«Els periodistes no tradueixen la informació científica, la interpreten»

susanna-priest-botanic
Lucía SapiñaSusanna Priest al Jardí Botànic de la Universitat de València, que va visitar després de realitzar la seua conferència.

L’editora de Science Communication i professora de comunicació de la Universitat de Washington, Susanna Priest, va afirmar el passat dia 25 de setembre que «cal saber interpretar la ciència» quan s’escriu un article científic en qualsevol mitjà de comunicació, siga quin siga el seu àmbit de difusió. Segons la professora Priest, el paper del periodista científic és «interpretar la ciència, no traduir-la».

Les noves tecnologies i l’era d’Internet han transformat el model de comunicació, motiu pel qual, en paraules de Priest, «el periodisme ja no té una sola veu amb autoritat» i es necessita de la interpretació del periodista per a fer entendre al públic els avanços i novetats científiques.

Amb l’aparició de múltiples i noves plataformes –la professora va posar especial atenció en els blogs– Internet s’ha omplert d’idees escèptiques i fins i tot falses. «Qualsevol pot publicar en Internet, sense formació científica i moltes vegades amb propòsits comercials», va al·legar la investigadora.

Per combatre aquest tipus d’informació fraudulenta, i especialment en la informació científica, la societat actual necessita el que Susanna Priest denomina «alfabetització científica crítica» (critical science literacy en anglès): un coneixement bàsic sobre la ciència per poder diferenciar entre la notícia real i la ficció. I aquesta alfabetització crítica l’ha d’aportar el periodista.

 

 

«Qualsevol pot publicar en Internet, sense formació científica i moltes vegades amb propòsits comercials»

Susanna_Priest_mesaLucía Sapiña
L’editora de Science Communication durant la seua intervenció al congrés «La premsa i la ciència».
 

«La societat actual necessita alfabetització científica crítica: un coneixement bàsic sobre ciència per a poder diferenciar entre la notícia real i la ficció»

Tal i com va afirmar la investigadora, el nou panorama comunicatiu «és magnífic per a la democratització», encara que va destacar que molta de la informació d’Internet està subvencionada i és dependent d’empreses que la promocionen. «Internet  permet que els interessos comercials t’apunten amb el seu objectiu», va reiterar la investigadora en comunicació durant la seua ponència. «La ciència és política, hi ha una enorme influència ideològica i grups d’interès.»

Segons Susanna Priest, podem trobar qualsevol informació en Internet que fonamente les nostres idees: reportatges i notícies en blogs escèptics i incerts, on s’exposen dades no verificades i declaracions de suposats científics.

Finalment, Susanna Priest va parlar de l’escalfament global, un dels temes que més incògnites i incertesa amaga, i sobre el qual és més fàcil enganyar al lector. La professora va afirmar l’existència del canvi climàtic: «el món tal i com el coneixem està canviant, de formes que amenacen la capacitat de nodrir-nos» i va reafirmar l’argument de la necessitat del periodista d’alfabetitzar i cultivar al lector per a que aprenga a separar els arguments veraços de la simple ficció.

Eva Maria Javier. Estudiant de Periodisme de la Universitat de València.
© Mètode 2013

  
© Mètode 2013

Estudiant de Periodisme de la Universitat de València.