Les ones gravitacionals, una qüestió de pes

Demanem opinió als astrofísics Alicia Sintes i José Antonio Font al voltant de la notícia que està revolucionant els mitjans de comunicació

estrella de neutrones

Durant l’última setmana, el mitjans de comunicació han estat parlant compulsivament del descobriment de l’any –i potser del segle– que el passat 11 de febrer va comunicar LIGO (Laser Interferometer Gravitational-wave Observatory): la detecció d’ones gravitacionals per part de dos dels seus observatoris. Però, vertaderament sabem què són les ones gravitacionals? Què hi ha darrere d’aquest descobriment? Quines són les impressions dels seus protagonistes?

Per aclarir tots els nostres dubtes, des de Mètode hem parlat amb els astrofísics Alicia Sintes i José Antonio Font per la seua implicació en el projecte.

Alicia Sintes és professora titular de la Universitat de les Illes Balears en l’àrea de Física Teòrica. Amb més d’un centenar d’articles publicats en revistes prestigioses i nombrosos congressos, la seua investigació se centra en el camp de l’astronomia de les ones gravitacionals. La seua implicació en aquesta troballa ha sigut directa, ja que col·labora amb LIGO, així com en moltes altres prestigioses institucions.

José Antonio Font és professor titular de la Universitat de València i director del Departament d’Astronomia i Astrofísica de la Universitat de València. Des del seu grup de treball s’encarreguen de fer simulacions teòriques que serveixen per interpretar aquestes ones amb els grups de recerca «Computational Astrophysics and Cosmology» (COMPAC) i «Computer Aided Modeling of Astrophysical Plasma» (CAMAP).

Les ones gravitacionals

Les ones gravitacionals es defineixen com lleugeres vibracions que es donen i es transmeten en el teixit de l’espai-temps. Aquestes ones van ser predites per Albert Einstein el 1915 en la teoria de la relativitat general. Tot i així, Einstein pensava que aquestes ones mai podrien detectar-se ja que arribarien a la terra d’una forma molt feble.

Mitjançant dos Observatoris d’Ones Gravitacionals (LIGO) a Livingston (Luisiana) i Hanford (Washington) aquestes ones van ser detectades el passat 14 de setembre de 2015 a les 05:51 per primera volta en la història.

forats negres

Simulació de dos forats negres interactuant i produint ones gravitacionals. / Crèdit: Simulating eXtreme Spacetimes Project

Segons els investigadors que van fer la troballa, les ones gravitacionals haurien estat  produïdes per dos forats negres fa 1,3 milers de milions d’anys que tindrien 29 i 36 vegades la massa del sol. Els dos forats orbitarien un enfront de l’altre perdent energia en forma d’ones gravitacionals.  Tot i així, aquesta no seria l’única font d’ones gravitacionals, ja que les estrelles de neutrons també poden causar-les.

Les repercussions d’aquest projecte

«De la mateixa forma que el telescopi de Galileu va obrir un nou camp d’estudi, aquest descobriment revela ua nou ventall de possibilitats per a l’exploració i la comprensió del  cosmos» declara el professor Font. Segons el científic, aquest descobriment ens permetrà passar de l’estudi electromagnètic de l’univers –la llum– a l’estudi gravitacional que ens donarà informació complementària a la que ja teníem.

«No estem davant d’un únic descobriment. Estem davant d’un triple descobriment», apunta Alicia Sintes. Des del punt de vista de l’astrofísica, la troballa d’aquestes ones demostren la seua existència per se, però també corrobora l’existència dels forats negres i que aquestos es troben en un sistema binari.

Impacte en la comunitat científica del descobriment

«No sé quan el donaran, i sé que a mi no me’l donaran, però el donaran.  No aquest any, ja que les nominacions estan tancades, ni tampoc el següent, però al final reconeixeran el descobriment amb un Nobel» afirma la professora Sintes, qui destaca la importància d’aquest descobriment en la comunitat científica.

«Crec que en la meu vida no tornaré a viure un altre descobriment com aquest. Aquest tipus de troballes és de les que afecten a totes les àrees del coneixement. Per tant, potser estiguem davant del descobriment del segle», expressa José Antonio Font, que ressalta que el 1993 ja es va donar el premi Nobel de Física a Russel Hulse i Joseph H. Taylor pel descobriment del sistema púlsar binari, i que aquest nou descobriment és plenament mereixedor del guardó.

«Era el que duia esperant tota la vida!», exclama la doctora Sintes. La científica explica, amb emoció, la bogeria d’aquells dies  i com la informació li omplia la bústia del mail. «Quan la vaig veure no m’ho podia creure, era de llibre!», diu de l’ona GW150914 interceptada per LIGO. «Havíem demostrat l’existència de les ones gravitacionals», conclou la doctora que amb l’expectativa de continuar descobrint l’univers espera el proper setembre per rebre nous i emocionants resultats sobre aquest nova eina de recerca interestel·lar.

© Mètode 2016

Estudiant de Biologia de la Universitat de València.