|
Mètode |
||
|
«Res té sentit en biologia si no és a la llum de l’evolució.» Amb aquesta cita del biòleg evolucionista Theodosius Dobzhansky s’inicia el monogràfic del darrer número de la revista Mètode, La llum de l’evolució: Aplicacions biotecnològiques de la teoria evolutiva, coordinat pel Catedràtic de Genètica de la Universitat de València Fernando González Candelas. Els avanços tecnològics i metodològics han situat la biologia en un lloc prominent entre les disciplines científiques, amb aplicacions que tenen un impacte directe sobre alguns aspectes de la vida quotidiana tan importants com la salut, l’alimentació o fins i tot la justícia. L’evolució té un paper cabdal en aquestes aplicacions, com demostren les diferents aportacions d’aquest monogràfic, que s’acompanyen de l’obra de l’artista valenciana Tania Blanco. La millora genètica animal, la genètica de la conservació, els estudis evolutius del virus de la immunodeficiència humana (VIH), la lluita contra la resistència als antibiòtics o els avanços evolutius en el combat contra el càncer són només alguns dels aspectes que s’aborden en el monogràfic del número 78 de Mètode, que compta amb la col·laboració de Miguel Ángel Toro, Armando Caballero Rúa, Marianoel Pereira-Gómez, Joan B. Peris, Rafael Sanjuán, Fernando Baquero, Maria C. Turrientes, Iñaki Comas Espadas, Ana Lluch Hernández, José Alejandro Pérez-Fidalgo i Paloma Martín Martorell. A més, el coordinador del monogràfic presenta una interessant relació entre la teoria evolutiva i els tribunals a través de les aplicacions forenses de les filogènies moleculars que es van fer servir, per exemple, en el cas de l’anestesista valencià Juan Maeso. Un fòssil vivent a la nostra fauna Les tortuguetes o Triops, que viuen en estanys soms des de fa milions d’anys, són els protagonistes d’un dels articles de la part d’actualitat del número 78 de Mètode, que es complementa amb altres textos sobre la relació de l’escriptor Pío Baroja amb la ciència, el curiós cas del pòlip de Trembley que va sacsejar la biologia del segle XVIII o els registres històrics que documenten l’actuació d’un llop blanc antropòfag en Catalunya a mitjans del segle XIX. El número compta també amb un article sobre els zootopònims –topònims que troben els seu origen en noms d’animal– que es poden trobar entre Penyagolosa i el Montlleó, a més de les entrevistes a l’escriptor i enigmista Màrius Serra i al professor de Psicologia de la Universitat de Harvard Howard Gardner. La tribuna del delegat del CSIC en Brussel·les Jorge Velasco i les seccions dels col·laboradors habituals de la revista completen aquest número de Mètode que ara veu la llum. © Mètode 2013. |
«Els avanços tecnològics i metodològics han situat la biologia en un lloc prominent entre les disciplines científiques, amb aplicacions que tenen un impacte directe sobre aspectes de la vida quotidiana» |
|
