Investigar la medicina des de la perspectiva de gènere

Fins la dècada dels noranta del segle passat les dones eren pràcticament invisibles per a la ciència mèdica. Des de la investigació bàsica fins a la pràctica mèdica més habitual, la dona ha sigut tractada des dels paràmetres corresponents als homes. Aquesta situació ha comportat creences generalitzades com que les dones pateixen menys infarts de miocardi que els homes, o que són més susceptibles de patir una malaltia mental. Carme Valls-Llobet, endocrinòloga i especialista en gènere i salut, ha participat en les jornades sobre la inclusió de la igualtat en la investigació científica que ha organitzat la Universitat de València.

Tot i que actualment a les facultats continua ensenyant-se que, des del punt de vista mèdic, homes i dones són iguals, la introducció de la perspectiva de gènere en les investigacions permet demostrar que no és així. Per exemple, durant els anys vuitanta i noranta només van participar homes en els estudis sobre l’infart de miocardi, i això va comportar la conclusió que bàsicament eren els homes qui el patien. La inclusió de les dones en estudis posteriors va aportar noves dades, sobretot respecte als seus símptomes, que són ben diferents i que en molts casos dificulta el seu diagnòstic i tractament. En les dones l’infart de miocardi es manifesta com un malestar abdominal i nàusees i el dolor no s’irradia al braç esquerre com en els homes, sinó que es fa sentir a la mandíbula.

Un altre cas és quan s’invisibilitzen queixes i símptomes perquè des d’un primer moment s’associen a la salut mental, quan en moltes ocasions estan relacionats a d’altres factors. És el que passa amb els disruptors endocrins ambientals, que afecten especialment a les dones, i que en molts casos estan al darrera d’una anèmia o d’un hipotiroïdisme, algunes manifestacions dels quals s’assemblen a l’ansietat o la depressió. La no inclusió de manera sistemàtica en les analítiques ambulatòries de la prova de la tiroxina, o d’un control més exhaustiu de la ferritina, fa que aquestes dues malalties passen desapercebudes i que les dones acaben medicades amb psicofàrmacs. Una situació que és bastant freqüent, però que no és normal.

«Durant els anys vuitanta i noranta només van participar homes en els estudis sobre l’infart de miocardi, i això va comportar la conclusió que bàsicament eren els homes qui el patien»

«Carme Valls-Llobet considera que, vint-i-cinc anys després dels primers estudis d’investigació mèdica amb perspectiva de gènere, els estereotips encara estan molt presents en la medicina actual»

Així, la doctora Carme Valls-Llobet considera que, vint-i-cinc anys després dels primers estudis d’investigació mèdica amb perspectiva de gènere, els estereotips encara estan molt presents en la medicina actual. Uns estereotips que fan que els problemes de salut que pateixen les dones siguen invisibles, que les situen en una situació d’inferioritat i que, a més, fan que siguen controlades mitjançant tractaments mèdics basats en la por o en l’administració inadequada d’ansiolítics o antidepressius. Carme Valls-Llobet ha publicat, entre d’altres, els llibres Mujeres, salud y poder (Cátedra, 2009) i Mujeres invisibles (Debolsillo, 2006).

La conferència de Carme Valls-Llobet s’emmarca dins les jornades sobre la inclusió de la igualtat en la investigació científica que durant els mesos de maig i juny es du a terme als diferents campus de la Universitat de València. Organitzades per la Unitat d’Igualtat, el seu objectiu és sensibilitzar el professorat sobre el biaix de gènere que hi ha en la investigació científica. Les jornades també tenen com a finalitat capacitar els investigadors i les investigadores perquè puguen incorporar la perspectiva de gènere en els seus projectes de treball tal i com s’estableix en el programa HORIZON 2020 de la Unió Europea.

Empar Pons Barrachina. Periodista, València.
© Mètode 2015.