Investigació i prevenció, factors claus per fer front al càncer

Presentacion1
Anna Mateu

El càncer és una de les malalties que més preocupa a la nostra societat. Amb motiu de la presentació del número 77 de Mètode dedicat al càncer, la revista va organitzar, junt amb Claustre Obert, el debat «El càncer: repte científic i social». L’acte, que es va celebrar a l’Aula Magna de La Nau, va comptar amb la participació de diverses persones especialistes en la malaltia i que han col·laborat en el monogràfic dedicat al càncer.

El Rector de la Universitat de València, Esteban Morcillo, va destacar la importància de la divulgació mèdica en la presentació que va fer del debat. Martí Domínguez, professor de Periodisme de la Universitat de València i director de Mètode, va presentar la revista i va ressaltar l’aposta que aquesta ha mantingut per la informació mèdica al llarg de la seua trajectòria. Ana García, cap clínic de ginecologia de la Fundació IVO i coordinadora del número va esbossar algunes de les principals idees de diversos articles del monogràfic sobre el càncer.

Factors ambientals

María José Juan Fita, metgessa adjunta del departament d’Oncologia Mèdica de la Fundació IVO, va fer una introducció a la malaltia i va parlar de la importància dels factors ambientals en el càncer. Segons les dades presentades per la metgessa, el càncer que més incidència té en homes és el de pulmó, seguit de còlon i recte, bufeta i pròstata. Pel que fa a les dones, els de major incidència són el de mama, còlon i recte, úter i estomac. Del total d’aquests càncers, només un 20-25% està relacionat amb causes endògenes mentre que el 75- 80% ho està amb causes exògenes o ambientals.

Entre les causes ambientals, es pot diferenciar entre carcinògens químics (produïts per hàbits poc saludables com una dieta rica en greix, el tabac i l’alcohol), biològics (virus i bactèries) i físics (radiació ultraviolada i radiació ionitzant). María José Juan va concloure la seua ponència recordant que es pot fer molt actuant per tal de millorar alguns hàbits com deixant de fumar. En aquest sentit, va recordar que una persona que deixa el tabac, rebaixa el risc de patir càncer de pulmó fins al punt que, quinze anys després, el seu risc és equiparable al de qualsevol persona no fumadora.

 

 

«Només un 20-25% està relacionat amb causes endògenes mentre que el 75- 80% ho està amb causes exògenes o ambientals»

Presentacion2Anna Mateu  

 

«Una persona que deixa el tabac, rebaixa el risc de patir càncer de pulmó fins al punt que, quinze anys després, el seu risc és equiparable al de qualsevol persona no fumadora»

Es pot modificar el risc?

Per la seua banda, Marina Pollán, cap de la Unitat d’Epidemiologia del Càncer del Centre d’Epidemiologia Nacional (Institut de Salut Carlos III), va centrar la seua exposició en el càncer de mama, primera preocupació de salut en les dones. Cada any, va dir, es diagnostiquen 1.400.000 casos nous al món, 450.000 a Europa i 26.000 a Espanya.

El càncer de mama, va afirmar, té en alguns casos factors hereditaris però va insistir en que no tot està a la genètica. I per a demostrar-ho va citar un estudi dels anys 90 realitzat amb dones asiàtiques als Estats Units. En aquest es mostrava que les dones nascudes al seu país d’origen tenien menys risc de càncer de mama que aquelles que ja havien nascut a Amèrica. I les que portaven més de huit anys al país tenien major risc que les que feia menys temps que havien emigrat. «Per tant, no tot està als gens i alguna cosa té a veure l’ambient» va confirmar Marina Pollán.

No obstant això, es va parlar també dels gens que predisposen a patir el càncer de mama i va citar com a exemple el cas d’Angelina Jolie, qui es va fer una mastectomia profilàctica bilateral en saber que era portadora dels gens que augmentaven notablement el risc de contraure la malaltia.

Marina Pollán va destacar la importància de la influència de les hormones en el càncer de mama. Així, va citar altres factors que contribueixen a augmentar el risc i que estan relacionats amb canvis hormonals com el fet de tindre el seu primer fill més enllà dels 35 anys. En aquest sentit, les espanyoles són les europees que més tard s’incorporen a la maternitat.

 

 

 

«Marina Pollán va citar altres factors que contribueixen a augmentar el risc de càncer de mama i que estan relacionats amb canvis hormonals com el fet de tindre el primer fill més enllà dels 35 anys»

Presentacion4Anna Mateu  

 

«Esteban Morcillo va defensar el paper de la investigació que ha permès avançar en el tractament de la malaltia en els darrers anys»

També la teràpia hormonal substitutiva està relacionada amb un major risc de càncer de mama, de la mateixa manera que els anticonceptius hormonals. L’obesitat i el consum d’alcohol contribueixen a augmentar el nivell d’estrògens, fet que també n’augmenta el risc. El consum de tabac i l’exposició a les radiacions ionitzants, sobretot en menors de vint anys, són altres dels aspectes a evitar. De tota manera, va especificar Pollán, no són aspectes determinants, sinó «factors que modulen el risc».

De la mateixa manera que hi ha factors que augmenten el risc, es van voler destacar alguns factors que constitueixen elements protectors davant el càncer com, per exemple, la dieta mediterrània. En acabar les exposicions, el públic va participar activament prenent la paraula i exposant dubtes i comentaris que van contribuir a l’enriquiment del debat.

El rector Esteban Morcillo no va tancar el debat sense destacar l’alt nivell de l’oncologia valenciana així com la internacionalització dels seus protocols i dels assajos clínics on la divulgació mèdica i la comunicació amb el pacient esdevenen elements molt importants. Finalment, va defensar el paper de la investigació que ha permès avançar en el tractament de la malaltia en els darrers anys. També va apuntar la necessitat que tota aquesta investigació es duga a terme amb una estricta vigilància ètica per a evitar conflictes d’interessos.

A l’espai NAU XXI, la plataforma de debat i reflexió promoguda pel Vicerectorat de Cultura i Igualtat de la Universitat de València, es poden consultar diversos documents així com algunes de les ponències que es van exposar.

Lucía Sapiña. Observatori de les Dues Cultures. Revista Mètode. Universitat de València.
© Mètode 2013

   
© Mètode 2013

Observatori de les Dues Cultures, revista Mètode.

Llicenciada en Periodisme per la Universitat Autònoma de Barcelona i Màster en Història de la Ciència i Comunicació Científica per la Universitat de València. És membre de l’Observatori de les dues cultures, grup d’investigació pluridisciplinari de la Universitat de València que analitza les relacions entre periodisme i ciència. Actualment, la seua recerca se centra en la comunicació del càncer, tant en la premsa com en les xarxes socials.