Ferran Zurriaga, impulsor de la renovació pedagògica al País Valencià, ha mort hui a Olocau, el poble on va nàixer en 1938. Ferran Zurriaga va desenvolupar al llarg de la seua carrera com a mestre una didàctica compromesa amb els infants i el seu entorn, i va potenciar especialment els itineraris didàctics i les descobertes de l’entorn natural i social. Un entorn que ha estat molt present en els seus treballs etnobotànics, fruit dels quals va sorgir una intensa col·laboració amb la revista Mètode.
A través dels seus articles vam poder descobrir el lledoner, l’arbre de les forques; els segadors de palma d’Olocau; els secrets de l’olivera o les esponeroses figueres. Articles que més tard es van recollir en el llibre Herbari: Viure amb les plantes, signat conjuntament amb un altre gran divulgador de l’etnobotànica, Daniel Climent. Molts dels seus articles, encara avui, tenen una gran recepció en la web de la revista, a través de la qual es poden recuperar.
En conèixer la seua pèrdua han sigut diverses les associacions valencianes que han destacat el gran paper de Ferran Zurriaga en l’educació valenciana i en defensa de la llengua, com ara Acció Cultural del País Valencià (de la qual va ser soci fundador) o Escola Valenciana (que va reconèixer la seua tasca en 2018 amb el Guardó Josep Vicent Garcia a la Trajectòria Individual). Zurriaga no va deixar mai de ser mestre, com ell mateix reconeixia en una entrevista amb motiu del Premi que li va atorgar Escola Valenciana, i la seua tasca sens dubte ha deixat empremta. La periodista Violeta Tena ho ha resumit així en la peça que li ha dedicat en la revista El Temps: «un home discret i feiner, sense el qual el País Valencià no seria el que a hores d’ara és».