Les grans oblidades del bosc

Micorizes

Les micorizes són uns òrgans formats per l’arrel d’una planta i el miceli d’un fong. Són la part invisible del bosc, però compleixen una tasca molt important que cal recordar en l’Any Internacional dels Boscos. Aquest va ser el nucli central de la xarrada que va oferir el biòleg Mario Honrubia el passat 2 de novembre al Jardí Botànic de la Universitat de València. Les micorizes funcionen com a vertaders sistemes d’absorció que s’estenen pel sòl i proporcionen aigua i nutrients a les plantes. A més a més, protegeixen les arrels contra algunes malalties. Encara que el seu paper és vital als ecosistemes, la simbiosi liquènica que es duu a terme constantment al sòl és ignorada per tothom. 

L’objectiu principal del professor Honrubia, expert en micologia aplicada i catedràtic de Biologia Vegetal de la Universitat de Múrcia, fou remarcar el significat funcional que tenen les micorizes al bosc. Per situar l’audiència, Mario Honrubia va començar preguntant al públic quines són les parts del bosc que tots coneixem, fins arribar, mitjançant una mena de joc, a la part que tothom tendeix a ignorar: la part que no es veu o, el que és el mateix, el sòl. I és que, a l’ecosistema mediterrani, el 55 per cent de la biomassa és subterrània. A més, tots els tipus de plantes realitzen algun tipus de simbiosi en els primers centímetres del sòl i gràcies a aquesta operació d’interacció amb els fongs obtenen nutrients, aigua i sals minerals. «Aquest treball en equip, com també les xarxes de comunicació química establertes entre les plantes i els fongs, és vital. No som conscients de tot el que ens estem perdent sota terra», apuntava Honrubia. Sense aquestes estratègies de simbiosi liquènica els boscos mediterranis desapareixerien.

El significat funcional que tenen les micorizes al bosc és molt important perquè, sense, els 500 milions d’anys de vida vegetal del nostre planeta mai no haurien estat possibles. Des d’un destacat segon pla, les micorizes incrementen la resistència de les plantes i n’asseguren la  supervivència. També ajuden a mantenir l’equilibri dels ecosistemes i són un reflex del que s’aprecia a la superfície del bosc: la bellesa de les espècies arbòries mediterrànies.

Hi ha dos tipus de simbiosi liquènica, estratègia nutricional que sorgí al cretaci, fa uns 90 milions d’anys: la simbiosi per ectomicorizes i la simbiosi per endomicorizes. La primera és pròpia de pins, roures i alzines, mentre que la segona la duen a terme un 90 per cent d’arbres. En el cas de les ectomicorizes, els fongs colonitzen l’exterior de les cèl·lules de les arrels de la planta hoste. Quant a les endomicorizes, en aquest cas els fongs arriben a l’interior de les cèl·lules de l’arrel.

Micelios
©  M. Honrubia
Els micelis dels fongs bomben nutrients sense descans i perforen les arrels de les plantes afavorint el dinamisme del sòl.

Diversitat sorprenent sota terra

Un altre aspecte important que Honrubia va destacar fou el de la diversitat del sòl. Segons aquest pioner en l’estudi de les micorizes, el bosc no és només allò que es veu, fins i tot a les zones on aparentment no hi ha vegetació. El que veiem a la superfície és nimi en comparació amb el que podem trobar sota terra: una infinitat d’espècies de fongs que lluiten entre elles constantment per aconseguir el carboni de les plantes. Els seus micelis bomben nutrients sense descans i perforen les arrels de les plantes afavorint el dinamisme del sòl. La planta per si mateix absorbeix de manera limitada, mentre que els fongs, que fan el «treball brut», garanteixen un subministrament continu d’aigua i sals.

Finalment, Mario Honrubia va aprofitar la xarrada per recordar que al nostre país encara queda molt per fer quant a la promoció dels fongs i l’impuls de les investigacions en micologia. Encara que en altres països europeus les micorizes han estat estudiades durant dècades, a Espanya s’han convertit en les «ventafocs dels ecosistemes», en aquelles princeses que ningú no coneix. «De nosaltres depèn promocionar aquest tema. El Jardí Botànic de la Universitat de València té l’obligació d’organitzar, ara i en el futur, conferències d’aquest tipus, i no sols durant l’Any Internacional dels Boscos», concloïa Honrubia.

Azahara Rubio. Estudiant de Periodisme de la Universitat de València.
© Mètode 2011.

 

© M. Honrubia
Les micorizes funcionen com a vertaders sistemes d’absorció que s’estenen pel sòl i proporcionen aigua i nutrients a les plantes. També, protegeixen les arrels contra algunes malalties.


 

Honrubia
© A. Rubio
Mario Honrubia, catedràtic de Biologia Vegetal de la Universitat de Múrcia i ponent de la conferència «Micorizes, la part invisible del bosc»

«Ens hem adonat massa tard de la importància de les micorizes. Ningú les coneix i em sembla realment trist»
(Mario Honrubia)

 

 

 

 

 

«Sense les micorizes, els nostres boscos prompte desapareixerien»
(Mario Honrubia)

 

© Mètode 2011

Estudiant de Periodisme de la Universitat de València.