La invisibilitat mediàtica de les matemàtiques
Els periodistes José Martí i Javier del Pino analitzen la cobertura informativa de la disciplina
Les matemàtiques carreguen amb cert estigma sobre les seues espatlles. Des del primer moment en què s’imparteix a l’escola, la disciplina es veu envoltada per una aparença de dificultat que aconsegueix arrelar. Una imatge de complexitat abstracta, gens pragmàtica i de poca utilitat que amaga la transversalitat amb què les matemàtiques es presenten en la vida diària, i les allunya dels interessos generals i la curiositat que desperten altres camps científics visualment més cridaners.
«Les matemàtiques carreguen amb cert estigma sobre les seues espatlles»
D’aquest aïllament matemàtic en saben prou tots aquells que trepitgen diàriament les facultats de números, quasi tant com de la veritable importància de la disciplina i el seu paper dins la societat actual. Francisco Montes és una d’aquestes persones. Professor de la Facultat de Matemàtiques en el departament d’Estadística, va ser l’encarregat de conduir el col·loqui celebrat el dimecres dia 22 de març dins del cicle «Com es veuen les matemàtiques des de l’altra vora», en el Saló de Graus de l’edifici. Una conversa entre els periodistes José Martí Gómez i Javier del Pino i el públic assistent en la que es va debatre al voltant de l’estigma de les matemàtiques, el paper dels mitjans de comunicació a l’hora de sostenir-lo i les possibilitats de superar-lo a través del periodisme.
L’elecció de Martí i de Del Pino per a tractar aquest assumpte no és casual. Ambdós formen part de l’equip de A vivir que son dos días, de Cadena Ser –Del Pino n’és el presentador–, un programa de cap de setmana que, tot i no ser expressament divulgatiu, amb Pere Estupinyà i Javier Sampedro aconsegueix dedicar major espai informatiu a continguts científics que la major part dels programes radiofònics no especialitzats. Tot i això, ni l’un ni l’altre es conformen amb aquestes dades. Del Pino assenyala el futbol com a peça fonamental del problema, un esport que va descriure bel·ligerant com «una taca oliosa que es menja tot i bloqueja tota creativitat» al mateix temps que narrava els seus intents per restar-li temps informatiu, sense gaire èxit, en la seua emissora.
Una de les prioritats per a Del Pino és «trencar les tendències informatives que ens fan malgastar temps parlant de futbol en comptes de dedicar-lo a altres coses», perquè «en aquesta facultat –la de matemàtiques– estan passant coses de les quals no parlem». Amb gestos i xicotets incisos, Martí va mostrar-se a favor d’aquesta tesi, parlant alhora del seu interés per emprar aquest «valuós temps radiofònic» per a tractar temàtiques «alternatives i interessants com la ciència i les matemàtiques».
«Javier del Pino: «Es pot fer una ràdio enriquidora per explicar temàtiques com ara les migracions, la filosofia, la genètica o les matemàtiques»
Tal com va remarcar el professor Montes al llarg del col·loqui, «la popularitat dels matemàtics i les matemàtiques no és massa elevada». En aquest sentit, Del Pino va acusar en certa manera als mitjans de comunicació. Tal com va argumentar, les matemàtiques poden resultar tan abstractes i complicades com moltes altres disciplines a les quals s’ha enfrontat periodísticament al llarg de la seua carrera. Durant un temps, Del Pino va ser l’encarregat de conduir una secció dedicada als escacs, una temàtica igualment complexa que en canvi sí que va aconseguir el seu propi espai informatiu, i és que, tal i com va explicar, és qüestió de voluntat: «Es pot fer ràdio de “barra de bar”, una ràdio en què regna el futbol i inclús es presumeix de no saber de matemàtiques, però també es pot fer altra més enriquidora per explicar temàtiques que la gent no entén, com són les migracions, la filosofia, la genètica o les matemàtiques».
José Martí: «Es cau en la inèrcia periodística de parlar només de les dades, sense veure més enllà»
La conversa sobre el tractament informatiu de les matemàtiques va finalitzar amb autocrítica. Tant Martí com Del Pino varen coincidir en una observació realitzada des del públic assistent: la manera com els mitjans desaprofiten les oportunitats que es presenten en l’actualitat diària per parlar de matemàtiques. Moltes vegades, va admetre Martí, «es cau en la inèrcia periodística de parlar només de les dades, sense veure més enllà», i tot i les anàlisis de caire polític i sociològic que, tal com va assenyalar Del Pino, es realitzen habitualment sobre les enquestes i demoscòpies electorals, poc o res se’n parla del parer matemàtic de les estadístiques.
Aquest col·loqui s’emmarca dins de les activitats programades per celebrar el cinquanta aniversari dels estudis de matemàtiques en la Universitat de València.
