En les darreres setmanes diferents individus de caravel·la portuguesa (Physalia physalis) han aparegut a diversos punts del litoral valencià, fet que ha causat el tancament temporal de platges com les de Gandia, Dénia o, més recentment, Puçol. Les caravel·les portugueses són conegudes per l’elevat poder urticant de les seues picadures i és per això que l’Institut d’Ecologia Litoral junt amb la Generalitat Valenciana recomana que, per precaució, s’ha de prohibir el bany si en menys de 24 hores apareixen més de dos individus d’aquesta espècie al mateix punt.
Preguntat per la preocupació que ha despertat el cas particular de Physalia physalis, César Bordehore, expert en ecologia marina de la Universitat d’Alacant, explica que tot i que la caravel·la portuguesa no és una espècie característica del Mediterrani, la seua arribada a costes valencianes ha estat afavorida per les corrents d’aigua provinents de l’Atlàntic, vents i tempestes. Segons l’investigador, les meduses es desplacen a la deriva guiades per les corrents marines, i, encara que tendeixen a viure mar endins, la seua aparició a la línia litoral no és gaire sorprenent.
Bordehore ha estat un dels investigadors que ha participat en el desenvolupament d’una nova aplicació mòbil anomenada MedusApp, que facilita als usuaris mantenir-se informats en temps reals sobre la presència de meduses, entre elles la caravel·la portuguesa. Es tracta d’una nova iniciativa dins del que es coneix com a ciència ciutadana que permet els usuaris informar sobre l’albirament d’una medusa, pujant una foto i indicant l’espècie si es reconeix, per al que l’app inclou també una guia d’identificació de meduses. Es pot descarregar gratuïtament i ha sigut desenvolupada de manera conjunta per dos antics estudiants de la Universitat Politècnica de València i un grup d’investigadors de la Universitat d’Alacant. L’app inclou també una guia de primers auxilis en cas de picadura i permet no només informar sobre la presència de meduses sinó també d’altres incidents a les platges, com l’existència de taques d’oli o masses de plàstic.
Com és Physalia physalis?
Una de les característiques que s’ha subratllat d’aquesta espècie des dels mitjans de comunicació ha estat el fet de que Physalia physalis, malgrat les seues aparences, no és realment una medusa sinó una colònia. Una observació que no és del tot acurada, segons l’expert de la Universitat d’Alacant. «Medusa no és un terme vàlid en zoologia en el sentit que es referisca a un grup monofilètic sinó que és una manera informal de descriure un grup relativament heterogeni d’organismes que tenen en comú ser gelatinosos, tenir capacitat urticant i viure a la zona pelàgica dels oceans.» De fet, les dues classes de meduses que més comunament trobem al Mediterrani pertanyen a les classes Scyphozoa i Cubozoa, totes dues pertanyents al phylum Cnidaria. «I d’aquestes tampoc Cubozoa seria una “medusa verdadera”», aclareix l’expert.
El que és cert és que cada individu de caravel·la portuguesa és un ésser de vida colonial format per quatre tipus de zooids que necessiten la colònia per a sobreviure: el nemàtofor que fa la funció de flotador i va per sobre de l’aigua; els dactilozoids on es troben els nematocistes, amb què es defensen i cacen; els gastrozooids, que acompleixen funcions digestives, i les gonozooides, amb funció reproductora.
Physalia physalis i Physalia utriculus són les dues úniques espècies de la família Physaliidae, que pertanyen a l’ordre Siphonophora. Aquestes dues espècies són iguals en aspecte i capacitat urticant i sols es diferencien pel menor tamany de P. utriculus i per la diferent biogeografia de cadascuna. Physalia physalis, en particular, està present als oceans Atlàntic, Índic i Pacífic. Però l’atenció que ha rebut l’aparició d’individus de caravel·la portuguesa a les costes valencianes no ve del fet de no siguen pròpies del Mediterrani sinó per l’agressivitat de la seua picadura: mentre tens els seus tentacles enganxats a la pell, la quantitat de toxina que injecta es multiplica ràpidament. I de fet, va ser amb les toxines de P. physalis que es va començar a investigar el fenomen de xoc anafilàctic que va fer que Charles Richet obtinguera el Premi Nobel de Medicina l’any 1913.
Què fer en cas de contacte?
La picadura de la caravel·la portuguesa resulta molt dolorosa i especialment perillosa per a xiquets o adults dèbils. S’ha comprovat que una segona picada de caravel·la portuguesa, inclús molts anys després d’haver rebut una primera, i encara que a la primera s’injectara molt poca quantitat de toxines, pot generar la reacció de xoc anafilàctic que pot tindre conseqüències molt nocives si no s’atén amb celeritat.
Per aquest motiu, César Bordehore dona una sèrie de consells en cas que ens pique una caravel·la: «El primer que s’ha de fer és rentar la ferida amb aigua de mar, ni aigua dolça, ni alcohol, ni cap altra substància. A continuació, tractar de retirar ràpidament els tentacles amb algun utensili de plàstic com una targeta de crèdit o unes pinces, sempre sense utilitzar les mans. Però si fos possible, seria recomanable apropar-se directament a la posta sanitària més propera o a l’hospital depenent del grau d’agressivitat de la picadura.»