La ciència que es llegeix

Vint investigadors i divulgadors fan les seues recomanacions amb motiu del Dia del Llibre

LIBROS2

Va ser el 1995, fa ja vint anys, quan la UNESCO va aprovar la proclamació del 23 d’abril com a Dia Mundial del Llibre. Una data escollida per a retre homenatge a la cultura escrita i als seus autors, per a descobrir a tota la població el plaer de la lectura, per a recordar que tenim en els llibres uns aliats a l’hora de difondre l’educació, la ciència, la cultura i la informació en tot el món.

Avui en dia aquesta festa se celebra en milers de poblacions i, també, en aquesta mena de ciutat virtual que és Internet. Des de Mètode ens hem sumat a la commemoració i hem demanat a vint investigadors i divulgadors que ens facen la seua recomanació literària. Com a requisit, només un: que l’obra tingués alguna vinculació amb la ciència.

Ens han proposat novetats editorials, però també clàssics. Pel que fa al gènere literari, el ventall de possibilitats també és ben gran: ciència-ficció, assajos, novel·les, contes per als més menuts… Però, en definitiva, tota una sèrie d’obres on la ciència esdevé protagonista. Una nova oportunitat d’esborrar els límits artificials entre ciències i lletres. I, per què no, una ajuda per a decidir-vos per quin llibre voleu regalar, o regalar-vos, aquest any. Tot seguit, la llista de recomanacions:

Amor perdurable, d’Ian McEwan (Destino, 1998): «L’autor és un dels escriptors fonamentals de les lletres anglosaxones actuals, guanyador d’innumerables premis i candidat hipotètic al Nobel de Literatura. El protagonista es dedica a la divulgació científica i existeixen múltiples reflexions sobre la ciència i la seva comunicació. És considerada una obra mestra sobre la síndrome de Clerembault. A més, es pot gaudir també de la versió cinematogràfica, Enduring Love, per Roger Michell» (Amàlia Lafuente. Metgessa i catedràtica de Farmacologia a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona)

Un antropòleg a Mart. Set contes paradoxals, d’Oliver Sacks (La Magrana, 2010): «Malgrat que és un clàssic i, per tant, no us ensenyaré res de nou a ningú, recomane aquesta lectura. Gràcies al seu estil literari, Sacks aconsegueix arribar a aquells que, a priori, no llegirien sobre temes científics. Si encara hi queda algú que no l’ha llegit, li diria que no espere més. A més, es pot llegit també en eusquera» (Ana Galarraga. Responsable de comunicació científica d’ Elhuyar)

Biografia del món. De l’origen de la vida al col·lapse ecològic, de Jaume Terradas (Columna Edicions, 2006): «Un tractat de sostenibilitat imprescindible. Fruit d’una dilatada carrera de recerca i docència, l’ecòleg Terradas presenta un assaig amè i rigorós amb dues parts ben diferenciades. Un recorregut pel procés evolutiu de l’Univers, la Terra, els ecosistemes… per confluir en reflexions clau i clarividents sobre model de creixement de la nostra societat» (Maria Josep Picó. Periodista ambiental. Càtedra de Divulgació de la Ciència de la Universitat de València )

El cas Eduard Einstein, de Laurent Seksik (Angle Editorial, 2015): «El radiòleg i escriptor francès L. Seksik construeix la trama a partir de la malaltia mental d’Eduard, el segon fill que Albert Einstein va tenir amb Mileva Marić. Seksik ficciona el triangle emocional entre Einstein, Mileva i Eduard amb el rerefons del geni universal, impotent davant la malaltia del fill i el nazisme. La novel·la ofereix una perspectiva diferent de la personalitat i la vida d’un dels científics més rellevants de la història» (Jordi de Manuel. Doctor en Biologia, professor de ciències i escriptor)

Ciència, diners i política. Assaig d’interpretació, de Dominique Pestre (Obrador Edèndum, 2008): «Estimulant i lúcida anàlisi de les relacions entre ciència, tecnologia i societat en el context del sistema econòmic capitalista i en un món globalitzat» (Josep Lluís Barona. Catedràtic d’Història de la Ciència de la Universitat de València)

Científics lletraferits, diversos autors (Mètode, 2014): «Un llibre col·lectiu, vint contes, encapçalat per una citació d’Aldous Huxley. Hi conflueixen ciències i lletres sense fronteres. Com sempre» (Rosa Fabregat. Escriptora i doctora en Farmàcia)

