Fa tres anys plantejàvem diverses qüestions sobre el càncer: el concepte, si les causes conegudes o la predisposició a patir-lo eren hereditàries o no, així com una visió actualitzada d’aquesta patologia en adolescents i adults joves. Vam veure també com els mitjans de comunicació poden influir en la percepció de la malaltia i tancàvem el monogràfic entrevistant Javier Magriña, especialista en cirurgia mínimament invasiva que ha arribat a ésser pioner en cirurgia robòtica.
El monogràfic presentava la concepció actual que es té del càncer, considerat una malaltia genètica, amb un desequilibri entre els oncogens i els gens supressors. El càncer seria una conseqüència de l’acumulació d’una sèrie d’alteracions genètiques produïdes al llarg de dècades i facilitades pels carcinògens ambientals. Vam veure que aquests factors poden ser químics (tabac), biològics (virus i bacteris) i físics (radiació) i com la prevenció ha de dur-se a terme actuant sobre aquests.
La línia roja va tractar també el càncer hereditari i el descobriment dels primers casos arran de l’observació d’agrupacions familiars d’aquestes anomalies congènites. D’aquest tipus de patologia s’han identificat més de 200 síndromes amb anomalies genètiques que presenten un increment en el risc de càncer, amb neoplàsies malignes primàries en múltiples membres d’una família. El coneixement d’aquests síndromes ens ha permès establir quins són els pacients de risc alt i per tant oferir un seguiment proper així com cirurgies amb un risc més reduït. En el número es va revisar també el càncer en l’adolescent, analitzant aspectes com la seua incidència, l’impacte del diagnòstic, o la preservació de la fertilitat en casos dels tumors malignes d’ovari, així com el seu pronòstic, que roman estable respecte els tumors infantils i de l’adult. Del càncer de mama es van analitzar els distints factors de predisposició, la seua majoria deguts a l’exposició fisiològics a factors hormonals, factors ambientals, la dieta, l’obesitat o el sedentarisme.
«Una de les aportacions del monogràfic va ser parlar de com es comunica el concepte càncer als mitjans de comunicació»
Una altra de les aportacions del monogràfic va ser parlar de com es comunica el concepte càncer als mitjans de comunicació i de quina manera s’utilitza la paraula en sentit negatiu o fins i tot de forma metafòrica en àmbits com la política o l’economia. També, a través de la visió de dues dones artistes, Jo Spence i Hannah Wilke, vam veure com la imatge pot influir en l’acceptació d’una malaltia tan estigmatitzada. L’última part del monogràfic incloïa una entrevista al doctor Magriña, pioner en cirurgia robòtica oncològica, un clar avenç de la cirurgia mínimament invasiva.
Des de la data de publicació, l’OMS —al seu Informe Mundial de Càncer 2014– ha assenyalat que un terç de les morts per patologia oncològica són degudes a causes evitables, i ha inclòs el tabac com al factor de risc més important. D’altra banda, un avanç important del tractament pel que fa a la quimioteràpia ha estat l’establiment de procediments comuns per a l’autorització d’assaigs clínics amb la fi que els països europeus tinguen una posició única i comú. De fet, en Espanya acaba de publicar-se el Reial Decret 1090/2015 que permet aplicar el Reglament de la UE nº536/2014 on apareix el procés d’aplicació. Una altra gran novetat ha estat la combinació de la immunoteràpia i la quimioteràpia, que permet tractaments dirigits més potents i amb menys efectes secundaris.
Tots aquests avanços contribueixen i contribuiran a la curació i a millorar els pronòstics, però encara hui necessitem ésser conscients del paper fonamental de la prevenció en la lluita contra el càncer.
Entrevista a Rafael Tabarés
06 juny 2013Entrevista a Javier Magriña
06 juny 2013Mirar-se de cara a l’espill
06 juny 2013Entre l’estigma i la frivolitat
06 juny 2013El càncer de mama, avui
06 juny 2013L’adolescent amb càncer
06 juny 2013Càncer hereditari
06 juny 2013Més enllà de la genètica
06 juny 2013Desemmascarar el càncer
06 juny 2013