|
© InfoUniversitat |
||
|
Imaginem-nos que tenim dos comensals en un restaurant a punt de sopar. No sabem si es coneixen o no. Un d’ells ha d’estar en la mesura justa. És un dels quatre que formen part de l’anomenat Còctel Yamanaka, un grup exclusiu de quatre gens amb una potencialitat immensa, que li han valgut al seu descobridor el Premi Nobel de Medicina. Es diu Sox2 i és capaç de fer tornar les cèl·lules a un estat primigeni, semblant al de les cèl·lules mare embrionàries, a partir del qual es pot formar qualsevol tipus d’unitat. Té bon caràcter, però si es troba en major proporció sol aparéixer en determinats tumors. Si falta, les cèl·lules no es poden mantindre. A l’altra banda de la taula d’aquest sopar particular hi ha un altre gen. El seu nom complet és Cdkn1a, però prefereix que l’anomenen p21, per a evitar complicacions. La seua ocupació fonamental és regular el cicle de vida cel·lular. Sembla que aquests dos gens sopen cadascun per separat, però un grup d’investigadors de la Universitat de València, dirigits per la catedràtica de Biologia Cel·lular Isabel Fariñas, ha publicat en la revista Cell Stem Cell els resultats d’un treball que posa en relació aquests dos comensals, o, millor dit, gens. El grup de la Universitat ha descobert que bona part de la regulació del Sox2 depén del gen p21, un fet que llança un poc de llum sobre l’origen d’alguns càncers de pulmó, pituïtària o sistema nerviós i avança la comprensió sobre com mantindre estables les cèl·lules mare que contribueixen a la renovació dels teixits adults. El programa A fons de Ràdio Universitat ha entrevistat l’investigadora Isabel Fariñas per a conéixer amb major profunditat les dades d’aquest treball. El programa es pot escoltar ací. Informació cedida per InfoUniversitat. |
