La partícula que ho explica tot

higgs-esof1

Mikkel Ostergaard/ESOF2014

 

Anna Mateu (Copenhagen). Sobre el bosó de Higgs s’han escrit pàgines i pàgines als mitjans de comunicació, des d’abans inclús de l’anunci oficial de la seua descoberta el passat 4 de juliol de 2012. Dos anys després, el CERN continua descobrint noves propietats d’aquesta partícula, tal com mostren els resultats de l’experiment CMS publicats aquesta setmana en la revista Nature Physics. Però a més de nous resultats, la famosa partícula continua generant expectació, tal com s’ha pogut comprovar aquesta setmana a Copenhaguen en les diferents sessions de l’ESOF 2014 que han girat al seu voltant, inclòs un diàleg entre Rolf Heuer i Fabiola Gianotti durant la cerimònia d’apertura.

La que va ser l’encarregada d’anunciar la gran descoberta del CERN, com a portaveu de l’experiment ATLAS en aquells moments, justifica l’interès social i científic en el fet de tractar-se d’una partícula «molt especial». La professora Gianotti ho resumia d’aquesta manera: «El bosó de Higgs és una partícula clau per entendre perquè el nostre univers està fet de la manera en què ho està». A la qual cosa el director del CERN afegia entre riures: «Sense aquesta partícula no existiríeu, així que hauríeu d’estar-nos molt agraïts per haver descobert per què podeu existir».

Però, coneix el gran públic què és i què ens diu aquesta partícula? Segons el professor Heuer, «subestimem el públic general, que sí que està interessat en la ciència». I el director del centre de Ginebra va voler posar com a exemple la conversa que va mantenir amb un taxista, que en assabentar-se de qui era el seu passatger va exclamar: «CERN! Jo sé què feu allà. Vaig veure la pel·lícula Àngels i dimonis. I em va resultar tan interessant que ara visite la vostra pàgina a diari». A l’anècdota, el professor Heuer només va voler afegir: «I això és el que necessitem».

higgs-esof2

Mikkel Ostergaard/ESOF2014

Ciència i religió, un debat vigent

El bosó de Higgs no és l’únic experiment, ni l’única descoberta, que s’ha dut a terme en el CERN, però sens dubte és el més conegut pel gran públic. Com ha influït en aquesta difusió el mediàtic malnom de «partícula de Déu»? «No m’agrada aquest malnom», assegurava Rolf Heuer en una roda de premsa aquesta setmana, seguint la línia que el mateix Higgs ha manifestat ja en diverses ocasions; «però l’accepte», afegia amb diplomàcia. Fabiola Gianotti anava un pas mes enllà sobre com la partícula ha arribat a l’opinió pública, i tot i coincidir amb Higgs i Heuer en no agradar-li, justificava aquesta elecció: «Aquesta partícula és la més especial que hem descobert, i en certa manera, el malnom de partícula de Déu ve a dir això».

higgs-esof3

Mikkel Ostergaard/ESOF2014

Les relacions entre ciència i religió no estan exemptes de polèmica, potser per això, en un gest d’acostament entre les dues postures, el director del CERN i el papa Francesc es van reunir el passat mes de maig al Vaticà, en una trobada on el pontífex va mostrar el seu interès pel debat entre filosofia, teologia i ciència. «El papa estava molt interessat en la dificultat de trobar un llenguatge comú entre totes elles», va explicar Heuer, que va afegir que el fet de parlar com un científic o com un teòleg moltes vegades et feia perdre la perspectiva de l’altra part. Sobra aquesta qüestió s’ha debatut també aquesta setmana en un seminari a Divonne (França), baix el títol «The Big Bang and the interfaces of knowledge: towards a common undestanding of Truth?», en el qual han participat científics del CERN, filòsofs i teòlegs.

Un xoc entre dues formes d’entendre el món que possiblement continue produint friccions mentre el CERN vaja generant nous resultats sobre l’origen i composició de l’univers, perquè tal com assegurava la física Fabiola Gianotti aquesta setmana, «el descobriment del bosó de Higgs només va ser el començament del viatge de l’LHC».

 

© Mètode 2014

Cap de redacció de la revista Mètode.