Periodisme amb sensibilitat ambiental

SAM_1

@txaverius / APIA
Imatge de les jornades organitzades per l’Associació de Periodistes d’Informació Ambiental amb la col·laboració de la Unió de Periodistes Valencians i de la Federació d’Associacions de la Premsa Espanyola. D’esquerra a dreta, Maria Josep Picó, Maite Mercado, José Sierra i Fèlix Tena.

En el context actual resulta imprescindible per als periodistes adquirir una formació i una sensibilitat mediambientals. Amb aquest propòsit l’Associació de Periodistes d’Informació Ambiental, amb la col·laboració de la Unió de Periodistes Valencians i de la Federació d’Associacions de la Premsa Espanyola, va impartir un taller en el Col·legi Major Rector Peset els passats 15 i 16 de gener. L’objectiu d’aquestes jornades era el de dotar els periodistes no especialitzats de la formació necessària i presentar-los les eines adequades per respondre al compromís professional d’informar correctament a la societat sobre temes que puguen tenir alguna relació amb el medi ambient.

Al llarg de la primera jornada es va realitzar una introducció al concepte de periodisme ambiental, es va explicar com detectar l’enfocament mediambiental d’una notícia, es van presentar eines per aconseguir la immediatesa informativa i es va parlar, també, del soroll que hi ha a les xarxes socials i de com obtenir bona informació ambiental fins i tot en aquest ecosistema. En la segona sessió Maria Josep Picó, periodista ambiental, va realitzar una intervenció centrada en com informar sobre medi ambient i sostenibilitat quan no ets especialista. Des del punt de vista dels gabinets de comunicació, Mariola Filgueira explicava la importància del medi ambient per a la reputació de les grans empreses. Fèlix Tena, periodista ambiental, insistia en el fet que la informació mediambiental no necessita decoració per ser atractiva o interessant. 

Els telenotícies solen centrar-se en les anècdotes meteorològiques o catàstrofes naturals, i interroguen a ciutadans, les afirmacions dels quals poden ser causa de desinformació: «No recorde un estiu que fes tanta calor» o «Mai no havia plogut tant» en són alguns exemples. A més, s’ha produït una politització del medi ambient i aquest és un dels grans problemes del periodisme mediambiental: el tema es troba segrestat entre el políticament correcte i el políticament incorrecte. Per exemple, els mitjans ens presenten el canvi climàtic com un fet allunyat del nostre entorn, amb la qual cosa que tendim a percebre’l com un fenomen alié a nosaltres. Al mateix temps, la saturació informativa és creixent, cosa que provoca rebuig, desinterés i fugida. Necessitem informació de qualitat basada en valors ambientals i amb dades qualitatives que expliquen el perquè d’aquest fenomen. 

Fèlix Tena va proposar una comunicació mediambiental sense folklore per tal de no caure en el tòpic ni en el sensacionalisme i va suggerir utilitzar el potencial de la televisió per anar més enllà i no quedar-nos en l’anècdota. Quan es desborda un riu o un  barranc cap mitjà informa del recorregut de l’aigua o dels obstacles humans construïts en aquests llits. En informar sobre incendis els textos se centren en l’eròtica de les flames i en el catastrofisme recurrent. El periodista no hauria de repetir el que ja es veu a les imatges, sinó explicar el perquè del que està succeint.

Podem anomenar ecològica a una gasolina? Les companyies petrolieres són capaces de vendre valors mediambientals en els seus eslògans publicitaris per millorar la imatge. Així, s’utilitza la naturalesa com a icona per anunciar cotxes, quan són l’element que més emissions de CO2 genera. Les empreses intenten aparéixer en els mitjans de comunicació realitzant accions a favor del medi ambient, no obstant això, a les portades han arribat desastres naturals com el de British Petroleum (companyia ara denominada BP) amb l’abocament de cru en el golf de Mèxic, la contaminació radioactiva produïda a Fukushima o l’accident del Prestige. Aquest últim va afectar la reputació del CSIC, que va ser nomenat per dirigir el gabinet de crisi. Mariola Filgueira, aleshores becària en aquesta institució, ho va viure en primera persona. Als investigadors de Vigo els van vetar poder parlar als mitjans i l’organisme era controlat des de la Moncloa per llançar missatges carregats d’influència política.

La figura del todólogo, que segons la RAE és aquella persona que creu que sap i domina diverses especialitats, va protagonitzar una taula rodona que analitzava la presència del medi ambient, o més aviat absència, a les tertúlies periodístiques. Les tertúlies televisives espanyoles se centren a crear espectacle i entreteniment, i s’obliden de la ciència. Es va analitzar també la presència del fracking o fractura hidràulica en la televisió. Els resultats: des de 2012 fins a novembre de 2014 s’han comptabilitzat 19 notícies sobre fracking a les 6 cadenes estatals. Així, el seu efecte sobre el medi ambient no es correspon amb el poc ressò rebut en els mitjans. 

Davant de declaracions com les del ministre d’Indústria, Energia i Turisme, José Manuel Soria, que el mes d’octubre passat afirmava que «les peticions de sondejos per a gas o petroli i de fracturació hidràulica han d’autoritzar-se perquè Espanya no pot permetre’s el luxe de desconéixer si realment tenim o no hidrocarburs», el periodisme ambiental resulta un agent molest. Perquè, en definitiva, la preservació del medi ambient qüestiona al sistema.

Teresa Coll. Estudiant de Periodisme de la Universitat de València.
© Mètode 2014.

 

 

 

 

 

«Els telenotícies solen centrar-se en les anècdotes meteorològiques, interrogant a ciutadans les afirmacions dels quals poden ser causa de desinformació»

 

 

 

 

«El periodista no hauria de repetir el que ja es veu a les imatges, sinó explicar el perquè del que està succeint»

«S’utilitza la naturalesa com a icona per anunciar cotxes, quan són l’element que més emissions de CO2 està generant»

«L’efecte del fracking sobre el medi ambient no es correspon amb el poc ressò rebut als mitjans»

© Mètode 2015

Estudiant de Periodisme de la Universitat de València.