 |
||
|
«La Universitat de València encapçala la producció biomèdica al nostre territori. La nostra Facultat de Medicina ha deixat en la ciutat de València unes arrels científiques molt importants.» Amb aquestes paraules presentava el rector de la Universitat de València, Esteban Morcillo, la situació actual dels estudis de medicina durant la xarrada «La investigació i els estudis de medicina a la Universitat de València». L’Octubre Centre de Cultura Contemporània reunia a València el passat 17 de novembre una vintena de doctors i professors en un acte que inaugurava el curs 2011-2012 de la Societat Valenciana de Ciències de la Salut (SVCS) Joan Baptista Peset. Sota l’atenta mirada d’antics companys de professió, el rector Esteban Morcillo contagiava el seu entusiasme sobre la institució que ell mateix representa: «La Universitat de València ha experimentat grans canvis en els últims cinquanta anys i és el centre públic més important dels cinc que trobem a la Comunitat Valenciana», deia somrient. A més a més, la nostra universitat s’ha convertit en una autèntica entitat corporativa i és la segona destinació d’Europa triada pels estudiants erasmus. La producció científica de la Universitat de València representa el 60 per cent del total de la producció en biomedicina i ciència a tota la Comunitat Valenciana i, en aquest sentit, la Facultat de Medicina ha tingut un paper fonamental. Així mateix, l’estreta relació de la universitat amb els hospitals i el sistema sanitari en el seu conjunt és vital per a una producció científica de qualitat. Però com és actualment aquesta relació? Ens pocs anys, els hospitals universitaris han adquirit la consciència que estan immersos en un gran sistema on els estudiants i la seua formació són vitals, ja que aquests han d’estar en contacte amb la medicina real. No obstant això, encara trobem moltes incompatibilitats entre les universitats i els hospitals. «Hem d’esprémer el sistema sanitari. Un estudiant de medicina sempre vol fer pràctiques, però la interacció entre els hospitals i la universitat encara ha de millorar. Cal que hi haja una simbiosi econòmica i de recursos humans entre ambdues institucions», sostenia el rector. La falta de formació pràctica, així com l’absorció d’estudiants, cada dia major, per algunes universitats privades, provoca que els joves arriben al mercat laboral amb bastants limitacions. El rector va posar com a exemple la relació de qualitat que té la universitat amb l’hospital La Fe de València, amb el qual s’han elaborat molts treballs. Un altre aspecte destacat de la xarrada fou el del paper que representen les institucions públiques en el futur dels estudiants i la investigació científica. En un dia en què la universitat estava tancada a causa de la vaga contra les retallades al sistema educatiu, Esteban Morcillo es mostrava clar davant amics i companys. I és que, tant doctors com professors coincideixen en la necessitat d’un suport financer continu per part de les institucions públiques. «Les universitats produeixen la majoria de publicacions científiques al nostre territori i necessitem el suport de l’administració pública. Avui tothom pot realitzar una investigació puntera a la nostra universitat, però ens trobem en una situació precària», apuntava Morcillo. La influÈncia del ProcÉs de Bolonya Durant el debat que s’obrí al final de la xarrada, alguns assistents es mostraven insegurs davant la instauració del Procés de Bolonya a la Universitat de València. «De debò viurem canvis significatius a les nostres aules?», preguntava un dels doctors assistents. Segons el rector Morcillo, el Procés de Bolonya no provocarà un canvi absolut en els estudis de Medicina perquè aquests tenen un vessant pràctic peculiar. «Els estudis relacionats amb les ciències de la salut tenen un component pràctic essencial, però encara trobem algunes mancances i inoperàncies», explicava. El rector va reconèixer que la docència en Medicina s’ha de millorar perquè, com va recordar al públic, «un dels majors problemes dels docents és que prefereixen impartir classes teòriques, i això perjudica la formació dels estudiants». «El futur dels estudis de Medicina no està massa clar. Al cap i a la fi, el Consell Social és qui té sempre l’última paraula i això no ho podem passar per alt», concloïa Esteban Morcillo. Azahara Rubio. Estudiant de Periodisme de la Universitat de València. |
© A. Rubio «La producció científica de la Universitat de València representa el 60 per cent del total de la producció en biomedicina i ciència a tota la Comunitat Valenciana»
«Hem d’esprémer el sistema sanitari. Un estudiant de Medicina sempre vol fer pràctiques, però la interacció entre els hospitals i la universitat encara ha de millorar»
«Un dels majors problemes dels docents és que prefereixen impartir classes teòriques» |
|
