Per què estan despareixent les abelles de mel? L’any 2010 ja se sabia que l’acar paràsit Varroosi era una de les principals causes de l’extinció de les abelles. Però també, llavors ja es contemplaven els efectes dels insecticides neurotòxics sobre les abelles de mel, principalment aquells que es coneixen com neonicotinoides, però també d’altres coneguts com fenilpirazols, com un dels principals factors a tenir en compte en l’actual crisi mundial de l’apicultura.
Aquests dos darrers anys han servit per confirmar més un fet ja evident als ulls de molts tècnics i apicultors, i és que des de la seua introducció en el mercat fitosanitari, als anys 90, han estat responsables de una gran part de la mortalitat d’abelles, i per extensió, d’altres insectes pol·linitzadors per tot arreu.
«Les matèries actives conegudes com imidacloprid, tiametoxam, clotianidin i acetamiprid malauradament han estat utilitzades molt freqüentment l’agricultura convencional de tot el món»
Les matèries actives conegudes com imidacloprid, tiametoxam, clotianidin i acetamiprid malauradament han estat utilitzades molt freqüentment l’agricultura convencional de tot el món. Tant, que el primer d’ells ha estat dels més venuts els últims anys i només a Espanya hi ha més de 50 productes comercials que s’apliquen sobre una ampla gamma de cultius de tal manera que ara és difícil no trobar residus d’Imidacloprid -encara que siguen de poques parts per bil·lió-, per tot l’àmbit agrari. Cal tenir en compte que es tracta de substàncies amb una persistència considerable, que són milers de voltes més tòxiques que el DDT i que sovint s’apliquen de forma que es perllonga encara més la seua presència al medi: diluïts amb l’aigua del reg per degoteig o també quan s’usen per produir llavors recobertes.
Les abelles poden patir intoxicacions agudes i morir a centenars o milers davant l’entrada de la colònia i també al camp. Aquest cas és el que apareix a la fotografia i correspon a una intoxicació molt greu a conseqüència d’un tractament de nectarines en plena floració amb l’insecticida Tiametoxam. També hi ha hagut casos semblants a Alemanya amb el clotianidin.
Intoxicació d’abelles per un tractament de nectarines amb Tiametoxam en febrer de 2010 a les rodalies de Montesa (València). / Fernando Calatayud
Abelles i neonicotinoides
Però l’aspecte més nou i inquietant de l’ús dels neonicotinoides és que les abelles poden entrar en contacte amb dosis subletals que les fan patir dèficits sensorials i morir al camp desorientades sense saber tornar a la colònia. Açò precisament és el que denunciaven els apicultors francesos a finals dels anys 90, quan les seues colònies perdien les abelles amb sigil, sense fer-se patents a l’entrada del rusc, i en unes poques setmanes es quedaven despoblades durant la floració del girasol nascut a partir de llavors recobertes d’Imidacloprid. També ho han patit apicultors del nord d’Itàlia a prop dels camps de dacsa tractada.
«Les abelles poden entrar en contacte amb dosis subletals que les fan patir dèficits sensorials i morir al camp desorientades sense saber tornar a la colònia»
La investigació dels efectes de les dosis subletals i les conseqüències en les colònies a llarg termini ha estat llarga i complexa, però avui dia les evidències són aclaparadores. Durant els últims 15 anys s’han afegit més apicultors afectats per tot el món, també organitzacions de protecció mediambiental i investigadors han reclamat una intervenció urgent dels governs, superant ja els entrebancs interposats per part de les multinacionals que els fabriquen i comercialitzen. Les negligències de les autoritats nacionals queden paleses als informes del Defensor del Poble Espanyol, que ha advertit al Ministeri des del 2008 que caldria revisar les autoritzacions administratives d’aquest tipus d’insecticides i, en tot cas, prohibir-los perquè les condicions imposades per a la seua autorització no es compleixen en la pràctica habitual i suposen una alta perillositat per a les abelles, altres insectes pol·linitzadors i, a més a més, són contraris als principis de la lluita integrada contra les plagues. Seguint aquesta argumentació recorda el Defensor del Poble que el Registre Oficial de Productes Fitosanitaris imposa una condició prèvia per a l’autorització d’aquestes formulacions: “Per protegir les abelles i altres insectes pol·linitzadors, no s’ha d’aplicar cap insecticida durant la floració dels cultius”. En la pràctica, aquesta condició no es compleix i l’administració no controla gens ni mica el seu compliment.
Des dels anys 90 s’han introduït insecticides neurotòxics al mercat fitosanitari i açò ha causat l’elevat nombre de mortalitat d’abelles. / Fernando Calatayud
Així, arribem a un punt culminant en tot aquest procés, la publicació al darrer mes d’abril a la revista Science dos treballs que corroboren els efectes dels neonicotinoides. Un dels treballs demostra l’efecte negatiu de l’Imidacloprid sobre les colònies de Bombus a Anglaterra. Per la seua banda, l’altre deixa constància que les abelles de mel que entren en contacte amb dosis subletals de Tiametoxam pateixen desorientació i es perden al camp posant en risc la viabilitat de la colònia d’abelles.
No és casualitat que el mes passat l’EFSA (l’organització europea que hauria de vigilar la sanitat alimentària, té competència en aquest problema i fins ara no havia mostrat massa interès pels insecticides neurotòxics), haja emés un informe on reconeix de forma patent que la metodologia vigent d’avaluació dels efectes dels plaguicides sobre les abelles no és suficient i s’ha de revisar profundament. Segons aquest informe, cal tenir en compte els efectes sobre altres himenòpters com els Bombus i les abelles solitàries, que es deuen contemplar als protocols, així com les dosis subletals, els efectes a llarg termini sobre les colònies i les sinèrgies quan s’apliquen conjuntament a dos o més matèries actives. Caldria ara plantejar, com ho fa Noa Simon, coordinadora d’apicultura del COPA-COGECA (òrgan representatiu europeu dels sindicats i cooperatives agràries i ramaderes), que si les avaluacions de la toxicitat dels nous insecticides sistèmics i neurotòxics no s’han fet correctament i per tant s’ha de revisar la seua autorització. Vol dir açò que l’ús d’aquests productes serà suspès fins que es completen els estudis de toxicitat sobre abelles i Bombus? Ja seria hora de què les autoritats agràries europees es llevaren el jou que els imposa des de fa temps la poderosa indústria agroquímica.
Llig l’article «Què els passa a les abelles de mel?» del número 66 de Mètode.
