L’engany de la pseudociència, sota la lupa de ‘Mètode’
El número 95 de la revista està coordinat per Angelo Fasce
«La pseudociència és un subproducte del prestigi de la ciència com a empresa social i com a mitjà d’obtenció de coneixement. El seu caràcter és inherentment negatiu, atés que, per definició, la pseudociència és un frau intel·lectual consistent en productes, pràctiques o idees alienes a la racionalitat científica que, en un acte d’enriquiment retòric de les seues dubtoses bondats, s’imposten com a ciència davant la societat». Així comença el monogràfic coordinat per Angelo Fasce, filòsof de la ciència amb formació en neurociència i actualment doctorand en el Departament de Filosofia de la Universitat de València. Sota el títol L’engany de la pseudociència, el número 95 de Mètode vol oferir als lectors i lectores «una rica font d’informació sobre un fenomen que, sent apassionant des d’un punt de vista intel·lectual, té també gran presència en el seu dia a dia».
El número de tardor del 2017 reuneix les signatures de Sven Ove Hansson, Stefaan Blancke, Maarten Boudry, Johan Braeckman, Taner Edis, Edzard Ernst, Gonzalo Casino, José Miguel Mulet, Jordi Mazón, Marcel Costa, David Pino, Jesús Alcolea Banegas i el mateix coordinador de l’especial, Angelo Fasce. La part artística és obra de Joël Mestre. Les temàtiques explorades en L’engany de la pseudociència troben correspondència en els seus «prototips», elaborats mitjançant la manipulació d’envasos de plàstic: objectes de solidesa i formes dubtoses, que en un primer moment aconsegueixen semblar quelcom definit, real, i que amb una segona mirada revelen la seua artificialitat.
Menys animals en la investigació experimental
El número 95 de Mètode s’inaugura amb la tribuna de Carmen Montón, consellera de Sanitat Universal i Salut Pública de la Generalitat Valenciana. En juliol, aquest govern autonòmic va ser el primer a demanar al Govern central que es retirés la condició de medicament als productes homeopàtics. Li segueix un article d’actualitat d’Enrique Font i Matthew Kramer on exposen una sèrie d’estratègies per a reduir el nombre d’animals en la investigació animal. Francesc Mesquita entrevista Pierre Legendre, ecòleg i professor de la Universitat de Mont-real. També hi ha un article d’Agustí Jansà sobre les claus de les pluges fortes mediterrànies, així com una peça sobre el reg per degoteig de Carles Sanchis Ibor, Marta García Mollá i Mar Ortega Reig.
En aquesta extensa revista, de 148 pàgines, també s’hi troba un article de María Solar sobre «els xiquets de Balmis» i l’expedició que va portar a Amèrica la vacuna de la verola. I seguint amb la infància, Daniel Climent Giner, Carlos Martín Cantarino i Emilio Laguna Lumbreras dediquen l’article «Jugant amb les plantes» a l’etnobotànica infantil lúdica. Com és habitual, les pàgines finals de la revista estan dedicades a les ressenyes i les seccions dels nostres col·laboradors i col·laboradores. En aquest número comptem per segona vegada amb la secció Calaix de ciència, un espai per on aniran desfilant reconeguts divulgadors científics de diferents camps. Després de l’estrena amb la matemàtica Clara Grima, en aquesta ocasió publiquem un article del dietista-nutricionista Aitor Sánchez, autor del blog Mi dieta cojea.
