Parlar obertament del càncer

L'oncòloga Àngels Royo presenta el llibre de divulgació Clar i ras. Parlem de càncer 

Clar i ras: Parlem del càncer

La paraula càncer és una de les més temudes avui dia. A partir dels primers minuts d’un diagnòstic, la vida del pacient i la de les persones del seu voltant es transforma per a no tornar a ser la mateixa. Un nou camí s’inicia a partir de la sortida de la consulta, i els dubtes i la incertesa es converteixen en companys de viatge. En aquest punt, el paper del personal sanitari esdevé essencial per a donar resposta a les primeres preguntes. Tanmateix, metges i altres professionals de la salut, sovint acostumen a mantenir una espècie de «distància de seguretat» a l’hora de parlar sobre qüestions de futur que, a pesar de ser transcendentals, són totalment incertes. Però, afortunadament, l’educació emocional i la pedagogia comencen a fer-se lloc entre el personal sanitari, que es llença a parlar de vida, mort, dolor i processos, com el cas de l’oncòloga Àngels Royo al seu llibre Clar i ras. Parlem del càncer (Vincle editorial, 2020). 

El passat dimecres 4 de març Àngels Royo va presentar, al Centre Cultural del Carme de València, Clar i ras. Parlem del càncer, un llibre de caràcter divulgatiu adreçat al gran públic. L’oncòloga va estar acompanyada per Martí Domínguez, autor del pròleg i director de la revista Mètode, Daniel Almenar, cap d’Oncologia de l’hospital Doctor Peset, i Manolo Gil, en representació de l’editorial Vincle. El llibre ha estat il·lustrat per Jaume Pallardó, premi Ciutat de València de Còmic 2012. 

La divulgació i el relat s’entrellacen al llarg de noranta pàgines per a contar una història d’«oncologia divulgativa» —com ho anomena l’autora— que planteja debats presents en el dia a dia de qualsevol pacient. Un dels més rellevants és el relacionat amb la informació: als metges els molesta que es demane una segona opinió? Convé que els familiars amaguen informació a la persona malalta? Quines preguntes es poden fer als oncòlegs? Segons explica l’autora, la informació és quelcom vital a l’hora de passar per un tractament. Per això és molt important que els metges faciliten adreces de referència en Internet als pacients per a evitar les respostes poc fonamentades del «Doctor Google». Tal com explica l’autora, el procés del càncer requereix la presa de decisions transcendentals i, per poder fer-les de la manera més encertada, es necessita la màxima informació possible. 

El càncer no és una batalla

Clar i ras. Parlem del càncer, fa una crida a trencar amb les metàfores i els eufemismes que construeixen una imatge de la malaltia que es pot tornar en contra dels pacients, com explica Susan Sontag al seu llibre La malaltia i les seues metàfores. Royo conta que, per exemple, igualar el càncer a una lluita pot esdevenir punitiu per al pacient perquè l’evolució del diagnòstic no depén directament de l’actitud del malalt. D’això també en va parlar Daniel Almenar, de la necessitat de deixar de veure el càncer com si fóra un conflicte bèl·lic entre el pacient i el seu cos. El càncer és una malaltia, no té intencions bones o roïns, per tant no s’ha de demonitzar quelcom amb què el pacient ha de conviure, ja que això implica responsabilitzar-lo de coses que que no estan al seu abast. A més, la concepció del càncer com a una lluita també implica igualar la victòria amb la supervivència i la derrota amb la mort.

D’altra banda, s’ha de ser conscient que el càncer no sempre és sinònim de mort. El descobriment de dianes terapèutiques i els avanços en la investigació de la immunoteràpia permeten concretar els tractaments i augmentar-ne el benefici per al pacient. A més a més, els tractaments més coneguts com la quimioteràpia o la radioteràpia continuen donant resultats positius, sobretot si són en combinació amb altres teràpies. 

Ara bé, tal com indica un informe de la Societat Espanyola d’Oncologia Mèdica (SEOM), el càncer és una de les primeres causes de mortalitat al món, amb major incidència dels càncers de pulmó, colorectal , estómac  i de fetge. L’informe explica que l’any 2018 es varen produir aproximadament 9,6 milions de morts relacionades amb tumors en l’àmbit global. Aquestes xifres indiquen que encara hi ha molt de camí per recórrer. Segons la SEOM, la incidència del càncer augmentarà dels 18,1 milions de nous diagnòstics l’any 2018 als 29,5 milions l’any 2040.

Tot i això, com explica l’autora al llibre, no podem parlar de càncer com a l’epidèmia del segle XXI, perquè, en primer lloc, no és una malaltia infecciosa i, a més, cal tenir en compte altres factors importants que determinen l’augment de les xifres d’incidència com són la millora de les tècniques diagnòstiques i l’envelliment de la població. 

Trencar mites 

Tal com van remarcar els experts durant la presentació, en el procés del càncer i del seu tractament hi participen moltes persones: metges, farmacèutics, infermers, psicòlegs, pacients, famílies… És una situació molt dura, de vegades esgotadora, en la qual es travessen estats emocionals molt diferents i intensos que transformen la percepció i la manera de relacionar-se amb l’entorn. Junt a la força desmesurada per a continuar endavant se situa també la por. La por al patiment, a la mort, a la mateixa por… Aquesta emoció tan complexa no se’n va mai, però fins i tot en aquest  procés es pot gaudir de la vida. 

Però per a poder gaudir d’aquests moments cal espantar la por i comunicar allò que sentim. És per això que llibres com Clar i ras. Parlem del càncer són essencials per a motivar que les relacions entre els metges i les famílies esdevinguen més properes i amb major confiança. Amb el llibre, Àngels Royo fa un pas endavant per a generar millors relacions amb la malaltia, amb nosaltres mateixos i amb els encarregats de gestionar-la a l’hospital i a casa. En definitiva, per a construir, entre tots, una oncologia més conscient i més humana.

© Mètode 2020
Estudiant de Periodisme de la Universitat de València.