La batalla pel Saler

«Disseminats per la Devesa, els primers edificis que es van construir encara resten en peu»

«Les pressions urbanístiques a l’Albufera de València continuaran en els pròxims anys. Aquesta batalla no s’ha acabat». Amb aquestes paraules, l’arquitecte Carles Dolç subratllava dijous passat la necessitat de continuar lluitant per conservar el Parc Natural de l’Albufera de València, reprenent l’esperit del moviment «El Saler per al poble». Un moviment ciutadà que en els anys setanta va aconseguir aturar una urbanització que haguera acabat amb la Devesa del Saler, i molt probablement amb l’Albufera de València. Sense aquesta campanya, avui possiblement el Parc Natural, que va celebrar el seu 25 aniversari l’any passat, no existiria.

Amb l’objectiu de reivindicar i reprendre aquest moviment ciutadà, Acció Ecologista-Agró va organitzar dijous passat una taula rodona al Jardí Botànic de la Universitat de València. Recuperar la història i conscienciar que cal continuar treballant pel futur del parc van ser els dos eixos als voltant del qual van girar les intervencions. El moviment ciutadà, i la intensa campanya mediàtica que el va acompanyar, va aconseguir aturar la urbanització, però encara avui les seues restes són visibles al Parc Natural. Disseminats per la Devesa, els primers edificis que es van construir encara resten en peu. Uns edificis que, des del públic, el Catedràtic de Geografia de la Universitat de València Vicenç Rosselló, va apostar directament per «dinamitar» amb l’objectiu de recuperar totalment l’espai natural.

Díptic en francès de promoció de la urbanització del Saler, publicat per l’Oficina Municipal de Valéncia. L’objectiu era convertir la Devesa en un destí turístic prioritari per als europeus.

Les pressions urbanístiques, però, no són les úniques a les quals s’enfronta el parc. En aquest sentit, el biòleg Víctor Navarro, representant d’Acció Ecologista-Agró en la Junta Rectora del parc, va fer una crida a la mobilització ciutadana: «Cal recuperar “El Saler per al poble” i impulsar un moviment ciutadà per a aturar la degradació actual que pateix l’Albufera». L’ecologista va destacar també que un dels problemes més greus que pateix actualment el llac és la progressiva reducció de cabdal d’aigua provinent del Xúquer en la darreres dècades.

«El Saler per al poble» va ser el lema de la campanya ciutadana que va aconseguir aturar la urbanització planificada en la Devesa del Saler.

Cartell de l’exposició que va organitzar en juny de 1974 el Col·legi d’Arquitectes de València, contrària a la urbanització a la Devesa, durant un dels moments de màxima oposició al pla.

El moviment ciutadà dels setanta

Durant la primera meitat dels setanta, la urbanització projectada en la Devesa va despertar un gran rebuig en la societat valenciana. Les mobilitzacions ciutadanes es van veure acompanyades, i en certa forma impulsades, per una campanya mediàtica en contra de la urbanització. Durant l’acte, Anna Mateu, cap de redacció de la revista Mètode, va destacar el paper que va jugar el diari Las Provincias en la recuperació del Saler. «El mitjà va protagonitzar una de les primeres campanyes ambientals de l’Estat espanyol per salvar un espai natural», va assegurar la periodista. El diari va donar veu a alguns dels protagonistes de les mobilitzacions en un moment en què la dictadura franquista començava a afeblir-se, i va ajudar a conscienciar la societat valenciana de la necessitat de conservar aquest espai en un moment en què les idees ecologistes encara no havien arrelat entre els ciutadans.

Un moviment ciutadà al qual Carles Dolç va posar nom i cognoms en recordar molts dels companys que van participar en aquelles primeres mobilitzacions. Segons l’arquitecte, la defensa del Saler va girar al voltant de quatre arguments bàsics: ecològics, jurídics, socials i econòmics. Tots ells junts van permetre aturar el pla urbanístic i van fer possible que el 1986, l’Albufera i el Saler es convertiren en el primer Parc Natural valencià. AE-Agró ho té clar: ha arribat el moment de recuperar aquell esperit.