Les xarxes socials, habitual ferramenta de consultes sobre salut

Debat al voltant d’aquesta nova eina de recerca d’informació en ‘Comunicar la salut’

Comunicarsalut_Segondia

Este matí s’ha celebrat la segona jornada del seminari, organitzat per la revista Mètode i la Universitat Internacional Menéndez Pelayo, Comunicar la salut. Oportunitats i reptes de la divulgació mèdica. Aquesta segona jornada ha contat amb la participació de professionals de la comunicació de la salut que han compartit la seua formació i trajectòria, a més de la seua visió de com ha de desenvolupar-se la pràctica de la comunicació en l’àmbit de la salut segons la seua experiència personal.

El primer torn ha sigut per a Javier Granda, periodista especialitzat en salut i vicepresident d’ANIS (Asociación Nacional de Informadores de la Salud), i Jaime Prats, cap de premsa de la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública de la Generalitat Valenciana i amb una llarga trajectòria com a periodista de ciència i salut. Tots dos periodistes han format part d’una taula redona on han fet un recorregut pel seu currículum fins arribar a l’actualitat, sense obviar les dificultats a les quals s’enfronten els professionals i el propi camp de la comunicació. Granda ha parlat de la seua complicada experiència com periodista freelance, subratllant la inseguretat laboral a la que s’enfronten els comunicadors en general i els comunicadors de ciència i salut en particular. També ha insistit en la importància de les xarxes socials i en el seu ús responsable. Prats ha parlat de com la comunicació en ciència i salut ha guanyat en qualitat i en quantitat, donant alguns exemples concrets en què la ciència és la protagonista de relats que la fan més pròxima al públic. No obstant això, en el debat posterior, els dos periodistes han coincidit en la mala gestió de les crisis sanitàries per part dels mitjans de comunicació i de les mateixes autoritats espanyoles. Tal és l’exemple del cas d’ebola a Espanya. Els dos participants també han sigut crítics amb el tractament dels temes pseudocientífics que ocupen espais als mitjans de comunicació, proposant que el debat mèdic que es suscite tinga lloc dins de criteris provats científicament.

El segon participant de la jornada ha sigut Jesús Méndez, metge, doctor en bioquímica i periodista amb experiència en l’Agència Sinc, El País i l’Heraldo de Aragón, entre altres mitjans de comunicació. La seua ponència ha mostrat el camí que es dóna quan un científic o un metge passa a dedicar-se a la comunicació i divulgació de salut i/o la ciència. En el seu cas, el metge i periodista ha contat com va decidir cursar un màster de comunicació científica pel seu interès en la relació que trobava entre la investigació científica – i les seues publicacions – i una estructura narrativa en forma d’història. Méndez ha parlat d’un dilema comú en la comunicació de la ciència: el científic o el periodista com a comunicador? El ponent ha explicat que no importa quin dels dos experts siga el comunicador, només cal que ho faça bé. L’actitud per continuar formant-se és, segons ha dit, fonamental en la comunicació de la salut. Tant per als periodistes per saber més del que escriuen i fer-ho millor, com per als metges i investigadors per saber com comunicar-se millor amb el públic.

Per acabar la jornada, s’ha organitzat una segona taula redona en què s’ha tractat la salut a través d’internet i les xarxes socials. Els convidats a parlar en la taula han sigut Manuel Pérez-Alonso, professor de genètica de la Universitat de València i director de Genética Médica News, i María Martínez Lorman, social media d’Hospitales Nisa i NeuroRHB. Pérez-Alonso ha parlat de l’experiència en divulgació que l’Institut de Medicina Genòmica ha realitzat per apropar al públic informació sobre malalties genètiques. Aquesta divulgació s’ha fet a través de les xarxes socials i blogs, que han fet arribar aquesta informació a gran quantitat de persones sense coneixements de medicina ni de genètica. S’ha convertit, d’aquesta manera, en un projecte de referència en la divulgació de malalties genètiques en castellà. El professor ha explicat com l’experiència en divulgació a través de la xarxa ha fet també que es desenvolupen vies de comunicació destinades a metges que no tenen formació en genètica. La presentació de María Martínez ha sigut la millor prova de com les xarxes socials s’han convertit en una ferramenta clau que el públic, tant en qualitat de pacient, familiar o públic general, utilitza per buscar informació i consultar les seues preocupacions mèdiques. Ha explicat com Twitter o Facebook, entre altres, s’han integrat com a ferramenta de difusió d’informació dels hospitals i professionals de la salut. Lorman també ha destacat que cal tenir compte en l’ús de les xarxes i en la interacció amb els usuaris de les mateixes per evitar malentesos o discussions que perjudiquen la imatge de la institució o dels professionals sanitaris. Els dos participants han coincidit en el debat posterior en la sobrecàrrega d’informació que el públic troba a internet i de com s’ha de treballar per evitar que informació i persones no professionals acaben tenint més prestigi i veu a les xarxes que els metges i professionals de la salut.

© Mètode 2015

Biòleg i Màster en Història de la ciència i Comunicació Científica.