Illes de calor i nits «tòrrides»: Un nou risc climàtic sota l’escalfament global

illes de calor i nits tòrrides

Les onades de calor posen en risc la salut humana. El catedràtic de Geografia Física Javier Martín-Vide ens parla en aquest article de nits tòrrides i de l’efecte d’illa de calor a les ciutats com a un nou risc climàtic a tenir en compte.

L’escalfament global és inequívoc –així ho va expressar l’IPCC ja fa uns anys–. En ciència no es discuteix la seva realitat, donades les nombroses dades instrumentals i els indicadors naturals que mostren un món més càlid que trenta anys enrere. Les sèries climàtiques de qualsevol regió porten impreses l’elevació tèrmica i, com a conseqüència, les glaceres retrocedeixen de manera nítida i el nivell de la mar augmenta any rere any.

«L’excés de calor augmenta clarament els ingressos hospitalaris, i la mortalitat dels ancians i de les persones amb malalties cròniques»

En les latituds mediterrànies, l’increment de la temperatura és particularment visible en l’estiu, ja per si mateix càlid, la qual cosa es tradueix en valors molt per sobre d’aquells que defineixen el confort climàtic. Estiu rere estiu, amb una freqüència en augment, les onades de calor arriben fins i tot a posar en risc la salut d’alguns dels nostres conciutadans, precisament els que viuen en condicions de pobresa energètica, que no disposen o no poden fer ús d’un aparell d’aire condicionat. L’excés de calor augmenta clarament la morbiditat, és a dir, els ingressos hospitalaris, i la mortalitat dels ancians i de les persones amb malalties cròniques. La termoregulació corporal es veu compromesa pels canvis fisiològics i comportamentals en el primer cas i la calor extrema agreuja les malalties dels segons. Per als rigors de la calor diürna, un cert nombre de municipis a Espanya han previst els anomenats «refugis climàtics», bé a l’aire lliure, en parcs ombrejats i amb aigua, bé en espais coberts condicionats. L’excés de calor és, doncs, un assumpte de salut pública, que anirà agreujant-se en les dues pròximes dècades.

Els valors tèrmics nocturns són gairebé sempre inferiors als diürns, encara que poden pertorbar considerablement el descans de les persones, amb incidència també en la salut dels grups humans. En climatologia, l’expressió nit tropical fa referència a aquella nit en la qual la temperatura mínima no descendeix per sota de 20 °C. Amb les parets de les cases i dels edificis recalfats durant el dia, són nits de dormir malament. En molts llocs d’Espanya, especialment, de la façana mediterrània i de la meitat sud del país, la mitjana anual de nits tropicals és de diverses desenes. Recentment, vam proposar l’expressió nits tòrrides per a aquelles amb una temperatura mínima de 25 °C o superior, a la vista de la seva creixent freqüència.

El major excés de calor nocturna i, conseqüentment, de nits tropicals i nits tòrrides es produeix en els centres de les grans ciutats, on hi ha un plus de calor, el que produeix un fenomen de modificació del clima per causa urbana: l’anomenada illa de calor. Es tracta d’una anomalia tèrmica positiva, és a dir, un escalfament del cor de les ciutats respecte a les seves perifèries, més fresques. És un fenomen multicausal, produït per, entre altres, l’alta capacitat calorífica d’alguns materials de construcció, el despreniment de calor a les ciutats pel trànsit rodat, l’enllumenat, les activitats domèstiques, l’aire condicionat, etc., i l’eficàcia dels sistemes de drenatge, que evacuen l’aigua ràpidament, i impedeixen que s’evapori des del sòl i s’obtingui el corresponent refredament de la superfície. Alguns estudis realitzats per geògrafs han mostrat que a Madrid, Barcelona i València hi ha nits amb diferències tèrmiques de més de 5 °C, i alguna pròxima fins a 8 °C, entre el centre d’aquestes ciutats i el seu espai periurbà. Si aquest fenomen era considerat anecdòtic fa trenta anys, i en tot cas tenia una connotació positiva per l’estalvi de calefacció a l’hivern, avui s’ha convertit en un nou risc climàtic, pels seus efectes negatius en la salut humana i l’augment del consum elèctric a l’estiu.

© Mètode 2021
Catedràtic de Geografia Física de la Universitat de Barcelona.