Per a tots l’energia, per a tots tot

Nikola Tesla i la ciència des de la perspectiva col·lectivista d'Orxata Sound System.

Dins el programa de reivindicació política total que proposen Orxata Sound System també hi ha lloc, com no podia ser d’una altra manera, per a algunes qüestions relacionades amb la ciència. L’exemple més clar es troba al segon disc del grup, 2.0 (autoeditat, 2011), que conté una cançó en homenatge a Nikola Tesla, una figura revaloritzada en els últims anys en gran part gràcies a la xarxa. «Era un nom que havíem sentit des de feia temps perquè s’ha convertit en una mena d’icona pop, però el que ens féu interessar-nos d’una manera més política fou descobrir en primera persona grups autònoms quasi clandestins que investiguen sobre l’energia lliure», explica un membre del grup. Tesla –la cançó–, fa un repàs pel llegat teòric del físic croata i d’altres científics considerats, com a mínim, heterodoxos. Sobre una insistent base electrònica, hi fan acte de presència algunes figures polèmiques de la història de la ciència. Des del mateix Tesla, pioner en formular una teoria sobre l’energia lliure, fins a Feinberg, Boyer, Dirac o Mallowe. Tots ells mantenien la idea que existeixen a l’univers fonts d’energia il·limitada, una teoria que hauria estat bandejada per la indústria energètica.

«Tesla –la cançó–, fa un repàs pel llegat teòric del físic croata i d’altres científics considerats, com a mínim, heterodoxos»

Els plantejaments sobre l’energia antigravitatòria discorren, en les seues distintes versions, entre postulats científics propers a la física quàntica i altres terrenys més pantanosos relacionats amb la mística o la filosofia zen. Tots aquests elements, junt a altres aspectes polítics i econòmics, han donat lloc a multitud de relats sobre aquest tema que barregen indiscriminadament unes qüestions amb les altres. A la cançó d’Orxata apareixen també esmentats la cèl·lula de Joe (un dispositiu que seria capaç d’accedir a l’energia que conté el «buit quàntic») i el Majestic 12, que segons algunes teories és un comitè secret creat als EUA per tal de silenciar els avanços en la recerca de l’energia il·limitada. En qualsevol cas, la lletra de la cançó passa de puntetes sobre aquestes qüestions i se centra en el desafiament de Tesla al control centralitzat de l’energia, un acte valent que el va condemnar a morir en pobresa. «La intenció de la cançó és fer memòria d’un personatge que ha sigut importantíssim per a la ciència i la tecnologia del segle xx i encara del segle xxi però que se silencià durant molt de temps per diversos motius. Volíem retre-li un homenatge i despertar la curiositat vers el geni croata», expliquen. I, en certa manera, ho han aconseguit. Asseguren que «de quan en quan ens arriba algun tweet d’algú que se’n recorda d’ell en algun examen de física».

msst-orx

Aquest mural mostra alguns dels plantejaments de l’MSST (Moviment dels Sense Satèl·lit) de Brasil.

La ciència es política

No és casual que Orxata es fixaren en una figura com la de Nikola Tesla a l’hora d’escriure una cançó. La idea de l’accés lliure i descentralitzat a l’energia que es pot desprendre de les teories del científic encaixa amb els plantejaments col·lectivistes que el grup ha mantingut des del principi. En altres ocasions han posat el focus sobre temes relacionats amb l’ecologia, la cultura hacker o la sobremedicalització de la societat. «Estem prou obsessionades amb totes aquelles tecnologies que poden ajudar a empoderar-nos. Internet, el programari lliure, el maquinari lliure, les formes de fer P2P, i tot això aplicat a coses bàsiques com l’energia, les comunicacions, la salut, el menjar o el treball», declaren. Aquest esperit es podria interpretar com una relectura del «per a tots tot» enunciat pels zapatistes a Amèrica Llatina, on les idees autonomistes tenen un gran recorregut. Precisament la publicació més recent del grup, 3.0 (autoeditat, 2012), mostra una especial atenció pel continent sud-americà, tant en les noves sonoritats adoptades com en alguns dels temes tractats. El disc conté Satèl·lits, una cançó que pretén donar veu al Moviment dels Sense Satèl·lit (MSST), que pren força a països com Brasil.

«La idea de l’accés lliure i descentralitzat a l’energia que es pot desprendre de les teories del científic encaixa amb els plantejaments col·lectivistes que el grup ha mantingut des del principi»

L’MMST proposa, des d’un postura poètica i revolucionària, l’enviament de satèl·lits a l’espai fets a mà i desvinculats de qualsevol govern o corporació, amb la intenció de «mapejar, repensar tota l’estructura actual de la nostra tecnocràcia i ciència fins dirigir-la cap a un camí totalment diferent», segons anuncia el seu manifest. La barreja entre ciència i política en aquests plantejaments va ser el que va atraure el grup de música: «dota d’una càrrega molt política a una branca de la tecnologia que ens han col·locat al món d’allò quasi de ciència ficció, quan és una cosa que usem en el dia a dia, tot i que no en siguem conscients». Això els recorda que «rarament la ciència i la política són destriables. El saber és un bé col·lectiu, i administrar-lo és política».

El grup prefereix no entrar en el debat sobre la postura anticientífica que es pot trobar en alguns àmbits de l’esquerra perquè consideren que «ni la ciència és sempre una estafa ni tot el que no es pot demostrar científicament és mentida. Hi ha molt de coneixement ancestral acumulat que sovint es menysprea per no ser científic, però que tot i això funciona». Des del col·lectiu musical reconeixen l’innegable pes de la ciència en les nostres vides, però no en el sentit institucional que l’associa a la Universitat o l’Empresa. Per a ells, és imprescindible experimentar a casa o a la xarxa, a través de pràctiques descentralitzades que promoguen la creativitat i l’empoderament col·lectiu, com proposa l’MSST. Una idea que expressen parafrasejant a Joan Fuster: «és molt important lluitar per tot això, perquè la ciència, com la política, o te la fas o te la fan».

Per escoltar:
Orxata Sound System, 2007. 1.0. Autoeditat. València.
Orxata Sound System, 2011. 2.0. Autoeditat. València.
Orxata Sound System, 2012. 3.0. Autoeditat. València.

Per llegir:
Tesla, N., 2011. Yo y la energía. Turner. Madrid.

© Mètode 2013

Periodista. Revista Mètode, Universitat de València.