La presència de la dona investigadora en l’actualitat
El Parc Científic acull la I Jornada de la Dona Investigadora
Amb motiu del Dia Internacional de la Dona, València es va omplir de morat, de cartells, d’adhesius i, com no, d’actes feministes reivindicant el paper i la major presència de la dona en la societat; una igualtat real al fi i a la cap. La ciència no es va quedar enrere i el Parc Científic de la Universitat de València va acollir el passat dia 8 de març una jornada per a analitzar la situació actual de la dona investigadora.
L’acte va reunir a dones investigadores de l’Institut de Ciència Molecular (ICMol), de la Universitat de València, i de l’Institut de Física Corpuscular (IFIC), centre mixt de la Universitat de València i el CSIC. Amb les seues aportacions i experiències personals van abocar evidències de com, sent dona, fer-se un lloc en càrrecs de prestigi és molt més complex del que sembla. El sostre de vidre es fa més present en la nostra vida a mesura que entra més llum i podem identificar totes aquestes discriminacions que passen desapercebudes, per a poder actuar-hi en conseqüència.
Alicia Forment-Aliaga, investigadora de l’ICMol, durant la jornada. / Foto: María Marín
Alicia Forment-Aliaga, investigadora en l’ICMol, va fer un recorregut al llarg de la seua trajectòria com a química fins arribar al punt on es troba ara. Les xifres que va presentar són sorprenents. Mentre que en la seua promoció el nombre de dones llicenciades superava al d’homes, no succeïa això en nivells més avançats. Després d’un passeig al llarg de més d’una dècada dedicada a la investigació internacional podem observar com el patró es repeteix sense importar quan o on: la presència de les dones disminueix quan puja el nivell. És llavors quan reflexionà sobre el fet de no haver arribat on el seus companys: «Serà perquè el temps i la dedicació a la família és major que la dels homes perquè ens ho imposen socialment?»
Però no és fàcil començar una carrera en ciència, sobretot en les tècniques pures, tenint en compte el panorama majoritàriament masculí i els estereotips que hi circulen. Una bona educació des de la infantesa amb projectes com Expociencia o Experimenta, una conciliació personal i un recolzament institucionals, són les tres claus bàsiques que Arantza Oyanguren, investigadora de l’IFIC, va destacar com a necessàries per a tindre una bona carrera científica.
Per a trencar la monotonia de la desigualtat de la resta de companyes, Julia Pérez-Prieto, directora del Grup de Reactivitat Fotoquímica de l’ICMol, fou més positiva i esperançadora, afirmant que al llarg de la seua carrera quasi no havia percebut una desigualtat.
A les dades ens va remetre per a veure si el panorama és desigual o no. Mentre que la mitjana europea de dones investigadores està en un 33%, al nostre país puja sis punts per a col·locar-se en un 39%. Succeeix una cosa pareguda en el cas de de les dones catedràtiques: a Europa el percentatge se situa en el 20 i a Espanya un punt per sobre. Lluny d’aquestes xifres, i molt més de la igualtat, es troben les de la figura de rectora: només un 2% d’aquests càrrecs estan ostentats per dones en les universitats públiques.
Continuant amb xifres, es pot comprovar com les dones tenen més presència en els graus. En totes les branques se supera el 50% de dones matriculades, excepte en tècniques pures, on la presència femenina està al voltant del 25%. Així i tot, aquestes xifres no es repeteixen en nivells superiors llevat del màster. En el personal docent i investigador (PDI) els homes superen a les dones en un 20%, així com en els llocs de funcionaris o titulars d’escola. De les càtedres quasi és millor no parlar-ne: només dos de cada deu les ocupen les dones. El sostre de vidre és la teoria que Esther Escolano, professora de la UV, aplicà per explicar aquest fet.
«Només 2 de cada 10 càtedres les ocupen les dones. En una dècada quasi no ens hem mogut»
En un panorama més internacional, els fets no canvien: la presència de les dones com a ponents és mínima o, fins i tot, nul·la. Nathalie Guihéry, professora del Laboratori de Química i Física Quàntica de la Université Paul Sabatier (Tolosa, França) afirmà que les polítiques de paritat són necessàries. «Un canvi en els criteris de selecció i mentalitat no és possible si es manté un sistema que discrimina a la dona», assegurà.
«Les coses obligatòries no li agraden a ningú, deurien fluir. Però com no ho fan, caldrà posar quotes per a aconseguir-ho», matisava Esther Escolano, al que Alicia Forment afegia que «cal educar tant a homes com a dones per a fer una correcta discriminació positiva». Una opinió que compartia Arantza Oyanguren: «Si no hi ha discriminació positiva no arribem enlloc», va concloure.
