Píndoles o Freud?


© A. M. Orts
Adolf Tobeña, catedràtic de Psicologia Mèdica i Psiquiatria de la Universitat Autònoma de Barcelona, en un moment durant
la seua intervenció.
 

 

 

 

«Tot i que semble mentida, es recepten i es venen més antidepressius que ibuprofens»
Adolf Tobeña

És necessària la medicació davant d’un trastorn psiquiàtric? Pot una teràpia basada en la conversa solucionar la majoria de xacres d’aquest tipus? Aquest era el punt de partida de la conferència que va oferir a València Adolf Tobeña, catedràtic de Psicologia Mèdica i Psiquiatria de la Universitat Autònoma de Barcelona.

En la segona de les quatre conferències dedicades a la química organitzades pel Centre Octubre de Cultura Contemporània i la Càtedra de Divulgació de la Ciència de la Universitat de València, el científic i divulgador Adolf Tobeña va explicar als assistents un breu resum d’allò que postula en el seu últim llibre, Píndoles o Freud? Remeis per als neguits de l’ànima (Columna, 2011). Davant d’un auditori pràcticament ple, l’especialista en psiquiatria va centrar el seu discurs a respondre a la disjuntiva plantejada com a títol de la xarrada.

El professor de la Universitat de València Juli Peretó, encarregat de moderar la ponència, va presentar Adolf Tobeña com un «home que es dedica a pensar i a escriure». No hi ha cap dubte que la tasca com a divulgador desenvolupada per l’investigador català ha estat constant al llarg dels últims anys. L’última mostra del seu afany per divulgar el coneixement s’adreça, com ell mateix va afirmar, a «respondre la pregunta que tothom es fa». I aquesta no és altra que saber «què ajuda més a superar els trastorns mentals, la química o la conversa».

La resposta a la pregunta no es va fer esperar. Almenys en la conferència que Tobeña va oferir als presents entre les quatre parets (algunes de vidre) d’una de les aules del primer pis del Centre Octubre. De fet, arribà als dos minuts d’iniciar el discurs i en un missatge contundent: «la resposta a la pregunta és la química, sense cap mena de dubte». Com ell mateix va declarar, «quan les coses van mal dades la conversa no és suficient, calen fàrmacs». Aquesta és la hipòtesi que va defensar al llarg de la seua acurada intervenció, mitjançant una argumentació consistent, fonamentada en dades extretes de múltiples investigacions.

La realitat és que, més enllà d’allò que es pensa, els fàrmacs psiquiàtrics són els més receptats i consumits al món. D’entre tots els trastorns d’aquesta índole, l’origen dels quals encara no es coneix amb certesa, les depressions són un dels casos més freqüents. Possiblement aquesta és la raó per la qual Adolf Tobeña va elegir aquesta malaltia per exemplificar, amb proves, la seua tesi. Si més no, les depressions afecten un gran percentatge de la població i bona prova és que, a les farmàcies, «es venen més antidepressius que ibuprofens, encara que semble mentida». Els tractaments amb antidepressius han augmentat en els últims anys i les teràpies basades en la conversa han anat disminuint. «Ja pràcticament no hi ha consultories psiquiàtriques on no es recepten medicaments», va afegir.

Aquest fet evidencia que els medicaments antidepressius, en el marc dels fàrmacs elaborats per combatre les malalties psiquiàtriques, són molt efectius en la cura d’aquestes afeccions. Les depressions, qualificades per Tobeña com un «fracàs hipotalàmic» (en al·lusió a la regió del cervell), són causades en molts casos pels nivells baixos de serotonina (amina que actua com a neurotransmissor). Molts d’aquests medicaments antidepressius actuen perquè hi haja més serotonina disponible i aquest és un fet, un procés, que no pot assolir-se, almenys en la mateixa mesura, mitjançant la psicoteràpia. 

Amb tot, un 30% dels pacients no respon bé a la medicació. Els psiquiatres tenen les armes per combatre les malalties però no coneixen bé l’origen d’aquestes. Potser, una vegada s’assumesca al cent per cent que les píndoles han guanyat la partida a Freud, la investigació se centre a cobrir les necessitats de la totalitat de pacients que pateix aquestes malalties. Unes necessitats que per a Tobeña passen, sense cap dubte, per la química.

Àlex M. Orts. Estudiant de Periodisme, Universitat de València.
© Mètode 2011.

   © A. M. Orts
En acabar la seua exposició, Adolf Tobeña va obrir el torn de paraula perquè els assistents formularen les seues preguntes. La gran participació evidencià l’interès que la conferència va despertar entre el públic.

 

 

«Quan les coses van mal dades la conversa no és suficient, calen fàrmacs»
Adolf Tobeña

© Mètode 2011

Llicenciat en Periodisme (València).