El passat dijous 3 de febrer la Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació de la Universitat de València va acollir la presentació del documental «Productes miracle i pseudociència: impostures i negocis». Aquest reflexiona sobre la popularitat de l’homeopatia i els productes miracle com a remeis alternatius, i repassa els seus orígens, els riscos i les conseqüències que suposen.
El documental defineix els productes miracle com aquells als quals se’ls atribueix una eficàcia que no ha sigut demostrada científicament i no han sigut autoritzats legalment com a medicaments. Aquestes teràpies pseudocientífiques, com els complements alimentaris, els productes per aprimar o els falsos medicaments, suposen una despesa a Espanya de més de 2.000 milions d’euros anuals. Com s’explica en la peça, el Ministeri de Sanitat ha comptabilitzat fins a 139 teràpies alternatives oferides a Espanya, de les quals 34 tenen repercussions negatives directes en la salut del pacient.
En la presentació van participar el vicerector de Projecció Territorial i Societat, Jorge Hermosilla; la degana de la Facultat, Amparo Ricós; el representant de Caixa Popular, Leo Delgado, i el responsable de continguts del documental i professor del Departament de Teoria dels Llenguatges i Ciències de la Comunicació, Francesc Martínez. Durant l’acte, Francesc Martínez va destacar la importància que té estudiar la història per a saber «com, quan i per què ens hem equivocat». En aquest cas, explica, els productes miracle i la pseudociència han existit des de fa segles, però van trobar el seu punt d’inflexió a l’últim terç del segle XIX i el primer del XX, amb el desenvolupament de la publicitat i la premsa de masses. Martínez, coguionista del documental junt al professor de Filologia Catalana Rafa Roca, va apuntar que aquest projecte de divulgació científica va nàixer arran «la importància i necessitat d’abordar el tema donat el context actual».
Els grans riscs de les pseudociències
L’audiovisual reconeix tres tipus principals de riscos que els productes miracle provoquen. En primer lloc, optar per aquests endarrereix el temps que es tarda a seguir un tractament real, cosa que en malalties greus com el càncer pot disminuir notòriament les possibilitats de recuperació. A més d’aquest perill indirecte, alguns productes de la pseudociència suposen riscos directes sobre la salut del consumidor, al tindre propietats nocives. Per últim, es reconeix com un risc el frau econòmic que la indústria dels productes miracle genera.
Quant al patró tipus d’usuari d’aquests productes, el documental destaca que es tracta de dones al voltant dels 45 anys, amb estudis superiors i de classe mitjana-alta. Aquestes dades, descriu el documental, s’expliquen perquè segons les investigacions que s’han dut a terme és la gent amb estudis superiors la que es sent autoritzada i amb la capacitat de buscar informació sobre la seua salut a internet i prendre decisions a partir d’allò que ha llegit.
Tant a la presentació com al documental es va destacar la importància que els mitjans de comunicació públics, especialment la televisió, denuncien aquestes teràpies com a part del servei públic que ofereixen.
Al documental han participat els professors de la Universitat de València Antonio Laguna, Enrique Bordería, Lorena Cano, Carolina Moreno i Carla Aguirre, així com el professor de la Universitat Politècnica de València José Miguel Mulet i el biòleg i membre de la Junta Directiva de l’Associació per a Protegir el Malalt de Teràpies Pseudocientífiques Fernando Cervera. Aquest projecte s’emmarca dins del programa de productes audiovisuals Docufòrum, produïts pel Vicerectorat de Projecció Territorial i Societat de la Universitat de València.
