La complexitat de definir la ciència

Mètode presenta la revista a la Universitat d’Alacant

presentacio_alc_portada
Roberto Ruiz
A la taula, d’esquerra a dreta, Josep Bernabeu-Mestre, Martí Domínguez i Luis Gras.

Què és el que entenem per ciència? Aquesta és la pregunta que es va plantejar a especialistes de diverses disciplines amb motiu de la presentació de Mètode a la Universitat d’Alacant. Martí Domínguez, director de la revista i professor de periodisme a la Universitat de València, va animar els participants a que formularen possibles respostes i a que traçaren la línia que separa allò que és ciència del que no ho és.

Josep Bernabeu-Mestre, catedràtic d’Història de la Ciència de la Universitat d’Alacant va destacar en primer lloc que ha d’haver una «clara relació entre ciència i societat» i que per a explicar què és el que entenem per ciència caldria afegir altres preguntes: qui fa la ciència, com es fa i en quines condicions així com quin és el seu propòsit. «L’intent de contestar-les ens du a la necessitat d’una aproximació multidisciplinar» i va destacar les aportacions que es fan des de les diverses disciplines en el darrer número de Mètode. També va fer èmfasi en el mètode científic del que va dir que «és una qüestió nuclear del debat» i va manifestar «que no hi ha tant mètodes diversos «sinó patrons d’aplicació diferents».

Luis Gras, professor de química analítica i degà de la Facultat de Ciències de la Universitat d’Alacant, va citar les definicions del diccionari de la DRAE i va afirmar que la primera accepció ho engloba tot, tant a les ciències socials com a totes les disciplines. «No és fins la quarta accepció que parla específicament  dels coneixements relatius a les ciències exactes, físico-químiques i naturals» explicà.

Més enllà de la definició, es va centrar en la importància de la percepció social de la ciència: «en els darrers temps hem fet un salt immens, del científic aïllat a la comunicació amb la societat». En aquest sentit, va destacar les dades de la FECYT segons les quals la percepció que es té del científic és molt positiva. Luis Gras va atribuir part d’aquest canvi a l’aparició de dues figures: la del periodista científic i la del divulgador. «Gent que en l’acadèmia veiem amb recel i que està fent allò que els que ens dediquem a la ciència sovint no fem» afirmà. En aquesta línia, va llançar algunes qüestions: aquesta divulgació canvia la percepció social de la ciència però, també la dels propis científics? Fins on s’ha d’arribar a l’hora de fer més accessibles els coneixements científics? I quin ha de ser el paper del sistema educatiu?

presentacio_alc_dinsRoberto Ruiz

Espais on reflexionar sobre ciència

Després d’aquestes reflexions, el col·loqui es va obrir a la participació entre el nombrós públic assistent. La primera intervenció va manifestar que l’etiqueta ciència no havia d’aplicar-se a totes les disciplines i que cada forma de coneixement havia de reivindicar-se pel que és, sense necessitat de pretendre ser una altra cosa. En resposta, altra intervenció del públic reivindicà la validesa del mètode científic en les diverses disciplines alhora que va destacar que les variables que s’analitzen en cadascuna són diferents i que, per tant,les prediccions que puguen fer-se en cada àrea de coneixement també ho són. Finalment, es va destacar que en les societats democràtiques actuals, les persones han de prendre decisions relacionades amb la ciència i això planteja nous reptes per als divulgadors ja que no només és necessari contar allò que es fa sinó fer-ho de manera que capacite la gent per a prendre aquestes decisions.

Per tancar el col·loqui, Josep Bernabeu-Mestre destacà la importància d’espais on reflexionar sobre la ciència, «fòrums com aquest, que et fan que et planteges coses» així com la de posar en comú diverses perspectives ja que «parlem molt d’interdisciplinarietat però la practiquem poc».

Lucía Sapiña. Observatori de les Dues Cultures. Revista Mètode.
© Mètode 2015.

presentacio_alc_lateralRoberto Ruiz

© Mètode 2015

Observatori de les Dues Cultures, revista Mètode.

Llicenciada en Periodisme per la Universitat Autònoma de Barcelona i Màster en Història de la Ciència i Comunicació Científica per la Universitat de València. És membre de l’Observatori de les dues cultures, grup d’investigació pluridisciplinari de la Universitat de València que analitza les relacions entre periodisme i ciència. Actualment, la seua recerca se centra en la comunicació del càncer, tant en la premsa com en les xarxes socials.