Noves tecnologies per a protegir la Terra

Torrent acull aquests dies el VI congrés Recent Advances in Quantitative Remote Sensing (RAQRS), que durant cinc dies reuneix persones de reconegut prestigi mundial en el camp de la teledetecció, és a dir,  l’observació i l’anàlisi de la Terra des de satèl·lits. El congrés, que compleix vint anys, posa el focus d’atenció en l’aplicació de l’observació terrestre per a monitorar l’estat de salut del planeta.

La sessió d’obertura, celebrada dilluns, va comptar amb les intervencions de José Antonio Sobrino, president del congrés; Joaquín Aldás, vicerector de Planificació, Qualitat i Tecnologies de la Universitat de València; Juan Jesús Ros, alcalde de Torrent, i Jorge Alarte, representant institucional de la Generalitat Valenciana.

Tots els participants assenyalar la importància que la ciència treballe al servei de la ciutadania per a ajudar a millorar tant les seues vides diàries com l’entorn en què aquestes es desenvolupen. En aquest sentit, José Sobrino va incidir en la rellevància de les aplicacions que la teledetecció ofereix per ajudar a protegir el medi ambient. El president del congrés va insistir en la magnitud del problema de l’escalfament global, que està destruint àrees senceres del planeta i les llars de moltes poblacions, amb inundacions i sequeres cada vegada més extremes. Davant aquesta situació, que Sobrino va descriure com a «dramàtica», la teledetecció «té la possibilitat i, per què no, la responsabilitat d’aconseguir un món millor».

Per la seua part, Joaquín Aldás va ressaltar la necessitat que projectes científics amb un «enfocament humanista», com els que es duen a terme mitjançant la teledetecció, es donen a conèixer. És important, va assenyalar Aldás, mostrar que les ciències bàsiques com la física es fan amb un propòsit determinat, que involucra tota la població.

«L’Agència Espacial Europea fa trenta anys que utilitza tècniques de teledetecció que han permès monitorar l’estat de salut del planeta i obtenir dades sobre el clima i la seua evolució»

Les mencions a la pandèmia de covid-19 van estar presents durant la cerimònia d’inauguració. L’edició celebrada aquesta setmana estava originalment pensada per a tenir lloc durant 2020, però el confinament i les restriccions sanitàries van obligar a endarrerir l’acte dos anys. Sobrino, Aldás, Ros i Alarte van coincidir a ressaltar com la pandèmia ha evidenciat el paper essencial que la ciència té en el desenvolupament de les societats i com aquesta és fonamental per assegurar la millora en la vida de les persones i de l’estat de salut del planeta.

Després de la sessió d’obertura va tindre lloc la conferència inaugural del congrés, a càrrec de Mark Drinkwater, cap de la secció de missions espacials terrestres de l’Agència Espacial Europea (ESA). Va centrar la seua ponència en el progrés i els assoliments aconseguits per l’ESA en els últims anys, així com en els futurs projectes que ja es troben en preparació.

Drinkwater va iniciar la seua intervenció destacant que la protecció de la Terra és una qüestió urgent. «Tenim una gran responsabilitat sobre el nostre planeta i hem de protegir la vida que l’habita», va apuntar. Amb aquest objectiu, l’Agència Espacial Europea fa trenta anys que utilitza tècniques de teledetecció que han permès monitorar l’estat de salut del planeta amb el fi d’obtenir dades sobre el clima i la seua evolució. El ponent va fer un repàs per les missions d’exploració de la Terra més destacades fins al moment, que han analitzat distintes àrees clau per a avaluar-ne les condicions. D’aquesta manera, va explicar com l’ESA fa servir la teledetecció per a obtenir informació sobre indicadors rellevants com el gruix dels pols, la radiació de l’atmosfera o l’estat de la biomassa.

L’Agència Espacial Europea està treballant també en els futurs projectes que contribuiran a aquesta anàlisi de la situació de la Terra. Entre ells, hi destaquen el projecte FLEX, que estudiarà l’estat de la vegetació terrestre i el projecte FORUM, que mesurarà les emissions de radiació del planeta. L’inici d’aquestes exploracions està planejat per als anys 2025 i 2027, respectivament.

Pel que fa als objectius pendents de l’Agència Espacial Europea, Drinkwater va destacar el treball que s’està realitzant per a produir satèl·lits més menuts, que permeten reduir el temps i el cost de les missions d’exploració terrestre. Drinkwater va insistir en la importància de continuar treballant en el monitoratge d’aspectes fonamentals com el nivell del mar i els canvis del clima. A més, va ressaltar la necessitat d’investigar noves dades que actualment no estan sent analitzades, com la quantitat de recursos naturals disponibles.

© Mètode 2022
POST TAGS:
Graduada en Periodisme per la Universitat de València.