La lluita contra la desertificació

Una assignatura pendent

desertificació sequera

En pensar en el desert, a la majoria de nosaltres li venen al cap imatges de grans extensions de sorra amb dunes gegants, on s’eleva la temperatura fins a un punt inaguantable. Però ja són molts els científics especialitzats en la matèria que volen revertir aquesta manera de pensar en els deserts per a poder entendre la importància que la lluita contra la desertificació té i, en aquest sentit, el 17 de juny és una data assenyalada. En aquest dia celebrem el Dia Mundial de la Lluita contra la Desertificació, l’ocasió perfecta per a prendre consciència que no ens n’hem d’anar molt lluny per a trobar zones amb característiques desèrtiques: si volem trobar àrees inhòspites per a la vida, les trobarem ací a casa nostra. D’acord amb dades del Programa d’Acció Nacional contra la Desertificació el 15,8% del territori espanyol té un alt risc de desertificació i un 2% té un risc molt alt.

Un problema infravalorat

El problema de la desertificació ha estat llargament infravalorat com a una problemàtica de caràcter internacional durant molts anys, mentre que altres temes com la pèrdua de diversitat o el canvi climàtic eren ja molt rellevants. Una mostra d’açò es troba en l’augment de les citacions en les últimes dècades d’aquests dos últims conceptes, en comparació amb la continuada absència de cites que contenien la paraula «desertificació», segons les dades de la Web of Science.

«El 15,8% del territori espanyol té un alt risc de desertificació i un 2% té un risc molt alt»

Amb l’ànim d’estimular la participació tant de governs com de la ciutadania en aquesta lluita, des de 1995 el 17 de juny s’ha convertit Dia Mundial de la Lluita contra la Desertificació. Cada any es tria un país per a acollir la celebració internacional, que enguany ha tingut a l’Equador com a amfitrió. El govern equatorià s’ha destacat tant per les seues polítiques a favor del consum intel·ligent i saludable, com per la promoció d’un ús sostenible de les terres. Es reconeix així el rol d’actiu contribuïdor de l’Equador en la possibilitat d’assolir la Neutralitat en la Degradació de les Terres, marcat per Nacions Unides com un dels Objectius de Desenvolupament Sostenible per al 2030.

Invertir en la Terra

desertificació aigua

El Dia Mundial de la Lluita contra la Desertificació de 2018 ha volgut posar l’émfasi en el paper dels conumidors. Foto: Luis Tosta

«La Terra és valuosa. Inverteix en ella». Amb aquest lema, la celebració d’enguany tenia com a objectiu assenyalar la rellevància del rol que els ciutadans, com a consumidors, tenim en aquesta causa. Encara que no es pretén reduir la responsabilitat que els governs tenen, entendre que tots, amb els productes que comprem per a beure, menjar o vestir-nos, podem afectar positivament o negativament a la manera en què es gestionen els sòls és molt important a l’hora de motivar-nos per al canvi. Preguntat per aquest tema, el professor Patricio García-Fayos, investigador del CIDE (el Centre d’Investigacions sobre Desertificació de la Universitat de València, el CSIC i la Generalitat Valenciana), considera que encara no som prou conscients de la importància que la lluita contra la degradació dels nostres sòls té. «Aquesta lluita no sols és important des d’una perspectiva ecosistèmica i de conservació de la biodiversitat, si no directament des d’una perspectiva econòmica en la qual necessitem uns sòls fèrtils i sans capaços de sostenir sectors tan importants com el de l’agricultura o la ramaderia», explica l’investigador.

Les conseqüències d’una degradació irreversible dels nostres sòls podrien ser catastròfiques. Per això, la tasca d’assegurar-nos que a títol individual comprem productes  que han sigut produïts de manera sostenible, amb tècniques que contribuïsquen al correcte manteniment i gestió dels nostres sòls, podria suposar una manera efectiva d’oposar resistència a la creixent degradació que es ven observant en els últims anys. A la Comunitat Valenciana en particular, el professor García-Fayos subratlla que una de les prioritats seria reduir la quantitat d’aigua que utilitzem i, en aquest sentit, l’administració pública tindria molt a fer. Millorar els sistemes de distribució de l’aigua per a evitar pèrdues o augmentar el preu una vegada se supere un determinat nivell de consum són exemples de possibles solucions que proposa l’investigador del CIDE. Però què això no ens despiste. Ja siga respecte als béns de consum o a la reducció de l’aigua, molta responsabilitat és nostra: invertim en la Terra.

© Mètode 2018
Graduada en Biologia per la Universitat de València i actualment cursant el màster en Filosofia Analítica de la Universitat de Barcelona.