La mort del zoo

Reflexions arran de l’abatiment del goril·la Harambe

gorila-portada

Jeff McCurry

El 1986, un nen de cinc anys, Levan Merritt, va caure al recinte dels goril·les del zoo de Jersey, es va trencar el crani i un braç i va quedar sagnant i inconscient sobre el ciment. Jambo, un goril·la de 25 anys, se li va acostar sembrant el pànic a la multitud. Jambo havia nascut al zoo de Basel. El seu pare va ser capturat a l’Àfrica Equatorial per un caçador de goril·les que el va vendre per 10.000 dòlars amb altres dos nadons goril·les al zoo de Columbus. Quan Jambo tenia onze anys el van vendre al zoo de Jersey, separant-lo dels seus éssers estimats.

En veure el nen, Jambo va donar un tomb pel seu voltant, observant-lo atentament. Es va asseure al seu costat i va acariciar suaument la seva esquena. Amb el dors de la seva gran mà, va fregar el trosset d’esquena que no tapava la samarreta i després d’emportar-se la mà un moment al nas, va seure al seu costat, muntant guàrdia. Quan Levan va recobrar el coneixement, va començar a cridar, espantant als goril·les. Jambo se’ls va emportar cap als dormitoris, però quan la reixa s’estava tancant, un jove goril·la va escapar. Dos homes el van mantenir a ratlla mentre un altre era hissat amb Levan fora del recinte.

El 1996, un nen de 3 anys va caure al recinte dels goril·les del zoo de Brookfield. Es va trencar una mà, va sofrir contusions al cos i es va fer una gran esgarrapada a la cara. El personal del zoo va usar les mànegues a pressió per allunyar els goril·les del nen. Però Binti Jua, una goril·la de 8 anys, neboda de la famosa Koko, se li va acostar ràpidament, davant les mirades aterrides dels espectadors. En arribar al costat del nen, Binti el va aixecar amb cura i se’l va endur en braços fins a una porta del pis inferior per la qual podria entrar el personal sanitari a recollir-lo. Es va quedar allà esperant pacientment amb el nen a la falda fins que van venir a buscar-lo. Si hagués estat Binti qui s’hagués caigut, no podria haver estat recollida pels seus pares, ja que el seu pare va ser tancat a San Francisco i la seva mare al Bronx i després a Columbus on va morir.

Fa uns dies a Cincinnati, un nen de tres anys, Isiah Gregg, va caure en una altra d’aquestes presons per goril·les innocents al canal d’aigua que separa els goril·les del mur. Harambe, un goril·la de 17 anys complerts el dia anterior, se li va acostar i es va quedar al seu costat. Els goril·les són un poble pacífic, vegetarià, no territorial, sense violència de gènere. Poden barallar-se per una femella, i fer moviments bruscos, i córrer d’un costat a un altre per espantar, però rarament arriben a atacar de debò. I si Harambe s’hagués acostat al nen per matar-lo, podria haver-ho fet en uns segons. Però es va quedar parat al seu costat, entre el nen i la paret.

gorila-dins1Jeff McCurry

Els humans som pràcticament els seus únics enemics. Entrem en els seus territoris i els matem per menjar-nos-els, per dissecar-los o per vendre les seves cries als zoos. Davant els crits de la multitud abalançant-se sobre la tanca, Harambe semblava confús. Va arrossegar al nen bruscament la meitat del trajecte aquàtic i es va aturar. Va mirar el nen i el va posar de peu amb cura. La cridòria continuava. Harambe va tornar a arrossegar-lo veloçment i el va treure de l’aigua. Poc després es va decidir matar Harambe d’un tret.

Em pregunto què hagués passat si Isiah s’hagués escapolit durant la visita a una presó d’assassins i pederastes, i un d’ells l’hagués arrossegat fora de l’aigua. Em pregunto també per què es critica la mare per haver perdut de vista el seu fill un moment, en lloc de per portar-lo al zoo a divertir-se mirant joves segrestats, condemnats sense motiu a cadena perpètua i convertits en malalts mentals. Em pregunto per què s’ha criticat el zoo per disparar, en lloc d’intercanviar al nen per plàtans (un pacte que un goril·la entén perfectament), i no se’l critica per tenir goril·les en unes condicions en què ja no podem saber si actuaran com un goril·la normal, donat el gran número de patologies mentals que pateixen els goril·les institucionalitzats.

Els humans no necessitem els zoos per protegir els goril·les. Podem protegir-los en els hàbitats on han desenvolupat les seves cultures goril·les. A més, els zoos poden conservar els cossos dels goril·les, però són pèssims per a conservar la seva cultura o salut mental.

Si uns extraterrestres segrestessin uns quants bebès humans o nens llop i els tinguessin tancats en una gàbia, tirant-los menjar i creuant-los entre si, obtindrien més cossos humans. Però multiplicar uns quants cossos, sense cultura ni salut mental, no pot confondre’s amb conservar els veritables goril·les, igual que amuntonar uns bebés humans en gàbies marcianes no és la forma de conservar la humanitat.  

Ja han mort humans i animals als zoos. Ara el que hauria de transformar-se radicalment o morir és el propi zoo.

Paula Casal. Investigadora ICREA, codirectora de l’UPF Center for Animal Ethics i presidenta del Projecte Gran Simi Espanya.
© Mètode 2016.

© Mètode 2016

Investigadora ICREA, codirectora de l’UPF Center for Animal Ethics i presidenta del Projecte Gran Simi Espanya.