illus enterramorts

La primera vegada que vaig veure en Fernandinho va ser a la presentació del llibre de l’amiga Sara Miralpeix Becher. Després de molt de temps dedicada amb cos i ànima a l'edició de llibres de text, la Miralpeix havia decidit fer un tomb a la seva vida.
0
illus ciutat de quàntum

Jo soc la Cronista. Que quedi clar des del començament. En aquests temps nostres, si és que nostre arriba a ser res, tot està molt embullat. No hi ha partícula que no sigui penetrada per la confusió. I més encara en aquesta Ciutat incontrolable.
0
il·lustració Amor cienciaferides

El primer vol parabòlic va ser un dilluns. Ho sé perquè els dilluns solien ser odiosos; sempre les classes de rus a dos quarts de vuit del matí, quan era impossible comprendre res dels casos gramaticals.
0
illustració cienciaferides fotografia zverek

El Géza Ribli ho recorda just llavors i comença a seguir per un passadís llarg aquella noia de jersei negre. Fa uns trenta anys d’aquell matí que després d’arribar al despatx i escoltar una de les frases del Péter Mészarós va pensar que si l’avorriment era una malaltia, ell ja feia temps que la patia.

0
Cròniques de l'ADN - Pere Puigdomènech

Mètode publica Cròniques de l’ADN, recopilació dels articles escrits pel científic Pere Puigdomènech al llarg de deu anys en El Periódico de Catalunya.
0
ebola - Pere Puigdomènech

Ens podem sentir lluny d’algunes malalties com l'ebola, però la globalització del moviment de persones i productes i el canvi climàtic ens hi acosten.

0
Turisme

Tenim discussions sobre el turisme a casa nostra. D’una banda, el turisme és un dels pilars de la nostra economia; d’altra, hi ha veïns que se senten molestos pel que consideren un excés.
0
Meduses - Pere Puigdomènech

Ara que s’acaba l’estiu ja no ens preocupen gaire les meduses, però hi ha diverses raons per a continuar-hi pensant.
0
imatge portada cienciaferides

A partir del dilluns 3 d’agost, els lectors i lectores que visiten la web de Mètode podran llegir cinc relats inèdits escrits per noves «escriptores cienciaferides». Aquest estiu se sumen a aquesta sèrie de relats les visions de Mònica Batet, Carlota Gurt, Jaume C. Pons Alorda, Anna Balbona i Albert Villaró.
0
Número 106 revista Mètode, Bo per a menjar

El número 106 de Mètode, coordinat per Gonzalo Casino i Montserrat Rabasa, aborda les relacions entre alimentació, societat i salut.
0
mani rosalind franklin nobel

El rol de víctima atribuït dins de la llegenda de la doble hèlix no hauria d’eclipsar les brillants aportacions de Rosalind Franklin, sovint menystingudes en les narracions esquemàtiques de la seua trajectòria científica.
0
Lectures de divulgació científica

Aquesta nova entrega de l'aparador de Mètode recull propostes de lectura de divulgació científica per a les setmanes d'estiu de 2020.
0
diana proteases

Malgrat tots els assoliments aconseguits en tan curt termini de temps, és necessari subratllar que l'obtenció d'un fàrmac capaç d'inhibir alguna de les proteases del SARS-CoV-2, o de qualsevol altre agent patogen, és un procés llarg i complex que exigeix la participació de diferents branques de la ciència.
0
sequera canvi ambiental

Resulta necessària una valoració ambiental de caràcter integral, és a dir, contemplant la dimensió ecològica, però també l'econòmica i la social. A més, si posem la lupa sobre el País Valencià, veiem que aquest territori presenta unes característiques singulars.
0
portada retrats de ciència

Retrats de ciència inclou trenta-cinc entrevistes a científics publicades en Mètode, trenta-cinc converses amb eminències que es trobaren cara a cara amb periodistes i científics col·laboradors de la revista i exposaren la seua obra i persona. Però, com va ser aquesta experiència?  
0

Un any més, ciència i literatura es fonen i combinen en el concurs de relats curts Inspiraciència. Abans del 21 de juny, totes les persones que vulguen participar-hi podran enviar els seus relats d’inspiració científica en castellà, català, gallec i euskera.
0
disseny portada estàndards

L'últim número de la revista Mètode aborda la qüestió dels estàndards en la ciència, amb especial èmfasi en la biologia sintètica.
0
imatge de ciutat vella, a València, buida | hàbits

Un estudi internacional coordinat per Vicent Balanzá, professor de Psiquiatria de la Universitat de València, tracta de conèixer quin ha sigut l'impacte del confinament en els hàbits de vida saludable de la ciutadania i poder planificar la postpandèmia «de la millor manera possible».
0
Vicent Pelechano laboratori

El bioquímic d'Algemesí Vicent Pelechano, juntament amb el grup de recerca que lidera a Suècia, ha desenvolupat un mètode senzill, ràpid i barat per a poder detectar el SARS-CoV-2 en malalts. Ens ho explica en aquesta entrevista.
0
crisi covid emergència climàtica

Desplaçar el canvi climàtic de l'agenda mediàtica podria comportar el risc que s'endurisca el consens d’una narrativa a favor del creixement econòmic que deixe la qüestió mediambiental en un segon pla.
0
coronavirus cignes negres

Malgrat que el coronavirus és un microbi, l'autor fa ús de dos símils animals per explicar l'aparició, sobtada i imprevista (o no) de fenòmens com la COVID-19, però també d'altres desastres «imprevistos», siguin econòmics, socials, polítics o altres.
0
mèlia carrer valència natura des del balcó

Durant la quarantena, el cant de les oronelles o el suau dansar de les fulles s’han convertit en espectacles que ens acosten la natura al balcó. Quatre experts ens ajuden a conèixer la fauna i la flora que donen vida a la ciutat.
0
imatge SARS-COV-2 COVID-19 vida

Ens cal repensar molts aspectes de la nostra vida quotidiana, de les nostres escales de valors, de les nostres pràctiques econòmiques i culturals, en fi, de la nostra coexistència amb la resta de la natura i, especialment, del nostre respecte pels animals no humans.
0
imatge València buida confinament COVID-19

El planeta s’està beneficiant de l’aturada de moviment humà? Està disminuint la contaminació? Experts de la Universitat Politècnica de València i de la Universitat de València reflexionen sobre l'impacte ambiental del confinament.
0