El passat dia 13 de març ens va deixar la professora María José Báguena Cervellera (1956-2021), després de quatre dècades de dedicació a la docència i la investigació en Història de la medicina al Departament d’Història de la Ciència i Documentació de la Universitat de València. També era membre de l’Institut Interuniversitari López Piñero, del grup d’investigació SANHISOC/Health in Society i de la Reial Acadèmia de Medicina de la Comunitat Valenciana.
Hem recorregut junts un camí llarg de col·laboració acadèmica i amistat, des que va arribar en 1980 a aquella càtedra d’Història de la medicina dirigida per José María López Piñero. María José Báguena va fer la seua tesina de fi de carrera sobre la tuberculosi en la València de finals del segle XIX i es va doctorar amb una tesi sobre els orígens de la microbiologia mèdica a Espanya.
En 1981, recollint el Premi Roel de l’Institut Mèdic Valencià. D’esquerra a dreta, Joan Micó, Josep Bernabeu-Mestre, Josep Lluís Barona i María José Báguena. / Foto: arxiu personal de J. L. Barona
Vam compartir una llarga etapa com a professors no numeraris junt amb José Luis Fresquet i Joan Micó, una etapa de joventut acadèmica al llarg de la qual guanyàrem premis, participarem en congressos d’Història de la medicina i encetarem un ventall de simposis sobre salut i malaltia als municipis valencians que se celebraren biennalment a Forcall, Benissa, Alcoi, Sueca, Sant Vicent del Raspeig, Gandia.
«María José Báguena va estudiar l’evolució històrica de malalties infeccioses, a més d’interessar-se per la història de la medicina valenciana contemporània»
Com a docent, María José va impartir cursos d’Història de la Medicina, Introducció a la Medicina, Història de la Infermeria, Història de la Podologia i Terminologia mèdica en les titulacions de Medicina, Infermeria, Podologia i Biblioteconomia i Documentació. També va participar en el màster interuniversitari d’Història de la ciència i comunicació científica i va ser coordinadora del Programa de doctorat interuniversitari en Estudis Històrics i Socials sobre Ciència, Medicina i Comunicació.
Una vida dedicada a la investigació i la docència
La seua recerca estava centrada en l’estudi dels inicis de la teoria del contagi animat com a explicació causal de les malalties infeccioses a través de l’assimilació a Espanya dels treballs de les escoles bacteriològiques francesa i alemanya. També va estudiar l’evolució històrica de malalties infeccioses com el còlera, la ràbia, la tuberculosi, la verola, la poliomielitis, el xarampió i la rubèola, a més d’interessar-se per la història de la medicina valenciana contemporània.
Anglo-Spanish Colloquium celebrat a la University of East Anglia (Regne Unit) l’any 2003. En la imatge, d’esquerra a dreta, apareixen Enrique Perdiguero, Josep L. Barona i María José Báguena. / Foto: arxiu personal de J. L. Barona
Fins que una inesperada malaltia la va separar dels espais acadèmics, María José va viure amb vocació i gran dedicació les seues tasques universitàries. Darrerament s’interessava pel procés d’industrialització en la fabricació de vacunes, tant per laboratoris públics com privats, en l’adopció d’estàndards internacionals de seguretat en la producció de vacunes, les campanyes d’immunització i la implantació del calendari vacunal a Espanya i resta de països de l’Europa mediterrània. També s’havia ocupat de la institucionalització de la bacteriologia i la virologia mèdiques com disciplines independents a Espanya.
Va ser investigadora en tots els projectes d’investigació que he liderat durant les dues darreres dècades i des de començaments del 2000 vam participar junts en els congressos de l’European Association for the History of Medicine and Health, i de la Social Science History Association.
María José Báguena (segona per l’esquerra) amb la resta de participants en l’Anglo-Spanish Colloquium celebrat a la Universty of East Anglia (Regne Unit) en 2003. / Foto: arxiu personal de J. L. Barona
El darrer projecte de recerca que vam compartir, finançat pel Govern d’Espanya, encara està viu, sobre Alerta sanitaria internacional y ayuda alimentaria en la Europa del siglo XX (2018-2022). Abans havia format part dels projectes Políticas de salud en la Europa del siglo XX (2015-2017), La sanidad internacional y la transferencia de conocimiento científico (2011-2014), La sanidad española en el contexto internacional: Conferencias sanitarias, Sociedad de naciones, organismos internacionales (1875- 1975) (2006-2010), y Movimientos sociales y organismos internacionales. La sanidad española durante el período de entreguerras (1919-1946) (2003-2005).
Generositat, rigor i discreció
Junts vam desenvolupar un projecte Prometeu de la Generalitat Valenciana per a grups d’excel·lència sobre La transferencia de conocimiento científico sobre salud: Hambre, nutrición y vacunas (1900-1975). Fruit de les seues investigacions és una llarga llista de llibres, articles i comunicacions a congressos sobre història de la investigació immunològica, poliomielitis, grip i tuberculosi i una recent exposició sobre la grip de 1918 en col·laboració amb la historiadora de la medicina Maribel Porras, de la Universidad de Castilla la Mancha.
«Les seues aparicions en els mitjans durant el començament de la pandèmia van donar visibilitat a la importància de la història per a comprendre els problemes sanitaris actuals»
Les seues freqüents aparicions en els mitjans de comunicació durant el començament de l’actual pandèmia de COVID-19 van donar visibilitat a la importància de la història per a comprendre els problemes sanitaris actuals. La seua sobtada defunció representa una dolorosa pèrdua per a tots el qui estimàvem la seua discreció, rigorositat i capacitat de col·laboració, sempre generosa i desinteressada. María José era una persona de pau. Avui la seua absència deixa un buit insubstituïble al Departament d’Història de la Ciència i Documentació, i a l’Institut López Piñero.
