| Encarna Signes | ||
|
La investigació amb perspectiva de gènere va ser l’eix de la XIII Assemblea General de l’AMIT, l’Associació de Dones Investigadores i Tecnòlogues, que el passat 24 d’octubre va tindre lloc a València. Més d’un centenar de membres d’aquesta associació es van aplegar a la seu del Col·legi Major Rector Peset per a reflexionar sobre les implicacions i els efectes de la inclusió de la perspectiva de gènere en la investigació. Analitzada i abordada des de diferents disciplines i angles, durant la trobada es va remarcar la seua importància per a la construcció del gènere. En l’acte de presentació, la directora de l’Institut d’Estudis de la Dona, Esther Barberà, va incidir en el fet que la investigació amb perspectiva de gènere és imprescindible. I ho és per a explicar des de la teoria la complexitat de les coses que passen actualment: dones amb un alt nivell de formació, alliberades sexualment i amb mitjans per a la conciliació que es troben sotmeses a models «tiranitzants» que indueixen a trastorns alimentaris, operacions estètiques sense límits i maternitats enfocades amb models «esclavitzants» com, per exemple, allargar la lactància de les criatures fins els sis anys. El rector de la Universitat de València, Esteban Morcillo, va defensar l’aplicació de la perspectiva de gènere com una temàtica transversal que impregne tota la vida de la universitat i va insistir en la necessitat d’incorporar aquesta perspectiva en tots els àmbits, des del familiar i de l’ensenyament primari, fins els mitjans de comunicació i la vida social en general. Perspectiva de gènere en el Programa Horitzó 2020 Patricia Reilly, membre del gabinet de la Comissària d’Investigació de la Comissió Europea Márie Geoghegan-Quinn, va ser l’encarregada de presentar els aspectes que sobre la perspectiva de gènere s’inclouen en Horitzó 2020, el Programa Marc d’investigació i innovació de la Unió Europea corresponent al període 2014-2020. Aquest programa, dotat amb 76.880 milions d’euros, té com a objectiu crear una ciència d’excel·lència, desenvolupar tecnologies per a millorar la competitivitat europea i investigar en les grans qüestions que afecten els ciutadans europeus. El Reglament d’Horitzó 2020 inclou en el seu article 16 que «el programa garantirà la promoció eficaç de la igualtat entre homes i dones i de la dimensió de gènere en el contingut de la investigació i la innovació». Així mateix, marca com a objectius l’equilibri de gènere a tots els nivells dels equips d’investigació (és un element de valoració de les propostes) i l’equilibri de gènere en els grups encarregats de la presa de decisions. Igualment proposa la integració de la dimensió de gènere en els continguts de les investigacions i la innovació de continguts, que també es tindrà en compte com a factor d’avaluació. La construcció del gènere Durant la taula rodona, Pepa Cucó, catedràtica d’Antropologia de la Universitat de València, va abordar els diferents enfocaments que les Ciències Socials han dedicat a l’amistat. Uns enfocaments que inicialment van partir dels estereotips que només aplicaven valors positius a l’amistat entre homes, com la lleialtat, mentre que a l’amistat entre dones se li negava aquesta possibilitat. És a partir dels anys 70 del segle passat quan s’aporten nous enfocaments de gènere que permeten analitzar el ric univers social de les relacions entre dones. En aquest sentit Pepa Cucó va remarcar que en l’actual món postmodern les xarxes d’amigues tenen un potencial immens per promoure noves transformacions i desplaçar el pensament androcentrista. Per la seua banda, Isabel Morant, catedràtica d’Història de la Universitat de València, va fer un repàs a la trajectòria historiogràfica de les últimes dècades sobre la història de les dones, on s’han donat diversos enfocaments, com el de la diferència, el relacional o el de gènere. Per a Isabel Morant, cal continuar construint el gènere. Reconeix que s’ha fet un camí increïble, que s’ha fet molt de treball, però que potser ha tingut poca visibilitat. I va afegir que la Història és una Història d’homes i de dones i que sense integració, sense les dones, no es pot fer Història. |
«Més d’un centenar de membres es van aplegar a la seu del Col·legi Major Rector Peset per a reflexionar sobre les implicacions i els efectes de la inclusió de la perspectiva de gènere en la investigació»
«En l’actual món postmodern les xarxes d’amigues tenen un potencial immens per promoure noves transformacions i desplaçar el pensament androcentrista»
|
|
|
|
||
|
La investigació biomèdica En el camp de la investigació biomèdica, Flora de Pablo, professora d’Investigació del CSIC, va assegurar que la perspectiva de gènere és imprescindible per a què els seus efectes siguen igual tant per als homes com per a les dones. I va posar com a exemple el cas de les malalties cardíaques, on es registra un infradiagnòstic i un infratractament dels infarts i les angines de pit de les dones. La causa? Entre d’altres, que els símptomes no són els mateixos que els dels homes: mentre que en els homes el símptoma més comú d’un infart és un dolor en el pit que s’irradia al braç esquerre, en les dones es presenta amb dolor a la boca de l’estómac, marejos i dolor escapular. Finalment, Miguel Ángel Sanchís, catedràtic de Física de la Universitat de València, va plantejar si es pot considerar la perspectiva de gènere en la Ciència de manera aïllada i va arribar a la conclusió que es poden adoptar mesures per a problemes particulars que contribuesquen a una finalitat més general. D’aquesta manera va defensar el reconeixement del mèrit i la necessària promoció de la dona perquè això repercuteix en el gènere humà: en el seu desenvolupament i en el progrés sostenible de la Humanitat en el seu conjunt. Com a cloenda, Capitolina Díaz, professora de Sociologia de la Universitat de València i Presidenta de l’AMIT, va ser l’encarregada de lliurar els diplomes de socis ad honorem a la senadora Carmen Alborch i al dibuixant Antonio Fraguas «Forges». L’Associació de Dones Investigadores i Tecnòlogues es va crear l’any 2001 i actualment compta amb més de 550 membres que tenen com a objectiu treballar per a la promoció de la igualtat d’oportunitats en la investigació i en la tecnologia en totes les disciplines científiques. També pretén fer més visible l’activitat professional de les dones investigadores, denunciar les situacions de discriminació i exigir el compliment de les lleis i recomanacions de la Unió Europea en matèria d’igualtat. Empar Pons Barrachina. Periodista. |
«L’AMIT té com a objectiu treballar per a la promoció de la igualtat d’oportunitats en la investigació i en la tecnologia en totes les disciplines científiques» |
|
