La ciència al servei de la prevenció d’incendis

A la Grècia clàssica tenien la teoria dels quatre elements: terra, aigua, aire i foc, que va perdurar durant molt de temps. Al segle XVII, cercant racionalitzar els coneixements que hi havia fins aleshores del foc, Johann Joachim Becher i Georg Ernst Stahl desenvoluparen la teoria del flogist, paraula derivada del grec que significa “inflamable”, segons la qual tota substància contenia flogist i la combustió es produïa gràcies a la pèrdua d’aquesta hipotètica substància. Però va ser Antoine Lavoisier amb el principi de conservació de masses qui va demostrar la inconsistència de l’anterior i aconseguia explicar el procés de combustió.

«Fa tan sols uns 400.000 anys de la seua domesticació i les teories del foc són escasses», «El foc és una matèria multidisciplinar», «L’enginyeria forense cerca solucions a llarg termini». Aquestes afirmacions es van poder escoltar al Saló de Graus Joan Pelechano de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria de la Universitat de València (ETSE-UV). Allà es va celebrar el passat 12 de novembre la xerrada «Dinàmica del foc: un camp de l’Enginyeria forense» a càrrec de Vicent Pons i Grau. Actualment és CEO de l’empresa Oficina Tècnica d’Enginyeria Forense, que va fundar a 1984. També va ser director del Cos de Bombers de l’Ajuntament de València. A més, és doctor enginyer industrial, enginyer químic i llicenciat en Química. Uns dies després de la xerrada ens va rebre al seu despatx per aprofundir en el tema. També ens va rebre Antoni Martínez Andreu, catedràtic d’Enginyeria Química de l’ ETSE-UV, promotor de la xerrada.

L’ENGINYERIA FORENSE

Però, què és l’enginyeria forense? Així obria la conferència, i ho definia com l’activitat de l’enginyeria que tracta de donar llum, amb base tècnica, a les divergències i discrepàncies associades a fets relacionats amb incidents i que col·labora amb el sistema judicial. «L’enginyeria forense és una disciplina que dóna auxili als tribunals, en un àmbit del que el dret no se n’encarrega», va afirmar Pons. L’objectiu de l’enginyeria forense és «conèixer per què ha ocorregut, i d’aquesta manera traure normes per a evitar-ho en el futur; de conèixer qui és el culpable, se’n fa càrrec el dret», va assenyalar Vicent Pons al començament de la conferència.

Antoni Martínez va matissar també que «l’enginyeria forense permet investigar materials, productes i estructures o components que fallen o no funcionen de la forma en la que van ser dissenyats. L’enginyer forense el que fa és actuar en el juí, actua de perit». També va explicar que per als enginyers químics són d’interès els problemes d’accidents industrials. Així, en el cas dels incendis cal destacar la gran importància de conèixer les causes i l’origen per tal de prendre les mesures necessàries per extingir-los, a més de fer una correcta prevenció i protecció. Però quina és la diferència entre foc i incendi? En primer lloc, què entenem per foc? «És un succés irreversible, corresponent a una combustió que genera calor i llum, explicat pel segon principi de la termodinàmica», va resumir Vicent Pons a les persones assistents a la xarrada. No obstant això, cal aclarir la diferència entre ambdós termes. El foc és un acte que decidim; per exemple, ens referim a «fer foc» per a cuinar. En canvi, quan no ho controlem, quan és un foc no desitjat, siga de la magnitud que siga, estem davant d’un incendi.

