Òmicron, una variant més contagiosa però més lleu?

El passat 29 de novembre, l’Hospital Gregorio Marañón de Madrid va confirmar el primer cas d’infecció de la variant òmicron de coronavirus a Espanya. En les darreres setmanes, els contagis per coronavirus han crescut de forma exponencial a Espanya, de manera similar a com ho han fet en altres països del món. Mentrestant, a Sud-áfrica, on es va identificar la variant òmicron per primera vegada, els casos comencen a baixar tan ràpidament com van pujar. Aquesta nova variant, que ja és la majoritària a Països Baixos i Suïssa, entre altres, ha despertat algunes incògnites importants a què la comunitat científica tracta de donar resposta. Tot i que, segons expliquen diverses veus expertes, la variant òmicron seria més contagiosa que la delta, sembla ser que els símptomes són més lleus, gràcies en part a la vacunació i, per tant, s’estan registrant menys hospitalitzacions i defuncions que a altres onades.

Preguntats per Mètode, tant Salvador Macip, metge i investigador de la Universitat de Leicester (Regne Unit) i de la Universitat Oberta de Catalunya, com la investigadora de FISABIO Alma Bracho coincideixen a assenyalar que, tot i que el percentatge d’hospitalitzacions és més baix que en les anteriors onades, no podem relaxar-nos, ja que l’alta transmissibilitat d’òmicron genera una gran quantitat de casos, que es tradueixen en més persones hospitalitzades, encara que siga en una proporció menor. I el mateix passa amb la mortalitat.

Els motius pels quals aquesta nova variant és més contagiosa que les anteriors encara no estan totalment clars, però els experts comparteixen la idea que és degut a les parts del sistema respiratori a què afecta aquesta mutació del virus. Alma Bracho explica que la variant òmicron infecta preferiblement les vies superiors del sistema respiratori (de la gola al nas) «de manera que, al estar en contacte o parlar amb altres persones, la persona infectada expulsa més virus». Per això els símptomes més comuns d’aquesta variant són la faringitis (mal de gola) i la secreció nasal. A més, afegeix Salvador Macip, «sembla ser que aquesta variant té menys capacitat de quedar-se als pulmons, el que contribueix al fet que siga una malaltia menys greu».

Altre dels motius pels quals aquesta variant pot estar estenent-se tan ràpidament és la similitud dels seus símptomes amb els d’altres malalties respiratòries habituals que en els últims dos anys havien estat menys presents, com els refredats normals, típics d’aquesta època de l’any. «Això pot fer que es confonguin unes malalties amb altres, perquè els símptomes són semblants. Per això són importants els tests i les quarantenes fins a estar segur de quina infecció es té», assegura Macip. A Espanya, s’acaba de reduir el temps de quarantena per a les persones infectades, i fins i tot s’ha plantejat eliminar l’obligació a fer-ne quan la persona que ha tingut contacte amb un positiu està vacunada. Són coherents aquestes propostes? Alma Bracho explica que depén de diversos factors i, sobretot, de la situació particular de cada país: «La decisió de reduir el temps de la quarantena, des d’un punt de vista sanitari, podria justificar-se pel caràcter més lleu dels símptomes i pel menor temps de recuperació que de moment estan presentant els pacients». De tota manera, apunta que l’adopció d’aquestes mesures no és tan pels motius sanitaris com pels econòmics: « Hi ha un problema i és que molts serveis imprescindibles podrien quedar sense personal».

Per a entendre per què la COVID-19 continua variant i afectant també a les persones vacunades, és essencial atendre la natura d’aquestes variants del coronavirus. Els virus experimenten mutacions, és a dir, petits canvis, constantment. En la majoria de casos, les mutacions no els afecten, però de tant en tant, una d’aquestes variants fa que el virus s’adapte millor al seu entorn (per exemple, contagiant més). Aquestes mutacions són les que acaben dominant. Salvador Macip explica breument què fa diferent la variant òmicron d’altres anteriors: «Hi ha tres paràmetres principals que ens preocupen de les variants: que contagiïn més, que s’escapin de les defenses i que causin una malaltia més greu. L’òmicron, comparada amb la delta, és força més contagiosa, els anticossos no l’aturen tan bé però sembla que causa quadres més lleus». D’altra banda, Alma Bracho reconeix que, tot i que en les últimes variants del virus estan presentant una major transmissibilitat, de moment no tenen major virulència, «el que ens pot convidar a l’optimisme i a pensar que l’evolució del virus continuarà amb aquesta tendència».

Això, no obstant, no vol dir que s’espere que el virus desaparega. «Aquest virus ha vingut per a quedar-se», afirma Bracho. Amb tot, l’evolució més probable, explica, és que la COVID-19 acabe pareguent-se als altres coronavirus que existeixen des de fa anys i als que no parem atenció perquè no suposen molt de perill per a la població. Entre la immunitat obtinguda pel contagi i la de les vacunes, continua Bracho, el virus «anirà perdent importància, s’incorporarà a les nostres vides i ens hi acostumarem». Però perquè açò passe, el procés de vacunació és indispensable. La investigadora recorda que a Alemanya, on el percentatge de persones vacunades és menor que a Espanya, compten actualment amb tres vegades més de defuncions per coronavirus. També Salvador Macip remarca la importància de la immunització: «la situació d’ara és sens dubte millor que la de l’any passat, i això és gràcies a la vacunació massiva».

© Mètode 2021
Graduada en Periodisme per la Universitat de València.