L’altra cara dels incendis

Artemi02

«El foc forma part dels nostres ecosistemes i cal saber gestionar-lo perquè la salut dels boscos millore. El foc és un gran desconegut, sovint rebutjat, i hem de familiaritzar-nos-hi perquè, com els animals o el sòl, és un component més de la natura.» Amb questa idea obria el professor de Geografia de la Universitat de València i membre del SEDER (Soil Erosion and Degradation Research Group), Artemi Cerdà, la conferència «Els incendis forestals i la pèrdua de sòl i aigua als boscos mediterranis». La xarrada, celebrada al Jardí Botànic el passat 30 de novembre, forma part del cicle de conferències dedicades a la commemoració de l’Any Internacional dels Boscos.

Segons explica el professor Cerdà, coordinador del número de Mètode d’estiu, Quan es crema el bosc, la Terra és l’únic planeta conegut on trobem foc, gràcies a la presència dels tres components de l’anomenat triangle de foc: combustible –els vegetals–, calor en forma d’espurnes i oxigen. El foc forma part de la nostra vida i en la cultura mediterrània ha estat emprat amb diferents finalitats humanes i agrícoles durant segles. Amb la industrialització i la modernització de la societat, en la conca mediterrània es va donar un canvi dràstic en el paisatge i en el règim d’incendis, sotmès fins llavors a una gran pressió agrícola i ramadera. L’èxode rural intens a finals del segle xx va portar a un increment del combustible i de la seua continuïtat espacial. Aquest fet provocà un augment de l’extensió i la freqüència d’incendis, lligat a la visió negativa d’aquests en la societat. No obstant això, al llarg del segle xx els científics han canviat el paradigma i han descobert que potser els incendis, encara que solen associar-se a fenòmens negatius i destructors, tenen una part positiva. Quina és, doncs, aquesta cara oculta del foc?

Artemi04
© A. Rubio

Segons Artemi Cerdà, l’èxode rural, i el consegüent abandonament de l’agricultura al nostre territori, ha provocat una pèrdua de sediments molt gran als terrenys i un creixement descontrolat de la vegetació, el qual afavoreix l’efecte devastador del foc quan els arbres es cremen. Amb tot, i encara que als boscos mediterranis es produeix una mobilització important després dels incendis –que tendeix a ser efímera–, la vegetació sempre es recupera. Els incendis formen part d’un cicle normal i, als nostres boscos, trobem dos factors que permeten evitar l’erosió del sòl: l’herència biològica, on destaquen les mates i els matolls, i l’herència cultural. «El foc, en si mateix, és positiu. Si no entenem quin paper representa als ecosistemes mediterranis, no entenem els ecosistemes. Els focs menuts i controlats ens ajuden a gestionar i ordenar el territori. Els nostres boscos estan adaptats als incendis», assegurava Artemi.

La importància de la gestió

Com explicava Artemi Cerdà, sovint oblidem que els incendis es produiran i no posem les mesures necessàries per gestionar-los de manera eficaç i evitar així greus perills. Els incendis, a diferència del que tothom es pensa, no són tan dolents com sembla. I és que el percentatge d’erosió i la pèrdua d’aigua són majors als camps en guaret que a les zones cremades, per exemple. Als boscos, a més, els matolls es converteixen en vertaderes illes de fertilitat que eviten la successió dels incendis en créixer ràpidament. «Hem d’entendre el foc de manera natural. L’erosió als boscos cremats no és tan greu com pensem», apuntava Artemi. El problema és que ens hem oblidat dels terrenys i hem comès els mateixos errors durant dècades. No controlem la biomassa dels nostres camps i gastem més en l’extinció dels incendis que en l prevenció. Segons Artemi Cerdà, hem d’apostar per investigacions barates i fer entendre als joves que el foc és part de la nostra cultura no sols durant les falles o Sant Joan. 

El problema rau en els interessos econòmics que apareixen després del foc, els quals ens insten a cometre errades innecessàries. «Hem generat un sistema econòmic basat en els incendis molt difícil de trencar.» Què hem de fer, doncs, quan el bosc es crema? «Per desgràcia, encara estem un poc verds i no sabem realment què pot passar després», concloïa Artemi.

Azahara Rubio. Estudiant de Periodisme de la Universitat de València.
© Mètode 2011.

© A. Rubio
Artemi Cerdà, professor de Geografia de la Universitat de València i membre del SEDER (Soil Erosion and Degradation Research Group) fou el ponent de la conferència «Els incendis forestals i la pèrdua de sòl i aigua als boscos mediterranis».

«Hem d’apostar per investigacions barates i fer entendre als joves que el foc és part de la nostra cultura no sols durant les falles o Sant Joan»

 

 

 

 

 

 

 

 

 

«El foc, en si mateix, és positiu. Si no entenem quin paper representa en els ecosistemes mediterranis, no entenem els ecosistemes. Els focs menuts i controlats ens ajuden a gestionar i ordenar el territori»

 

 

 

Artemi03
© A. Rubio

«El problema rau en els interessos econòmics que apareixen després del foc, els quals ens insten a cometre errades innecessàries. Hem generat un sistema econòmic basat en els incendis molt difícil de trencar»

 

 

 

 

© Mètode 2011

Estudiant de Periodisme de la Universitat de València.