Marie Curie en el segle XXI

marie-curie_1

Institut d’Història de la Medicina i de la Ciència López Piñero

Enguany fa 80 anys de la mort de Marie Curie (1867-1934), una de les físiques experimentals més importants de la història, que junt amb el seu marit Pierre Curie va descobrir dos nous elements: el poloni i el radi. A més, va ser la primera dona que va guanyar un Premi Nobel, i la primera persona en rebre el guardó en dues categories diferents: l’any 1903 va rebre el Premi Nobel de Física i l’any 1911 el Premi Nobel de Química.

El passat 12 de novembre es va celebrar al Palau de Cerveró, seu de l’Institut d’Història de la Medicina i de la Ciència López Piñero, una jornada commemorativa sobre Marie Curie, referent per a les dones en el camp de la ciència. Organitzada amb la col·laboració de la Unitat d’Igualtat de la Universitat de València, la jornada portava per títol «Noves imatges al voltant de Marie Curie». Xavier Roqué, membre del Centre d’Història de la Ciència, va fer una lectura actualitzada de la trajectòria vital d’aquesta científica emprenedora. També se li va retre homenatge en l’àmbit literari amb la presentació del llibre El Rayo Azul. Marie Curie, descubridora del radio, de la mà de l’autor Vicente Muñoz Puelles. El món del còmic estava representat amb el dibuixant Jordi Bayarri i el seu treball dins del projecte de còmics educatius Colección de Científicos, amb un nou volum que per primera vegada està protagonitzat per una dona.  

Xavier Roqué va destacar la vida familiar de Marie Curie. Ella i el seu marit treballaven braç a braç i amb una cooperació allunyada de la visió del matrimoni convencional de la seua època. Treballaven sense una jerarquia i es complementaven l’un a l’altre fent junts els experiments i la preparació de les classes. Marie no va patentar els seus descobriments, però sí que demanava que el seu treball fóra reconegut. Un factor fonamental va ser el suport que va rebre per part del seu home, que va fer possible la notorietat de Marie en un món científic al qual les dones estaven vetades. El 1903 Pierre va ser nominat al Premi Nobel de Física; quan va saber que Marie no estava inclosa en la nominació es va negar a recollir-lo si la seua esposa no anava amb ell.

Tres anys després Pierre Curie va morir tràgicament atropellat per un carro.  L’any 1914 Marie va aconseguir que s’inaugurés a París l’Institut Curie, finançat amb fons privats i públics. El centre constava d’una part dedicada a la recerca i l’altra a la radioteràpia. Marie Curie va fer una donació de tot el radi que havia obtingut al llarg de 15 anys, valorat aproximadament en un milió de francs de l’època. Marie pretenia dur endavant l’Institut i aconseguir que l’Estat francès financés la recerca. Així, de forma innovadora, ja manifestava la necessitat d’un estat que aportés recursos per a la investigació.

 

«Marie Curie i el seu marit treballaven braç a braç i amb una cooperació allunyada de la visió del matrimoni convencional de la seua època»

marie-curie_2Institut d’Història de la Medicina i de la Ciència López Piñero

   

Per a apropar la figura de Marie Curie a les generacions més joves s’ha elaborat recentment un còmic dins de la Colección de Científicos. El personatge del còmic se’ns mostra com una dona molt jove que acaba d’arribar a París amb moltes ganes de fer ciència. Al còmic es ressalten els efectes que té en Marie el fet d’estar treballant amb el radi i com això la va consumint. Marie desconeixia els efectes negatius que li comportava el contacte diari amb aquest element i no emprava cap mena de protecció. L’any 34 va morir de leucèmia. Un element característic i comú en les obres dedicades a Marie és la llum blava que emet el radi en la foscor. Aquesta espurna es veu reflectida tant als dibuixos del còmic com al títol de la novel·la de Vicente Muñoz Puelles: El rayo azul. Marie Curie, descubridora del radio, obra on l’autor es posa a la pell d’una dona que malgrat els obstacles va exercir com a científica.

Marie Curie estigué tota la seua vida formant nous físics, i una de les seues alumnes va descobrir el franci. Així, Marie deixà una herència de camps oberts i d’estudiants als quals va infondre les seues inquietuds. El seu interès eren les possibles aplicacions del radi al camp de la medicina. A més, es va preocupar per fer que la ciència estigués viva al llarg de tot el segle. Marie Curie de vegades té una imatge massa mitificada però, sens dubte, es tractava d’una personalitat científica de primer ordre. Al segle xxi continua sent recordada tant per la importància dels seus descobriments, com per ser una dona que trencà barreres dins d’un món aleshores dominat completament pels homes.

Teresa Coll. Estudiant de Periodisme de la Universitat de València.
© Mètode 2014.

Articles relacionats:
Marie Curie, la primera dona
Marie Curie i el seu temps
La radioactivitat i la família Curie

 

marie-curie_3Institut d’Història de la Medicina i de la Ciència López Piñero

«Marie es recordada tant pels seus descobriments, com per trencar barreres dins d’un món aleshores dominat completament pels homes»

 

© Mètode 2014

Estudiant de Periodisme de la Universitat de València.