 © V. Rodríguez En els darrers trenta anys, l’energia eòlica ha estat protagonista d’un gran esforç en recerca. L’altra cara d’aquest tipus d’energia, és el seu gran impacte en el paisatge. |
||
|
Tot i que ocupa un lloc fonamental al desenvolupament de les nostres vides, encara són molts hui els que desconeixen com funciona l’energia, d’on provè i quin és el complicat procés que cal fer per poder utilitzar-la i treure’n partit d’ella. El nou número de Mètode gira al voltant de l’energia, un element indispensable per al progrés, l’accés al qual regula cada dia les condicions de vida de les societats humanes. El socioecòleg Ramon Folch, recentment guardonat amb el premi Ones Mediterrània, ha estat l’encarregat de coordinar els diferents autors del monogràfic del número de primavera de Mètode, sota el títol La força del món. L’energia en l’era postindustrial. En paraules de Ramon Folch, «hi ha una gran desproporció entre la importància de la qüestió energètica i el nivell de coneixement i de consciència general», raó per la qual diversos experts han estat cridats a explicar temes de tanta actualitat i importància com la problemàtica, cada dia major, de l’obtenció d’energia primària o quines són les directrius polítiques de consum vigents. Al llarg del monogràfic s’han abordat totes les cares de l’energia, intentant proporcionar les claus que regiran el futur, que probablement vindrà marcat per l’ús de les energies renovables. Per explicar aquest fenomen, s’ha tingut en compte la participació de Pep Prats i Mustarós, membre del comitè executiu de la Plataforma Tecnològica Europea d’Energia Eòlica (TPWIND) i de Joan Ramon Morante, cap de l’Àrea de Materials Avançats per a l’Energia de l’Institut de Recerca en Energia de Catalunya (IREC). Mentre que Pep Prats fa un repàs de l’evolució tecnològica de l’energia eòlica des del seu descobriment, Joan Ramon Morante explica per a Mètode quines són les línies de recerca obertes per trobar els materials més eficients en l’obtenció d’energia solar fotovoltaica. Així mateix, el director de la Càtedra Enresa-Amphos en Sostenibiliat i Gestió de Residus de la Universitat Politècnica de Catalunya, Jordi Bruno, i Vicent Martínez Sancho, profesor de física a la Universitat de València, ens donen els pros i els contres de l’energia nuclear participant d’un debat d’especial vigència arran els successos esdevinguts a Fukushima en març de 2011. Els articles de Joan Vila, Maria Teresa Costa, Nuria Alonso-Borrego, Mariano Marzo, Joan Sabaté, Antoni Martínez o Luis Atienza, experts en àmbits com els preus energètics, edificacions i eficiència energètica o el mercat elèctric, completen la part central del número. Un número il·lustrat pels artistes Sebastián Nicolau i Pepa L. Poquet, que amb l’energia com a eix, ens ofereix un contrapunt artístic a través de les seues obres, creades per a aquest monogràfic sobre energia. A més a més, amb el número de primavera coneixereu l’historiador de la ciència Dominique Pestre i descobrireu perquè hi ha cràters a Mercuri amb el nom d’Ausiàs March, quina relació tenia Spinoza amb el fenomen de la llum i la ciència òptica o com ha evolucionat l’Hospital General de València des de la seua fundació, de la qual enguany es commemoren els 500 anys. Amb l’exemplar del número de primavera trobareu a més el pòster que ha preparat el CSIC per a celebrar el Dia de la Fascinació per les Plantes: un joc que té a Goethe, Mendel o Darwin entre els seus protagonistes. |
Portada de l’últim número de Mètode, La força del món. L’energia en l’era postindustrial, a càrrec de l’artista Sebastián Nicolau. El número analitza els principals aspectes de la problemàtica energètica actual.
|
|
