Les pseudociències, un perill que cal denunciar

El número 95 de Mètode reivindica l'evidència científica

Presentació revista Mètode - Taula sobre pseudociències

La pseudociència pot suposar un perill per a la salut i està més present en la societat del que ens imaginem, ja que afecta àmbits molt diversos. Aquesta és una de les idees que es van destacar en la presentació del número 95 de Mètode, L’engany de la pseudociència, que es va celebrar dilluns 6 de febrer  a la llibreria Ramon Llull de València. En l’acte van participar el director de Mètode, Martí Domínguez, el coordinador del monogràfic, Angelo Fasce, i el doctor en bioquímica i autor d’un dels articles, José Miguel Mulet, els quals van recalcar la rigorositat en què es tracta el tema en aquest volum alhora que van suggerir actuacions contra les pseudociències en l’àmbit educatiu i legislatiu.

El número 95 de Mètode realitza, en paraules d’Angelo Fasce, filòsof de la ciència i coordinador del monogràfic, «un viatge des dels principis conceptuals, la definició de pseudociència, fins a contextos determinats com la medicina alternativa». També, va enumerar, «tracta, entre altres, la pseudopsicologia, presenta una anàlisi de temes com els deixants de condensació o chemtrails, al voltant dels quals hi ha nombroses teories de la conspiració i mostra com els reglaments es veuen afectats per temes pseudocientífics».

Angelo Fasce va esmentar com altres revistes van rebutjar les versions inicials del monogràfic i va destacar la valentia de Mètode. Per la seua banda, Martí Domínguez, director de Mètode, sabia que li havien posat obstacles: «La gent parla molt al respecte, però després no s’atreveix a publicar perquè produeix problemes; hi ha moltes persones que creuen en la pseudociència». Malgrat les dificultats que podia suposar l’anàlisi de temes com la medicina alternativa, «ho vam trobar tan interessant i necessari que vam seguir endavant i estic molt content amb el resultat» va explicar. Martí Domínguez va destacar també la gran difusió que tenen les pseudociències als mitjans de comunicació: «aquest discurs té una força brutal».

També José Miguel Mulet, doctor en Bioquímica i professor de Biotecnologia de la Universitat Politècnica de València, així com autor d’uns dels articles del volum, va manifestar que «el treball en el monogràfic ha valgut la pena, he aprés i he tingut l’oportunitat de publicar amb companys de referència, als quals admire». De fet, va relatar una anècdota sobre Edzard Ernst, investigador que participa en el número, a qui va definir com el major expert en pseudomedicina: «El van contactar des de la Universitat d’Exeter (Regne Unit) per a ser catedràtic de Medicina Alternativa Complementària, ja que ell tenia formació com homeòpata i metge naturista, però una vegada va investigar el tema de manera acadèmica, va veure que no hi havia res; així, la seua càtedra, que tractava la medicina alternativa, es va convertir en la major càtedra crítica al respecte».

José Miguel Mulet va subratllar la importancia que existisca un número com aquest perquè «la pseudociència està més present d’allò que ens imaginem». També va fer referència a casos que es podien donar en fòrums de malalts crònics, on «algú pot contestar amb un enllaç que explique que és possible curar-se de la malaltia seguint un tractament que es du a terme en algun lloc llunyà; si la persona fa cas, segurament faça un viatge llarg, es deixe molts diners i torne pitjor del que estava». Per raons com aquestes, «és necessari denunciar les pseudociències», va concloure.

Els ponents van recordar que disciplines com la nutrició també pateixen els efectes de la pseudociència i van comentar el cas d’un xiquet que va patir escorbut perquè els seus pares van seguir recomanacions alimentàries indegudes.

Per a combatre el problema de les pseudociències, Angelo Fasce va suggerir una estratègia que no es basara únicament en la divulgació, sinó que incloguera qüestions educatives i restriccions legals. El coordinador del monogràfic es va mostrar «molt pessimista amb la situació». Martí Domínguez va compartir el seu pessimisme quan va parlar de l’espai que ocupa l’astrologia en els diaris. El director de Mètode va explicar el cas d’un periòdic que va llevar l’horòscop i la secció de ciència, i com els lectors va telefonar per recuperar el primer, que es va mantenir, però no la segona.

© Mètode 2018

Graduat en Periodisme i estudiant del màster interuniversitari en Història de la Ciència i Comunicació Científica.