Pels carrers de València es respira un ambient que indica que les Falles ja estan ben a prop: en molts ja hi ha indicacions perquè es retiren els cotxes dels espais que ocuparan els casals fallers; les parades ambulants de xurros habiten els barris des de principi de mes; les mascletaes ja han començat i l’olor de pólvora està present al dia a dia. A mesura que s’apropa la data que dona l’inici oficial a les festes, el 15 de març, els ninots comencen a arribar als llocs on es plantaran i, posteriorment, s’hi cremaran. De la mateixa manera, la sisena Falla Immaterial de la Universitat de València ja està en funcionament i pren forma gràcies a la participació ciutadana.
El passat 2 de març, la Universitat va presentar al Centre Cultural La Nau la Falla Immaterial d’aquest 2022, que es titula La Falla Vibra. El projecte, impulsat per l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria (ETSE-UV), ens presenta enguany un joc que pretén revelar-nos els detalls més desconeguts dels barris de la ciutat. Ens convida, així, a conèixer més la capital valenciana i apropar-nos a tots els seus racons. A través de preguntes relacionades amb el medi ambient, la població, el benestar, la mobilitat i el territori, La Falla Vibra vol destacar els aspectes socials de la ciutat.
Francisco Grimaldo, director del projecte, explica els motius que han dut a l’elecció d’aquesta temàtica. La Falla Vibra –explica– sorgeix de la idea d’aportar un valor afegit a les dades que podem trobar en obert. Concretament, la informació utilitzada per crear-la s’ha extret del Portal de Dades de la Regidoria de Transparència de l’Ajuntament de València. «Moltes vegades la informació és plana. Tots volem transparència i dades obertes, però quan aquesta informació està disponible, ningú no la consulta», explica Grimaldo. Per tant, aquest projecte de la Falla Immaterial pretén donar-li utilitat a nombroses dades disponibles sobre els diferents barris de València. Per a aconseguir-ho, s’ha dissenyat un joc interactiu que presenta preguntes de diferents temàtiques sobre un mapa de la ciutat. Quan es planteja la pregunta, l’usuari ha de triar en el mapa a quin barri pensa que s’escau la resposta. El director del projecte afirma que jugar amb la ubicació dels barris és un dels aspectes claus de la proposta d’aquest any, ja que sovint els ciutadans tenen ben ubicades les zones centrals de la ciutat, però desconeixen com són molts dels altres barris. Per tant, els objectius de La Falla Vibra són dos: donar-li un valor social i humà a les dades obertes que poca gent consulta i, a més, donar a conèixer les diferents zones de València. «El projecte ens anima a visitar més barris. Inspira valors bonics, com el de retrobar-nos», explica Grimaldo.
La Falla Vibra es presenta com un projecte obert a tot el món, que pretén trencar l’escletxa digital que en moltes ocasions perjudica els més majors. Es tracta d’una proposta interactiva amb un disseny molt gràfic i senzill, i amb un ritme de joc pausat, que permet a cada usuari prendre el temps necessari per a contestar a les preguntes.
Les respostes seran processades, i amb aquestes, d’una banda, es crearà un rànquing amb els participants amb més encerts i, d’altra, es construiran els monuments d’aquesta falla immaterial. Així, s’estableix una connexió bidireccional, en què el projecte aporta coneixement i tecnologia a la festa popular i, d’altra banda, la ciutadania aporta la seua participació. D’aquesta manera, els monuments finals seran un reflex de la ciutadania: quins són els seus interessos, quin és el seu coneixement…
Seguint la tradició, aquesta falla comptarà amb un «ninot indultat»: serà aquell barri sobre el qual les persones jugadores tinguen més coneixements. I, com no podia ser d’altra manera, el pròxim 19 de març tindrà lloc la «cremà» d’aquesta falla.
Podeu accedir al web de la Falla Immaterial i participar en el joc ací.
Orígens i trajectòria de la Falla Immaterial
La Falla Immaterial va sorgir el 2016 a partir d’una voluntat de fusionar dos mons: el de la cultura festiva i el de la cultura científica. Francisco Grimaldo destaca que des de l’inici del projecte es va pensar que les Falles, com a festes locals i massives, eren un bon canal per a comunicar coses. Perquè, com recorda el director, aquestes festes són sinònim de monuments, de mascletaes, però també de molts altres elements, com el teatre, el ball o la gastronomia. L’equip de la Falla Immaterial va decidir que, en aquest context, també es podia aportar una vessant científica a les Falles i apropar-la a la ciutadania. D’altra banda, des de l’inici van tindre clar que era important que aquest projecte es fera de manera participativa. «Pensem que la ciència, almenys una part d’ella, es pot fer en col·laboració amb la societat. És el que anomenem ciència ciutadana». Els projectes de ciència ciutadana permeten apropar a les persones a la investigació i als resultats, ser partícips de la ciència, encara que aquesta no siga el seu camp de treball.
L’enginyeria i la ciència de dades són els pilars científics de la Falla Immaterial. Grimaldo, enginyer en informàtica i enginyer tècnic en telecomunicació, afirma que un dels objectius primers del projecte de la Falla Immaterial és mostrar com es pot fer el bé amb la tecnologia i la ciència de dades, uns aspectes dels quals sovint es mostra l’altra cara, és a dir, com poden ser perjudicials per a la ciutadania.
L’any passat, la Falla Immaterial va celebrar el seu cinquè aniversari en un context marcat per la pandèmia. No obstant això, les restriccions sanitàries no van impedir la celebració d’aquesta fita, ja que el projecte no està limitat a les lleis del món físic i material. Durant 2020 i 2021, la Falla Immaterial va continuar sense cap problema, confessa Grimaldo, qui a més afegeix que els projectes d’aquests dos darrers anys van poder ajudar aportant alegria i certa normalitat a uns mesos de març on, per la primera vegada des de la seua història, no es van poder celebrar les Falles. Encara així, Grimaldo afegeix que «evidentment, preferim la presencialitat, poder fer actes i trobar-nos amb la gent».
