Peter Higgs durant una visita a l’experiment ATLAS, al CERN, el 2008. El 2012 els experiments duts a terme en el centre internacional suís han descobert finalment el bosó que Higgs va postular el 1964./ Foto: 2008 CERN
El passat 4 de juliol el CERN, el centre internacional d’investigació en física de partícules, anunciava un dels descobriments més esperats dels últims anys en el camp de la física: els seus investigadors havien descobert per fi, després d’anys de treball en aquesta direcció, una nova partícula que coincidia amb les característiques esperades del famós bosó de Higgs. La coneguda com a «partícula de Déu» va ocupar portades de diaris, espais de televisió i va ser l’estrella de les xarxes socials, però aquesta atenció mediàtica va vindre del seu valor científic o de la sempre polèmica relació entre ciència i religió?El mateix Peter Higgs, el científic que va postular l’existència d’aquesta partícula als anys seixanta, ha declarat en diverses ocasions el seu rebuig a aquest malnom diví. Una postura estesa entre els físics, tal i com constata James Gillies, director de comunicació del centre d’investigació suís, qui és partidari de deixar de banda la religió a l’hora de parlar de la ciència: «Al CERN no ens agrada gens aquesta fórmula per a referir-nos al bosó de Higgs. Però tampoc no és culpa dels mitjans; moltes vegades científics i periodistes s’acostumen a la terminologia dels editors de llibres científics, que són qui encunyen els termes.»
I és que la que ara és coneguda com partícula de Déu (God particle) va ser en un principi una «partícula punyetera» (goddamn particle) a la qual un editor va decidir canviar-li el nom per fer-la més atractiva.L’anunci del descobriment del bosó de Higgs no és el primer repte comunicatiu a què s’ha hagut d’enfrontar el CERN, tal i com va exposar Gillies al Taller de Comunicació per a investigadors que va tenir lloc aquest novembre a la Universitat Jaume I de Castelló. El 2009, any en què estava prevista la posada en marxa de l’LHC (Large Hadron Collider o gran col·lisionador d’hadrons), la idea de que aquest podia generar un gran forat negre que engolira la Terra es va estendre pels mitjans de comunicació. «Ens telefonava gent demanant que per favor no posàrem en marxa l’LHC», explica Gillies. El CERN va respondre amb una acurada política de comunicació exposant la segurat de l’LHC i dels seus experiments. Però sense dubte, un dels majors èxits comunicatius en aquest sentit va venir del programa americà The Daily Show, presentat per Jon Stewart, a qui el CERN va obrir les portes i va permetre entrevistar els seus científics en clau d’humor (veieu el vídeo ací).
L’anunci del CERN del passat 4 de juliol va comptar amb una gran cobertura mediàtica. En la imatge, Peter Higgs, el «pare» del bosó, junt als investigadors que van presentar el descobriment compareixen davant la premsa. / © 2012 CERN
Hollywood al CERN
L’any 2000, un llibre va arribar al que en aquells moments era cap de comunicació del centre d’investigació, Neil Calder amb una dedicatòria de l’autor: «Neil, espere que disfrutes de la novel·la! Recorda, és ficció!». Es tractava del segon best-seller de l’escriptor nord-americà Dan Brown, Àngels i demonis, una part del qual es desenvolupava al CERN. James Gillies, que en aquells moments treballava amb Calder a l’oficina de premsa, va començar a llegir el llibre, comprovant que pàgina rere pàgina la novel·la reproduïa errors sobre allò que ocorria al CERN. «Era una bona història però donava una idea equivocada», opina Gillies. Així que es va plantar al despatx del seu cap i li va dir: «Si la gent comença a comprar aquest llibre, haurem d’explicar què és allò que fem.»
Tot i la falta de rigor científic, l’equip de comunicació del CERN va veure una oportunitat per donar més visibilitat al centre d’investigació nou anys després, quan es va presentar la versió cinematogràfica de la novel·la. El film resumia tota la trama que tenia lloc al CERN a uns pocs minuts inicials, evitant així molts dels errors científics en què cau el llibre. Tot i això, aquests fotogrames tampoc no estaven exempts d’equivocacions. «Les imatges són impressionants, però les partícules no deixen restes visibles en l’aire com ho fan en la seqüència cinematogràfica, tot i que sí que és cert que al CERN es genera antimatèria», explica Gillies. «Això sí –afegeix– per a aconseguir generar la quantitat que apareix a la pel·lícula necessitaríem uns 250 milions d’anys. I no crec que ningú no tinguera paciència».
En tot cas, des del CERN es va decidir aprofitar el tiró mediàtic d’Àngels i demonis i coincidint amb l’estrena, els actors i el director van realitzar una visita al centre d’investigació. «El fet que Àngels i demonis siga una novel·la d’èxit i, a més, una superproducció de Hollywood és l’ocasió per a nosaltres de mostrar que la investigació sobre antimatèria és apassionant.», explicava Sergio Bertolucci, director científic del CERN, amb motiu de la visita de l’equip del film el febrer de 2009.
James Gillies, cap de comunicació del CERN, durant la seua participació al taller de comunicació a la Universitat Jaume I de Castelló. Fer arribar el treball del CERN a la societat és una de les prioritats del centre d’investigació ubicat a Ginebra. / © Damián Llorens (UJI)
Visibilitat i transparència, les claus del CERN
El cap de comunicació del CERN subscriu la màxima de «que parlen d’un encara que siga malament», i subratlla la importància que es dona al CERN a la comunicació. Una institució difícil de coordinar en aquest aspecte, tenint en compte que l’organisme té vint estats membres, i es duen a terme diversos projectes de recerca en els quals col·laboren unes 500 institucions amb investigadors de 85 nacionalitats diferents.
L’equip de comunicació del CERN és conscient de que la física de partícules és un tema difícil de traslladar al gran públic, i una de les qüestions que destaca el James Gillies és la necessitat de «lluitar» contra la percepció que té l’opinió pública d’allò que es fa al centre d’investigació. En aquest sentit, el cap de comunicació assegura que «la transparència és clau per al CERN», i ha estat un dels punts en què s’ha treballat amb més èmfasi en els últims anys.
Els reptes per al futur d’aquest gran centre d’investigació són incrementar la seua visibilitat en els mitjans de comunicació, més enllà de la cobertura mediàtica que puguen ocasionar anuncis com el del passat juliol. «No tots els anys tenim un bosó de Higgs», conclou Gillies.
