Conversa entre l’escriptor i crític Julià Guillamon i l’entomòleg Xavier Bellés
Papallones amb pell de tigre
Julià Guillamon, autor de Les cuques, conversa amb l'entomòleg Xavier Bellés sobre la novel·la, els insectes i la biodiversitat a casa nostra.
El catedràtic de Filologia Catalana de la UJI i expert en retòrica analitza el discurs de dos del temes científics del moment: el canvi climàtic i la pandèmia de COVID-19.
Amb motiu del Dia mundial de la sida parlem amb Esteban Martínez, metge i president de GESIDA, per a conèixer la situació de les persones amb VIH en el context de l'actual pandèmia.
Els bacteris resistents als antibiòtics s’han convertit en una de les principals amenaces per a la salut mundial. El projecte MicroMón@UV consciencia sobre el perill de l’ús inadequat d'aquests medicaments.
El biòleg i socioecòleg Ramon Folch, col·laborador de Mètode, rep el Premi Nat 2020, atorgat pel Museu de Ciències Naturals de Barcelona a persones o institucions que han aportat una nova mirada a la divulgació de les ciències naturals.
Dilluns passat Pfizer anunciava en un comunicat de premsa que la candidata a vacuna que desenvolupa contra la COVID-19 mostra una eficàcia del 90 %. Analitzem amb diverses veus expertes com interpretar informacions com aquesta.
Nova convocatòria per a la recepció d'articles de la revista Mètode sobre post-humanisme. Data límit d’enviament: 22 de març de 2021.
Amb motiu de la Setmana de la Ciència sortegem sis exemplars del llibre Retrats de ciència en les xarxes socials de Mètode (dos a Twitter, dos a Instagram i dos a Facebook).
Mètode publica en format digital Cròniques de l’ADN, recull dels articles escrits pel científic català Pere Puigdomènech al llarg de deu anys en El Periódico.
Aquesta setmana s’ha presentat el primer manifest mundial contra les pseudociències en salut. El divulgador i professor de la UPV José Miguel Mulet opina sobre la notícia.
Selecció de les principals novetats editorials en matèria de divulgació científica que s'han publicat durant setembre i les primeres setmanes d'octubre de 2020.
El Nobel de Química ha premiat Emmanuelle Charpentier i Jennifer A. Doudna pel desenvolupament de les eines d'edició genètica CRISPR-Cas9. Lluís Montoliu analitza el camí recorregut fins a arribar al guardó.
El desenvolupament de vacunes comporta molt de temps, sovint més de quinze anys. La pandèmia de SARS-CoV-2 ha accelerat el procés en un temps rècord. Aquesta cursa, però, no ha fet més que començar. Són moltes les incògnites que ens ofereix el futur pròxim.
L'Acadèmia Sueca ha reconegut amb el Nobel de Física la tasca de Roger Penrose, i de Reinhard Genzel i Andrea Ghez. Què hi ha darrere d'aquest guardó compartit? Quan es va començar a parlar dels forats negres? Ho analitza Manel Perucho.
Fernando Ballesteros opina sobre la troballa de fosfina a Venus i les hipòtesis sobre els possibles indicis de vida en altres planetes.
La monografia editada per la revista Mètode obté el guardó al millor llibre de ciències naturals i aplicades.
L'article mostra, a través de diversos mapes, la distribució geogràfica de la COVID-19 i analitza els factors ambientals que han pogut contribuir a la seua expansió.
La secció del catedràtic d'Astronomia Vicent J. Martínez a la revista Mètode, «Desvelant l’univers», fa vint anys.
Mossèn Reig, que és llarg com un sant Pau, arrossega la cadira de la canalla, la que té les potes més curtes i l’acosta al foc de rogle. S’hi asseu, mig eixarrancat.
La primera vegada que vaig veure en Fernandinho va ser a la presentació del llibre de l’amiga Sara Miralpeix Becher. Després de molt de temps dedicada amb cos i ànima a l'edició de llibres de text, la Miralpeix havia decidit fer un tomb a la seva vida.
Jo soc la Cronista. Que quedi clar des del començament. En aquests temps nostres, si és que nostre arriba a ser res, tot està molt embullat. No hi ha partícula que no sigui penetrada per la confusió. I més encara en aquesta Ciutat incontrolable.
El Géza Ribli ho recorda just llavors i comença a seguir per un passadís llarg aquella noia de jersei negre. Fa uns trenta anys d’aquell matí que després d’arribar al despatx i escoltar una de les frases del Péter Mészarós va pensar que si l’avorriment era una malaltia, ell ja feia temps que la patia.