Complèxica. Cervell, societat i llengua des de la transdisciplinarietat, d’Àngels Massip i Albert Bastardas (eds.) (Publicacions i Edicions UB, 2014): «Un recull extens sobre l’impacte del llenguatge en la complexitat de les societats humanes. Recomanable per a tothom interessat en entendre millor com ens comuniquem» (Salvador Macip. Metge, escriptor i investigador de la Universitat de Leicester)

Cómo y por qué se multiplican las especies. La radiación de los pinzones de Darwin, de Peter R. Grant i B. Rosemary Grant (Universitat de València Servei de Publicacions, 2014): « És la història fascinant de l’estudi de l’evolució d’una de les espècies emblemàtiques de Darwin: el pinsans de les Illes Galápagos. Els protagonistes de la recerca són Peter i Rosemary Grant, una parella de científics que ha dedicat tota la seua vida a l’observació i estudi de l’evolució en plena naturalesa» (Juli Peretó. Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva, Universitat de València)

Contes de microbis, d’Arthur Kornberg (Editorial Reverté, 2012): «És un llibre que llegeixen tant nens com grans, tant científics preparats com persones sense un coneixement profund de biologia o medicina. Algunes de les coses que ens explica graciosament, per exemple l’etiologia de les úlceres gastroduodenals per un bacteri (Helicobacter pylori), eren anatema per als especialistes fins fa pocs anys. Tant de bo que molts savis tinguessin l’ànim, i la gosadia, per escriure llibres de temes científics que poguessin ser llegits, i fruits, per molt diverses persones i edats» (Ricard Guerrero. Catedràtic emèrit de Microbiologia)

Ecologia viscuda, de Jaume Terradas (Universitat de València Servei de Publicacions, 2010): «Recomano molt aquest llibre, en el qual, a través del relat amè de les seves vivències, en Jaume ens ofereix impagables lliçons d’ecologia i ens planteja preguntes incisives i productives, que inviten a reflexionar sobre els reptes que com a humanitat tenim plantejats» (Teresa Franquesa. Doctora en Ciències Biològiques)

En busca del fuego, de J. H. Rosny (Valdemar, 2001): «Ha inspirat moltes vocacions. Novel·la degana en el gènere prehistòric, l’acció és trepidant; l’efecte vicari, gairebé immediat. Naoh se t’endú, turons enllà, cap a la cerca d’aquest foc que se’ls ha fet ja imprescindible als ulamrs. Les minucioses descripcions contenen errors evitables, però també escenes d’impagable humanitat, un segle abans que es descobrissin les neurones-mirall! I una dona, cap d’una tribu de canyiules, que coneix un secret…» (Sílvia Aymerich. Llicenciada en Biologia i en Filologia Anglogermànica i diplomada en traducció)

¿Está usted de broma, Sr. Feynman? Aventuras de un curioso personaje tal como fueron referidas a Ralph Leighton, de Richard Feynman (Alianza Editorial, 2010): «Unes memòries que parlen de la vivència quotidiana del científic, amb bombes atòmiques, còdex maies, neurociència, pseudociència, física, bongos i clubs de striptease. Humor fi amb un rerefons seriós» (Jesús Purroy. Biòleg i escriptor)

Mañana todavía. Doce distopías para el siglo xxi, de diversos autors (Fantascy, 2014): «Compilat per Ricard Ruiz Garzón, recull dotze relats especulatius sobre el futur que, de fet, caricaturitzen el nostre present. Recomano especialment WeKids de Laura Gallego, sobre una xarxa social només per a infants; Gracia de Susana Vallejo, retrat d’una Barcelona distòpica on el menjar, els fills i fins les ganes de lluitar escassegen; i Instrucciones para cambiar el mundo de Félix J. Palma, una història quixotesca plena d’humor i de tendresa» (Carme Torras. Professora d’Investigació del CSIC. Institut de Robòtica i Informàtica Industrial, CSIC-UPC, Barcelona)

El número Omega. Límites y enigmas de las matemáticas, de Gregory Chaitin (Tusquets Editores, 2015): «En aquest llibre Chaitin exposa el seu descobriment matemàtic, un avanç que mostra fins a quin punt la matemàtica pot partir de l’experiència de la realitat per avançar amb grans dosis d’inspiració i intuïció. Es pot situar en la línia d’altres grans predecessors com Shannon, Turing o Von Neumann» (Jorge Wagensberg. Professor titular del departament de Física Fonamental de la Universitat de Barcelona)

