Les múltiples cares del dolor
El 17 d'octubre se celebra el Dia mundial contra el dolor
«El dolor és el símptoma més freqüent en la malaltia humana i ha acompanyat els éssers vius des de l’inici de la seua existència». Amb aquesta afirmació s’iniciava la presentació del monogràfic La cara del dolor, que començava precisament amb una mirada històrica sobre el dolor i el seu tractament, i que considerava també els aspectes culturals que acompanyen aquest símptoma universal. Es van revisar també l’epidemiologia del dolor i distints aspectes del seu tractament, incloent-hi els ètics i el dret a no sentir dolor.
En el mateix número de Mètode, Antonio Ariño recordava que 2011 havia estat declarat per l’Associació Internacional per a l’Estudi del Dolor (IASP en les seues sigles en anglès) «Any global de la lluita contra el dolor» i també comentava la necessitat d’abandonar els prejudicis que ens duen a acceptar el dolor com a quelcom necessari i reivindicava el dret al «dolor zero». Aquest símptoma continuarà acompanyant els humans al llarg de la seua vida però tots podem contribuir a mitigar el sofriment que produeix, i per això cal no solament investigar els mecanismes de producció i transmissió del dolor i desenvolupar medicaments i mètodes físics més eficaços, sinó formar millor els professionals i la població. És fonamental també crear les estructures sanitàries adequades, que han d’incorporar equips multidisciplinaris i evitar enfocaments exclusivament mèdics.
«El dolor continuarà acompanyant els humans al llarg de la seua vida però tots podem contribuir a mitigar el sofriment que produeix»
El tema continua sent actual i la seua anàlisi, necessària. La IASP va declarar el passat any 2016 com «Any global contra el dolor articular». Aquest tipus de dolor musculoesquelètic és el més freqüent arreu del món. A Espanya, segons l’última enquesta de salut, un 32% de les persones pateixen diàriament dolor d’esquena, amb predomini entre les dones. Es tracta d’un problema complex i en moltes ocasions és de caràcter crònic. Fonamentalment es dona a causa de malalties reumàtiques, degeneratives o traumatismes i genera baixes laborals i despeses socials i sanitàries milionàries en els països industrialitzats. La bona notícia és que existeixen mitjans per a tractar-lo i, el que és més important, prevenir-lo, però cal dedicar-hi suficients recursos.
Encara que el tema i el contingut continuen vigents, probablement el monogràfic de Mètode sobre dolor pecava de molt d’espai dedicat als aspectes psicològics i socials del dolor. Si s’haguera de plantejar de nou, caldria considerar també l’anàlisi dels aspectes econòmics del dolor i el seu tractament.
A banda del monogràfic sobre el dolor, del número 71 de la revista Mètode també us destaquem l’anàlisi de la presència de la natura a la cançó catalana, l’entrevista d’Anna Mateu i Josep Lluís Barona a Mark Harrison, professor d’Història de la Medicina a la Universitat d’Oxford, o l’article de Daniel Climent sobre l’arç blanc.
El dolor és una sensació subjectiva, però per tal d'objectivar-ne la intensitat s'utilitzen diferents tipus d'escales que permeten al pacient assenyalar el grau de dolor que pateix. L'efecte dels medicaments analgèsics s'avalua mitjançant assajos clínics subjectes a regles estrictes per poder comparar l'efecte del medicament amb el produït per substàncies sense activitat analgèsica.
La disponibilitat d’analgèsics per al tractament de la majoria d’afeccions doloroses ha demostrat ser insuficient per aconseguir alleujar adequadament el dolor. Aquest símptoma continua present amb una prevalença exageradament alta entre la població general.
