ligent com un ésser humà? Substituiran els robots la mà d’obra humana a escala global? Es veuran les relacions personals afectades per les xarxes socials i la companyia robòtica? Està la societat humana preparada per a tots aquests trasbalsos?

El número de tardor de Mètode «Interconnectats. Màquines i humans davant el segle 10101» tracta de donar una panoràmica general del món de la robòtica i la intel·ligència artificial des del punt de vista de sis experts en el seu camp. Obre el monogràfic l’investigador del CSIC Ramon López de Mántaras, que ens resumeix els avanços de la intel·ligència artificial des que fou plantejada als anys seixanta i els reptes que encara queden. Per la seua banda, l’expert en xarxes neuronals artificials Joan Serrà aborda la qüestió de les propietats poc intuïtives que aquestes presenten en els processos d’aprenentatge profund, mentre que el professor de l’Escola Politècnica de Lausana José del R. Millán ens parla de les interfícies cervell-computadora. Endinsant-nos més en l’aspecte de la robòtica, Eiichi Yoshida, de l’Institut Nacional de Ciència i Tecnologia de Japó, fa una repassada històrica a l’evolució dels robots humanoides, mentre que l’expert en robòtica humanitària Raj Madhavan ens parla de les aplicacions positives que poden tenir els robots en la societat. Per últim, la investigadora de l’Institut de Robòtica i Informàtica Industrial Carme Torras explora com la ciència-ficció ha tractat i segueix tractant possibles escenaris d’interacció entre humans i robots.

Alan Turing - monogràfic sobre robòtica

El científic britànic Alan Turing vist per The Painting Fool, un programa d’intel·ligència artificial creat al Goldsmiths College de Londres. Les seues obres acompanyen els articles del monogràfic de Mètode i en protagonitzen la portada.

Aquest número dedicat a un segle XXI que escrivim en codi binari ha estat coordinat per Ramon López de Mántaras i Carme Torras. L’art de la portada i de les pàgines interiors ha estat confeccionat per un artista molt especial: The Painting Fool, un programa d’intel·ligència artificial originalment creat pel catedràtic britànic en Creativitat Computacional Simon Colton. Aquesta selecció d’imatges d’acompanyament ens dona l’oportunitat de comprovar les capacitats i l’eclecticisme d’una entitat per a la qual la definició de programari sembla quedar-se curta.

Ètica científica i el ‘big data’, altres temes a debat

Aquest número de la revista Mètode obre amb la tribuna de Juan Antonio Raga, director del Parc Científic de la Universitat de València, que fa una defensa de la universitat com a motor d’innovació i recerca excel·lent. A les pàgines següents, podreu trobar una entrevista a doctor Martín Aluja, investigador de l’Institut d’Ecologia de Mèxic i ferm defensor de l’ètica en tots els aspectes de la pràctica científica. A més a més, podreu llegir un reportatge sobre la curiosa història del curare, una substància química provinent d’Amèrica que va adquirir popularitat com a anestèsic en la primera meitat del segle XX, i un altre sobre els teixons, uns habitants més bé desconeguts dels nostres boscos. La part de davant de la revista es completa amb una anàlisi de l’impacte del fondeig de vaixells a les praderies de posidònia de les Illes Balears, i amb un article del químic i divulgador Xavier Duran sobre el big data, tema principal del seu llibre L’imperi de les dades: El ‘big data’: oportunitats i amenaces, obre guardonada amb el Premi Europeu de Divulgació Científica Estudi General de 2017.

© Mètode 2018