Proyecto Nocilla, d’Agustín Fernández Mallo (Alfaguara, 2013): «Nocilla Dream, Nocilla Experience i Nocilla Lab no són llibres de divulgació, sinó novel·la amb subtils centelleigs científics entre les seues línies. La seua lectura t’envolta en un teixit literari que creua històries i sembra suggeriments. Per a un escriptor que també és físic, la ciència és un fil cultural més. Com a lectora, m’agrada perquè trobes divulgació on no te l’esperes» (María Pilar Perla. Coordinadora de Tercer Milenio, suplement de ciència i tecnologia d’Heraldo de Aragón, i de les Jornades de Divulgació Innovadora D+I)

The Sense of Style. The Thinking Person’s Guide to Writing in the 21st Century, de Steven Pinker (Penguin, 2014): «Una guia d’estil tan deliciosament divertida i entretinguda como imprescindible, per un dels grans mestres de la divulgació científica. T’agrada escriure? Llegeix-la» (Pau Carazo. Investigador Ramón y Cajal de la Universitat de València i investigador associat de la Universitat d’Oxford)

Senyoria, de Jaume Cabré (Proa, 1991): «Retrata l’abús del poder, la corrupció i la injustícia en la Barcelona del canvi del segle xviii al xix. La novel·la està dividida en tres parts amb suggeridors títols astronòmics: “Sota el signe d’Orió”, “L’esglai de les Plèiades” i “Plutó erràtic”. De la mà del seu protagonista, Rafel Massó, un turmentat jutge de l’audiència i aficionat a l’astronomia, aprenem com aquesta disciplina es conreava en aquella època a tota Europa, fora dels cercles acadèmics, per la burgesia i l’aristocràcia que podia permetre’s l’adquisició d’un telescopi» (Vicent Martínez. Catedràtic de l’Observatori Astronòmic de la Universitat de València)

El somni de Lucreci, de Martí Domínguez (Proa, 2013): «El precursor del pensament científic fou segurament Lucreci. El somni de Lucreci, un assaig rigorós que es llegeix com una novel·la, reviu el fil de creativitat i passions que, en dos mil·lennis, ens ha dut on som» (Ramon Folch. Doctor en Biologia, socioecòleg i president d’ERF)

Subliminal. Cómo tu inconsciente gobierna tu comportamiento, de Leonard Mlodinow (Crítica, 2013): «Parla d’un tema que, si bé no és tabú, és poc del gust dels científics: l’inconscient. Freud va fer aportacions interessants en aquest camp, però des de fora del mètode científic. El temps ha passat molt malament per al psicoanàlisi. Ara, però, es torna a parlar del subconscient. Subliminal té tot l’interès del treball de Freud, junt amb el rigor de la metodologia científica. És un llibre que et fa veure les coses d’una altra manera i que posa en qüestió l’aparença de racionalitat de les nostres decisions» (Manuel Porcar. Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva, Universitat de València)

El tío Tungsteno. Recuerdos de un químico precoz, d’Oliver Sacks (Anagrama, 2007): «Abans dels quinze anys, quan va decidir dedicar-se a la medicina, el jove Sacks va ser un apassionat de la química. En aquestes memòries construeix una fascinant narració sobre la curiositat i la sorpresa, sobre la passió pel descobriment…» (Fernando Sapiña. Director de l’Institut de Ciència dels Materials, Parc Científic, Universitat de València)

I finalment:

L’evolució de la Calpurnia Tate, Jacqueline Kelly (La Galera, 2010): «No m’he pogut estar de dir la meua; permeteu-me la llicència. Una delicada novel·la juvenil protagonitzada per la Calpurnia, una joveneta de finals del segle xix. Amb ella coneixem el naturalista Charles Darwin i els seus treballs. Una lectura que aconsegueix despertar la curiositat per això que en diuen “la ciència” i “el mètode científic”» (Íngrid Lafita. Periodista)

Íngrid Lafita. Periodista. Revista Mètode, Universitat de València.
© Mètode 2015.

© Mètode 2015

Llicenciada en Periodisme i graduada en Comunicació Audiovisual. Revista Mètode, Universitat de València.