Un pas més en la protecció de les abelles

La Comissió Europea ha donat llum verda al vet de tres plaguicides, potencialment perjudicials per a la població d’abelles productores de mel, durant un període de dos anys gràcies al suport de 15 dels 27 Estats membres (Espanya entre ells). Així, els ecologistes i apicultors que des de fa anys demanen solucions per combatre la desaparició de l’insecte s’anoten un punt a favor front a les grans multinacionals que fabriquen els pesticides afectats, Bayer y Syngenta. La restricció dels químics, que pertanyen a la família dels neonicotinoides (imidacloprid, clothianidin i tiametoxam), estava prevista en principi per a entrar en vigor aquest juliol, però s’ha posposat per al pròxim 1 de desembre. La Comissió Europea ha adduït «raons legals», perquè «la majoria d’agricultors ja havia comprat o demanat les llavors per a l’estiu».

La polèmica votació arribà a Brussel·les de la mà d’un estudi realitzat per l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA) com a resposta a la preocupació creixent entre els apicultors, que va ser publicat el passat 16 de gener. L’informe concloïa que les substàncies neonicotinoides utilitzades per evitar plagues a cultius com gira-sols, dacsa, cotó o colza, afecten el sistema nerviós central de les abelles mel·líferes i són en bona part responsables del Desordre del Col·lapse de les Colònies (CCD). Aquest síndrome pot provocar que moltes abelles moren desorientades i fins i tot potenciar deficiències fisiològiques i neurològiques. Per exemple, «genera problemes de comunicació i coordinació en l’abella obrera, que deixa de treballar al rusc, o problemes de fertilitat en la reina. Aquestes carències en un animal social com la abella són una bomba», explica Enric Simó, apicultor de l’Agrupació de Defensa Sanitària Apícola (APIADS).

De fet, el febrer passat activistes de Greenpeace, Ecologistes en Acció i la Coordinadora d’Organitzacions d’Agricultors i Ramaders (COAG) van exigir a la Comissió Europea que retirés del mercat els pesticides neonicotinoides. Argumentaven que la desaparició de les abelles de mel perjudica greument l’economia perquè «el 84% de la producció alimentària depèn estretament de la pol·linització desenvolupada per les abelles». Segons va alertar COAG al diari Cinco Días, l’activitat pol·linitzadora suposa un volum aproximat de 165.000 milions anuals a nivell mundial i prop de 22.000 a Europa. Però no sols es tracta d’una qüestió econòmica. Com adverteix Enric Simó, «està en joc tot l’ecosistema. Es carregaran l’equilibri de la biodiversitat si les colònies d’abelles continuen disminuint».

«El 84% de la producció alimentària depèn de la pol·linització duta a terme per les abelles»

«A València, on la mortalitat ha augmentat fins el 50%, s’han detectat “dosis suficients” per enverinar l’insecte als cultius analitzats»

Menys abelles a la Comunitat Valenciana

Precisament APIADS segueix des de fa més de deu anys la incidència del CCD a la Comunitat Valenciana, on hi ha més de 400.000 ruscs i quasi 1.900 apicultors. Mitjançant un conveni amb la Facultat de Farmàcia de la Universitat de València, analitzen abelles i material vegetal en cultius on s’han donat casos d’intoxicació de l’animal. «Les dades demostren que la mortalitat de les abelles, que en casos normals seria d’un 15% i als últims anys arriba fins al 40 o 50%, és a causa dels pesticides. Hem detectat a les plantes dosis suficients per provocar la mort de l’insecte», explica l’apicultor. A la regió valenciana, caracteritzada pel conreu del cítric, el problema jau en què «els llauradors polvoritzen els tarongers o mandarins en època de floració. L’abella sent gran atracció per les flors i menja un aliment enverinat que la mata subtilment», lamenta.

Postures enfrontades

Com era d’esperar les dues grans companyies implicades, Bayer i Syngenta, no s’han pres bé la prohibició. Segons arreplega El País, un portaveu de la multinacional alemanya, que produeix clothianidin i tiametoxam, assegura que «els neonicotinoides són segurs per a les abelles si s’utilitzen correctament segons les instruccions». La normativa europea permet utilitzar els neonicotinoides fora de la temporada d’activitat de les abelles. Malgrat tot, «els agricultors els utilitzen en època de floració. Per molt que al prospecte s’advertesca contra aquesta pràctica, no hi ha cap control efectiu per part de l’administració», manifesta Enric Simó.

Un altre dels arguments als quals ha recorregut Bayer és que «la disminució de la població en abelles existia abans de la comercialització d’aquests pesticides». A açò també contesta l’apicultor valencià: «Hi ha evidències de que a països com Espanya, França o Itàlia, on s’ha disparat la venda de químics neonicotinoides, aquesta és directament proporcional a la mort d’abelles».

Des d’APIADS aplaudeixen el triomf que significa per a les abelles el vet dels tres pesticides tòxics, encara que no poden ocultar la sorpresa. «Aquestes empreses multinacionals s’estan jugant una bona part dels seus ingressos. Compten amb recursos que no ens podem ni imaginar, una maquinària jurídica enorme. Açò ha sigut des del principi com David contra Goliat», afirma Enric Simó. De tota manera, són conscients que els queda un llarg camí per recórrer: «És un primer pas, però continuarem arreplegant dades per demostrar a la Unió Europea que hi ha arguments per a la prohibició total d’aquests productes», conclou.

Laura Garsando. Estudiant de Periodisme de la Universitat de València.
© Mètode 2013.

«Arreplegarem més dades per provar a la Unió Europea que existeix motiu per prohibir definitivament els pesticides neonicotinoides»

Enric Simò