LA CULTURA DEL RISC DEL FOC

Què hi ha de la ciutadania? Quins coneixements sobre el foc tenen? Vicent Pons va destacar que «tot el món sap què és el foc. A més, ens agrada anar a veure els bombers, fer visites amb xiquets als parcs, potser perquè és l’únic cos uniformat sense armes. Però no hi ha cultura del risc del foc». Per exemple, quan es fan promocions immobiliàries s’especifica que disposen de jacuzzi o de calefacció, però mai es parla de les mesures de seguretat. «Si s’han fet escales d’incendi és perquè hi havia l’obligació, no perquè el client ho haja demanat. Ací és on entra la norma: en un país com Suècia, després dels grans incendis per la sequedat de l’aire, seria impensable fer un edifici de vuit plantes sense escales». També va apuntar que la gent no acostuma a preguntar-se, quan puja a un pis elevat, per on hauria de sortir en cas d’incendi.

«En el cas dels incendis cal destacar la gran importància de conèixer les causes i l’origen per tal de prendre les mesures necessàries per extingir-los, a més de fer una correcta prevenció i protecció»

«El que està clar és que dels grans desastres el principal responsable n’és l’ésser humà»
(Vicent Pons)

DESENVOLUPAMENT TECNOLÒGIC I NOUS RISCOS

El desenvolupament de la indústria comporta un major risc a nivell tecnològic i un nou tipus de sinistralitat. Quan vam parlar amb Vicent Pons ens va explicar més a fons els riscos derivats del desenvolupament tecnològic: «Quan surten les noves tecnologies no es coneix quin risc implicaran», va afirmar. A més, va exposar com fins l’aparició dels ordinadors no hi havia pràcticament incendis per harmònics –els harmònics són tensions que quan es combinen amb la corrent la distorsionen–. «El que està clar és que dels grans desastres el principal responsable n’és l’ésser humà», va assenyalar Vicent Pons. «Txernòbil va ser una errada humana. La central va avisar, però van anular els sistemes d’alarma, s’oblidaren i l’errada va anar més enllà», va exposar. «Els nous riscos tecnològics impliquen que canviem el procés i la tecnologia abans de veure un anàlisi seriós sobre l’avaluació que aquesta tecnologia implica», va afegir. Ens va donar un altre exemple, com el cas de la depuradora de Barcelona el 2006: es va canviar un procés que no és aïllat, està concatenat a un altre. Es va canviar el processament dels fangs a una digestió per bacteris, que produeix metà. Quan va arribar a les fases posteriors va provocar una explosió tremenda.

Vicent Pons també va assenyalar l’habitual confusió entre els termes prevenció i protecció: «Prevenció és coneixement i protecció són mitjans. Si no es tenen coneixements els mitjans resulten ineficaços». Quan hi ha un incendi el primer que la gent es planteja és que falten vehicles de bombers, però no es qüestionen el perquè de l’inici de l’incendi o quines mesures de prevenció hi ha. «No hi ha coneixement del foc –afirma–. La prevenció sempre surt després del desastre».

LA NECESSITAT D’ESTUDIAR EL FOC

Cap al final de la conferència Vicent Pons va assenyalar el «fracàs de l’enginyeria del foc», per la manca d’una disciplina o branca de estudis reglats sobre el foc, el seu estudi i com fer-li front. Un exemple com el del càmping dels Alfacs, el juliol de 1978, pot servir per a entendre la necessitat d’uns coneixements amplis. En aquest sinistre es va produir una BLEVE, acrònim de l’anglès boiling liquid expanding vapour explosion, que és un fenomen físic. En aquells temps era un terme desconegut per als químics, «ningú sabia què era, perquè no s’estudia el foc». En la mateixa línia s’expressava Antonio Martínez: «La propagació del foc és una cosa que no s’estudia. Els enginyers químics estudiem el que passa dins d’un reactor i que estiga tot controlat, però un incendi és una reacció que té lloc a un espai obert, espontània, irreversible i a més a més a una velocitat tremenda».

Lucía Coll. Estudiant de Biologia de la Universitat de València.
© Mètode 2015.

«Els enginyers químics estudiem el que passa dins d’un reactor i que estiga tot controlat, però un incendi és una reacció que té lloc a un espai obert, espontània, irreversible i a una velocitat tremenda»
(Antonio Martínez)