L’etnobotànic de Diània

L’homenatge de Bellreguard a Joan Pellicer reivindica la recuperació i continuació del seu llegat científic

pellicer_portada

«Terra, flora, poble i llengua» eren els quatre elements bàsics de l’etnobotànica conreada amb passió per Joan Pellicer al seu territori diànic, les comarques centrals valencianes, en opinió de Joan Vallés, catedràtic de Botànica de la Universitat de Barcelona.

Joan Pellicer (Bellreguard, 1947-2007) es va llicenciar en Medicina a la Universitat de València, però va penjar la bata blanca per investigar a camp obert i estudiar el vincle de les persones, la cultura popular i les plantes, sense deixar de banda la riquesa lingüística. Així, va esdevindre el màxim representant de l’etnobotànica valenciana, una disciplina científica transdisciplinària de la qual Pius Font i Quer va ser-ne pioner.

Quan es compleixen nou anys de la desaparició prematura de Joan Pellicer, l’Ajuntament de Bellreguard l’ha nomenat fill predilecte, en un acte de reconeixement amb els màxims honors on es va advertir de la conveniència de recuperar el seu llegat científic i, alhora, donar continuïtat a la seua obra. Vallés va posar dos exemples de l’elevada qualitat i utilitat dels treball de l’etnobotànic de la Safor.

En primer lloc, la tesi doctoral de Pellicer –amb més de 600 entrevistes a representants de la ruralia valenciana–, dirigida per Josep Lluís Fresquet, professor del Departament d’Història de la Ciència de la Universitat de València, va donar cos a la seua trilogia Costumari botànic, publicada entre 2000 i 2004. Aquesta obra és de buidatge obligatori en l’Inventario español de los conocimientos tradicionales sobre la biodiversidad, projecte en curs sota els auspicis del Ministeri d’Agricultura, del qual es va publicar el primer volum en 2015. I, en segon terme, els seus articles i llibres van ser utilitzats per a l’obra Noms de plantes. Corpus de la fitonímia catalana, editada un any abans.

Precursor en la defensa de la connexió amb la terra, l’alcalde de Bellreguard, Joan Marco, reconeixia, a més, «la tasca investigadora de Pellicer, minuciosa i única en l’etnobotànica valenciana, alhora que la seua faceta pedagògica i divulgadora». En aquest sentit, Jaume Pellicer, investigador del Reial Jardí Botànic de Kew de Londres i nebot del fill predilecte a títol pòstum de Bellreguard, destacava el valor educatiu de la seua obra, des de Lluors de Gaia: Paisatges, flora i fauna de la Safor (1989), «un delicat àlbum d’adhesius que, amb 11 anys, i vivint aventures entre horts i bancals, ens va ensenyar a apreciar d’una forma especial la natura». Una tasca que aconseguiria la seua màxima difusió gràcies a l’altaveu del programa Medi Ambient de la Televisió Valenciana.

«Joan va ser bàsicament un autodidacta en el seu camp i, com no, estimava la seua llibertat per sobre de qualsevol lligam. Així, lluny de tancar-se a un laboratori, es va dedicar a extraure i depurar tot el coneixement de les millors enciclopèdies que existeixen, la matèria primera: els nostres llauradors, els nostres majors», argumentava Jaume Pellicer. «Va saber integrar com pocs el coneixement de les aplicacions estrictament medicinals de les plantes, amb el vessant més quotidià i del folklore tradicional, els usos culinaris, sense deixar de banda l’estudi sobre l’evolució dels noms populars, la fitonímia», afegia.

La farmaciola botànica

«A Joan la facultat se li havia quedat curta i buscava el saber antic de la tradició oral», apuntava Francesc Devesa, metge i investigador a la Unitat de Digestiu de l’Hospital Francesc de Borja de Gandia, qui recordava que Pellicer «volia posar remei a la progressiva desvinculació entre la cultura popular i l’acadèmica», tot recuperant «la immensa farmaciola botànica que és el camp valencià», insistia. Un dels seus objectius, en opinió de Devesa, era «aportar dades per tal de propiciar un millor i exhaustiu coneixement científic del nostre llegat fitoterapèutic tradicional i de la nostra medicina popular. I així, el metge atípic trepitja senderols i viaranys, camins i assagadors, la costa i l’interior, valls i muntanyes, planures i serres, marjals i secans, recorrent tot el territori diànic».

Josep Bernabeu, catedràtic d’Història de la Ciència de la Universitat d’Alacant, va subratllar l’actualitat de temàtiques com ara l’alimentació, la nutrició o la cuina vinculades a la tasca de Pellicer. «L’homogeneïtzació de l’alimentació, la pèrdua dels sabers i els sabors locals, la ruptura dels cicles de la natura, juntament amb una producció intensiva i enormement tecnificada ens ha dut a una modernitat alimentària caracteritzada per l’allunyament de l’ésser humà del seu entorn natural», asseverava. Joan Pellicer, continuava Bernabeu, «des de la condició d’intel·lectual compromès, va denunciar aquesta deriva i al llarg de la seua obra va reivindicar el referent saludable i ecosostenible que representa el model mediterrani de producció i consum d’aliments». L’etnobotànic fomentava «la importància de la pulcra, variada, equilibrada i salutífera cuina rural tradicional valenciana, basada fonamentalment en el pa de blat, l’oli d’oliva, l’abundància de verdures i hortalisses fresques i fruita del temps, i altres saludables cruatges, procedents d’un sòl ric i vegetal que implica alimentació in situ, en la mateixa font d’origen», explicava el professor de la Universitat d’Alacant.

Les filles de Joan Pellicer, Anna i Júlia, van agrair molt sentidament el reconeixement a l’etnobotànic, i en la mateixa línia que les intervencions anteriors, van manifestar el seu desig que l’homenatge implicara un compromís ferm per part de totes les parts implicades per «a posar els recursos i mitjans que garantisquen la preservació del treball del nostre pare, que no és més que el de donar continuïtat a una cosmovisió mil·lenària i en perill d’extinció, la consideració de la qual resulta útil i eficaç en el present i per a les generacions futures, si volem preservar un món genèticament i cultural divers, ecològic, inclusiu i solidari».

Maria Josep Picó. Periodista ambiental, Levante.
© Mètode 2016.

© Mètode 2016

Periodista especialitzada en medi ambient i Premi Nacional de Periodisme Ambiental. Càtedra de Divulgació de la Ciència de la Universitat de València.