La ciència, una inversió de futur

El passat dimarts 13 d’abril Avelino Corma, reconegut professor d’investigació del CSIC i fundador de l’Institut de Tecnologia Química, va visitar l’Octubre Centre de Cultura Contemporània de València per conversar en directe amb la periodista Reis Juan, dins el programa Converses a l’Espai Ciència 2016. Corma va compartir amb assistents i oients les nombroses anècdotes i impressions que ha anat acumulant en la seua formació en el camp de la química fins a esdevenir un dels científics més destacats tant dins com fora de les nostres fronteres.

Va explicar que la seua carrera investigadora va començar des de jove, a la seua estimada Moncofa natal, treballant en el camp al costat del seu pare i fent malifetes amb cargols; malifetes que defineix com les seues «primeres reaccions químiques». Corma va ser un xiquet nerviós i curiós que prompte va dirigir aquesta energia als estudis. Així, la Universitat de València, la Universitat Complutense de Madrid i dos anys en el departament d’Enginyeria Química de la Queen’s University al Canadà van ser el bressol de la seua formació. Més tard, ja al CSIC, va fundar i va dirigir fins el 2010 el reeixit Institut de Tecnologia Química. Més de cent patents, moltes d’elles en explotació comercial, posen el valor tangible a un projecte que va requerir de molt esforç i sacrifici personal per part d’Avelino Corma. El químic fins i tot reconeix els seus dubtes quan, després de tornar del Canadà i les completes instal·lacions de recerca de la Queen’s University, es trobava sol al seu despatx de Madrid amb res més que paper i llapis. «Per què no anar-se’n de nou?», es va arribar a preguntar.

Sobre els objectius de la investigació científica, Corma va comentar que ha d’aportar al coneixement però també ha d’atacar problemes concrets: «Sempre ha de tenir aquesta “doble funció”. D’una banda incrementar el coneixement fonamental, realitzar ciència bàsica. D’altra explotar aquesta investigació com a solució als problemes de la societat, aconseguir una ciència aplicada.» És per això que Corma defensa que Espanya necessita una política científica que sigui conscient que« sense coneixement no hi ha avanç tecnològic» i unes empreses que apostin per «obrir la caixa del coneixement per poder solucionar els seus problemes». Corma es lamentava a més que la ciència a Espanya «es consideri una despesa, no una inversió de futur».

Entre els avenços aconseguits per Avelino Corma i el seu equip destaca la seua tasca en la síntesi i aplicació de les zeolites. Les zeolites són compostos minerals porosos d’estructura cristal·lina les propietats catalítiques [és a dir, que augmenten la velocitat d’una reacció química] permeten controlar i dirigir les reaccions químiques gràcies als diferents mides dels seus porus. Els porus de les zeolites funcionen com una mena de tamís molecular que ens permet filtrar les molècules que poden formar part de la reacció i tenir així un «control del trànsit molecular» a l’interior de la zeolita. Gràcies a això podem «obtenir els productes que volem i evitar que es formen altres productes o subproductes», va explicar Corma. L’aplicació pràctica d’aquests avenços pot ser aprofitada per qualsevol indústria o procés on les reaccions químiques estiguen presents: des de l’obtenció de fàrmacs en la indústria farmacològica, on la major part de la matèria primera es perd per la formació de subproductes, a l’obtenció de menys emissions nocives en les reaccions de combustió, on per exemple s’ha aconseguit eliminar a través de zeolites l’emissió d’òxids de nitrogen en els motors dièsel.

La química, com insisteix a defensar Avelino Corma, no és la culpable dels problemes mediambientals als quals ara ens enfrontem sinó que és «l’eina a la qual recorrem per resoldre els problemes que vam crear». La química ha aportat i té molt a aportar no només a l’hora de resoldre els problemes industrials sinó a l’hora d’abordar problemes socials i globals com el de la sostenibilitat. Per Corma, la mala utilització de la química, les negligències comeses per empreses i governs i el descontrol en les mesures de seguretat ens han portat a un escenari de molt mala premsa per a la química com a ciència. «No s’ha utilitzat bé, i això té les seues conseqüències», va afirmar Avelino. Però el que no podem oblidar és que «tot és química» i que sense la química «no seríem on som». Des de les hormones que prenen part en l’amor i en el sexe, com es va comentar de manera distesa a la sala després de l’entrevista, fins a les reaccions que es produeixen en la més complexa indústria química. Tot és química.